Rina Sawayama, la 'superstar' del confinament

Rina Sawayama performs XS on The Tonight Show starring Jimmy Fallon pic.twitter.com/BqdIWju2aZ

— Rina Sawayama Updates (@RinaSawaUpdates) 27 de octubre de 2020

 El seu auge està íntimament relacionat amb una de les plataformes més utilitzades durant el tancament: TikTok. Li va passar com a Doja Cat o Meghan Thee Stallion, una de les seves cançons (en concret, XS) es va viralitzar com a ball de moda i en qüestió de setmanes havia passat de milers d’escoltes a milions. Així neixen les estrelles el 2020.

 

 

La seva fama va traspassar les fronteres del nínxol TikTok al mainstream quan, fa unes setmanes, va ser convidada al ‘talk show’ de Jimmy Fallon i la seva interpretació d’XS es va coronar com a ‘trending topic’ mundial de la nit. «Ser fan de Rina Sawayama el 2020 és no deixar de guanyar», assegurava un seguidor, retuitejat per l’artista. Aquest tema és un dels senzills amb els quals va presentar el seu primer àlbum, ‘Sawayama’, publicat a l’abril. És una barreja d’estils que van des de l’hyperpop (el pop barrejat amb sons digitals) al nu metal (heavy hibridat amb hip-hop, funk i folk). 

Sawayama no és ni de bon tros una nouvinguda a la música. La seva carrera és molt llarga, però amb escàs reconeixement. Les seves primeres cançons es remunten al 2013, el 2017 va publicar un elapé i l’any passat va acompanyar com a telonera Charli XCX, una altra de les cares visibles d’aquest microecosistema britànic de cantants pop electrònic i alternatiu en el qual Sawayama ha encaixat a la perfecció. Ha tingut una carrera molt lenta, però és perquè s’ha produït a si mateixa. «I això és molt car per a la filla d’una mare soltera i immigrant», assegura, recordant que va haver de treballar durant tres anys per poder pagar-se l’elapé.  

Traumes familiars

La seva identitat, migrant i obrera, i les reflexions sobre la seva mare, infància i família són els principals eixos sobre els quals es compon el seu treball. ‘Dynasty’, el ‘track’ que obre l’àlbum, «una òpera maximalista» en la qual Sawayama canta sobre «el dolor heretat i els traumes familiars», n’és el millor exemple. Com explicava en una entrevista, el seu imperfecte anglès «era un dels constants recordatoris que era diferent», malgrat criar-se al multicultural Londres. Recorda, també, quan es va mudar a Cambridge, on li va ser impossible «connectar amb ningú», una cosa «molt, molt dura». Unes vivències i traumes que va traslladar a la cançó. 

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Un altre dels seus temes recurrents és la denúncia de les microagressions que rep com a dona japonesa. Per exemple, la sexualització a què es veu sotmesa a través de l’imaginari ‘otaku’, que la tracta de ‘manga live action’. O aquells crítics que redueixen la seva música al ‘kawaii’ (‘mono’, en japonès, un terme associat a l’anime), malgrat que, com recorda, els seus ritmes sonen a pop xicletòs, però amaguen una fosca dissecció de totes les pors, rebutjos i inseguretats que condicionen les persones migrants i racialitzades a l’Europa actual.