POR DE LA INFECCIÓ

Vinagre contra la pesta

Correus ha fet servir, al llarg de la història, diferents tècniques per evitar contagis en totes les pandèmies que han colpejat Europa

Es llegeix en minuts

Ni la Covid és la primera pandèmia que afronta la humanitat ni la por atàvica que causa no saber per on pot arribar el contagi és nova per a la nostra cultura. En el passat hi va haver altres plagues de dimensions bíbliques, i igual com ha passat ara amb el coronavirus, la població ja llavors va mirar amb aprensió el veí de davant i tot objecte l’origen del qual desconegués. 

A l’inventari maleït de candidats a transmissors de malalties, el correu postal ha acostumat a ocupar un lloc privilegiat. No obstant, aquesta sospita no ha impedit als serveis de correus continuar operant en temps de pandèmia, tot i que haguessin d’adaptar la seva activitat a aquests difícils escenaris per combatre el temor d’estar facilitant els contagis de forma involuntària. 

En la història de les comunicacions, les quarantenes, leproseries i restriccions de mobilitat a les quals van ser sotmeses per cautela les embarcacions arribades de terres llunyanes, que arribaven carregades de matèries primeres i també de correspondència, són tan habituals com les epidèmies que ha conegut la humanitat en les últimes centúries. 

També van ser moltes les mesures de profilaxis aplicades per garantir que les cartes, a part de missatges i bons desitjos, no transportessin la pesta. 

«Des de les primeres epidèmies de l’era moderna, el temor que els miasmes de la malaltia impregnessin el paper de les cartes ha obsessionat els serveis de correus», reconeix Esteve Domènech, expert en història postal i coautor del llibre ‘De la Gran Peste de Marsella al Covid-19. Notas sobre el Correo Desinfectado en España’, publicat per la Federació Espanyola de Societats Filatèliques, on passa revista a les diferents tècniques fetes servir pel servei postal espanyol per fer front a totes les pandèmies que han colpejat Europa en les últimes cinc centúries.

Clivelles als sobres

La més cridanera, almenys des de la mirada del 2020, té a veure amb l’ús de vinagre com a agent antisèptic. «L’habitual era fer diverses clivelles als sobres i submergir-les al líquid perquè penetrés a l’interior i pogués actuar, però amb compte de no afectar la tinta de l’escriptura», explica Domènech. 

Et pot interesar

Aquesta tècnica, que en ocasions va ser substituïda per l’ocupació de sulfurs gasosos i altres substàncies sòlides, com la sal de timol o els cristalls de silici, va començar a aplicar-se a la correspondència arribada d’ultramar durant la pesta de Marsella, que va fuetejar la conca mediterrània entre 1720 i 1722, i va tornar a utilitzar-se amb motiu de la pesta groga de 1800 i de les quatre grans epidèmies de còlera que hi va haver a Espanya al llarg del segle XIX. 

La primera es va estendre entre 1833 i 1835 i va deixar al seu pas 102.511 morts i 449.264 afectats. No hi ha registres sobre el nombre de contagis que va poder causar la correspondència ni els que el vinagre va aconseguir evitar, però aquest recurs va servir perquè el servei postal, amb més superstició que certesa científica, pogués continuar funcionant enmig d’una pandèmia.