Demet Özdemir: la dama (feminista) del serial ‘Mi hogar, mi destino’

I Yaman va continuar: «Per exemple, vaig tenir un problema amb Selen Soyder, la meva companya a la sèrie ‘Matrimonio por sorpresa’ (Divinity). La libido entre la parella protagonista ha de ser alta. Sempre dic que els actors estan dividits en dues categories: els que tenen libido i els que no. Si no es pot aconseguir que l’audiència es pregunti realment si la parella té sexe o no, llavors la relació no funciona».

Festejador en hores baixes

Les paraules de l’actor no van agradar, sobretot perquè venien d’altres escàndols anteriors, en què, per exemple, Yaman li havia dit a una dona que, si volia veure els seus abdominals de prop, només havia d’acompanyar-lo a la sala del darrere. I a Demet Özdemir li va tocar defensar el seu coprotagonista: l’actriu va dir que es va malinterpretar l’actor; que ell es referia al component emocional i a la relació que es crea entre els personatges i els actors.

Després dels fets, Can Yaman ha perdut popularitat a Turquia; no així Özdemir, la protagonista de la nova sèrie ‘Mi hogar, mi destino’, estrenada el 2019 i que ara ha arribat a Espanya a través de Telecinco. La sèrie ha triomfat tant al seu país d’origen que encara segueix en emissió.

Contingut social

‘Mi hogar, mi destino’ gira entorn de la història d’amor –com no podria ser de cap altra manera en un serial turc– entre la Zeynep i el Mehdi, fills d’un barri pobre (ella, no obstant, és filla adoptada per una família rica). La parella s’enamora i es casa, però ha d’enfrontar-se als traumes i drames intensíssims sense els quals una sèrie turca no pot existir.

No obstant, aquesta ficció presenta una cosa poc comuna en les altres: a diferència de les altres, ‘Mi hogar, mi destino’ sí que té una mica de contingut polític i social. En la sèrie es tracta el tema de la violència intrafamiliar i contra les dones, un drama a l’agenda política a Turquia. En el mal sentit del terme: en els últims anys, al país anatoli, els casos de feminicidis s’han multiplicat gairebé exponencialment, mentre persisteix l’apagada en polítiques públiques i les condemnes en aquests crims s’han rebaixat. Cada mes, a Turquia, les portades dels diaris publiquen el rostre d’una nova dona assassinada per un home amb qui té o ha tingut una relació sentimental.

Pols feminista

Això, no obstant, importa poc al Govern de l’islamista i conservador Recep Tayyip Erdogan, que va proposar, l’estiu passat, treure Turquia de l’Acord d’Istanbul, un conveni del Consell d’Europa –del qual Espanya també és signant– sobre prevenció i erradicació de les violències contra les dones.

L’Executiu turc volia abandonar aquest acord perquè, van dir, «va en contra del model de família tradicional turca». Les organitzacions feministes del país, en lluita constant, van organitzar una campanya per evitar que Turquia sortís del conveni. De moment, han guanyat el pols.

I Demet Özdemir s’hi va sumar, una cosa estranya en el cas d’una actriu famosa. En general, a Turquia, els actors i les actrius callen les seves opinions polítiques: expressar-les els pot costar algun paper a les televisions pròximes al Govern. «¿No trobarem un final? ¿No tenim les dones el dret a la vida? ¡Fins i tot el vostre alè és verinós! Recordeu, a mesura que passa el temps, els homes canvien, però el crim i els criminals són sempre els mateixos. ¡Aparteu les vostres mans de les dones!», va dir Özdemir el juliol de l’any passat, quan va saltar a la llum pública el cas d’una jove assassinada per la seva exparella.

Infància difícil

Com la de la Zeynep, la protagonista de ‘Mi hogar, mi destino’, la infància d’Özdemir no va ser senzilla. No per problemes de diners, sinó perquè l’actriu, nascuda el 1992, és de la ciutat d’Izmit. I aquesta localitat, el 1999, va patir un gran terratrèmol que va segar la vida de més de 17.000 persones en només 30 segons. Just després del sisme, i del divorci dels seus pares, Özdemir es va traslladar a Istanbul –que està a uns100 quilòmetres d’Izmit– juntament amb la seva mare. 

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

No van ser les úniques de la seva família que van haver de fugir: els avis de l’actriu, turcs originaris de Bulgària, van ser expulsats del seu país després de la Segona Guerra Mundial, quan el Govern búlgar va expulsar la comunitat turca del país.

Ja a Istanbul, la Demet va estudiar dansa, gràcies a la qual cosa va aparèixer per primera vegada en rols secundaris de televisió. Va ser amb ‘Pájaro soñador’, juntament amb Can Yaman, que l’actriu va saltar a la fama nacional; i, d’allà, a la internacional.