Svetlana Tikhanóvskaia: «La pandèmia empeny la protesta contra Lukaixenko»

Des del seu exili a Vílnius (Lituània), on es va refugiar després de denunciar el frau en les eleccions presidencials de l’agost passat, la líder de l’oposició bielorussa contesta a les preguntes d’EL PERIÓDICO i conclou amb una reflexió sobre el paper de la pandèmia en l’anhel de canvi dels bielorussos: l’avanç d’un món nou que desplaci l’anterior.

-Tres mesos després de les eleccions i després de l’acusació de frau, Lukaixenko segueix allà. No s’ha avançat en la petició d’una transició que porti a unes noves eleccions. ¿És una derrota?

-[Fa una ganyota de fàstic] Això no és així. Res ha anat malament. Tot està anant meravellosament. ¡Fa tres mesos que els bielorussos surten al carrer, protesten contra el règim i la seva violència, i mostren solidaritat. ¡És una victòria! La manera de pensar dels bielorussos ha canviat per sempre. No accepto que em digui que ha sigut una derrota. Ja hem guanyat. És només una qüestió de temps.

- Però la demanda no s’ha complert. Imagino que deu estar molesta.

-Ho estic, sí. S’ha declarat president sense ser-ho [malgrat que només va ser reconegut per dues potències, Rússia i la Xina, Lukaixenko va jurar com a president el mes de setembre]. Actua com si no hagués passat res, com si visqués en un altre món i nosaltres no fóssim ningú. Si de veritat fos un líder, s’adonaria que els bielorussos han canviat i escoltaria la seva gent. Nosaltres vam intentar dialogar amb ell i no ens va respondre. Vam intentar buscar ajuda de mediadors europeus per entaular un diàleg, però tampoc ens ha escoltat.

-¿Quin és el següent objectiu?

-Unes noves eleccions transparents, lliures i justes, amb observadors internacionals i una nova comissió electoral. I considerant la violència sense precedents d’aquests mesos, també reclamem que els responsables d’aquestes atrocitats siguin castigats.

-Mentrestant, ¿què pensen fer?

-Continuar amb la protesta fins al final. No hi ha manera que Lukaixenko ho pugui impedir perquè no som un moviment amb un sol líder. Hi ha molta autoorganització. No hi ha res que ens faci col·lapsar. Volem viure amb més llibertat.

-¿Resistiran l’hivern i la pandèmia? ¿No s’està refredant ja la protesta?

-Resistirem l’hivern, la primavera i el que faci falta. No pararem. El Govern ha d’entendre que l’única sortida és el diàleg. No volem que ningú pateixi ni físicament ni econòmicament. Volem una cosa tan senzilla com asseure’ns i parlar.

-¿Parlar amb qui?

-Estem esperant la persona del Govern que assumeixi la responsabilitat [d’obrir una negociació amb l’oposició]. En Lukaixenko no hi confiem més.

-¿S’ha establert alguna negociació fins ara? 

-No. Cap. Li tenen tanta por que ningú s’hi atreveix.

-I això que la relació entre Lukaixenko i Rússia sembla ser d’amor-odi

.-Si parlem del Kremlin, al principi vam veure que li donava diners i suport, però ara no el recolzen obertament, només observen i esperen a veure què passa. Fa uns dies, als mitjans russos fins i tot van mostrar imatges de la protesta i la violència contra els activistes.

-¿Què creu que empenyeria Lukaixenko a anar-se’n?

Molta pressió, a fora i dins del país.

-¿Han buscat recolzaments a Europa?

-Las sancions [de la UE a funcionaris pròxims a Lukaixenko] han sigut un recolzament real, i estic segura que s’ampliaran. A més, la UE no ha reconegut la legitimitat de la seva presidència. Entenem que Europa no es pot posar al nostre lloc, però voldríem que les nacions que la integren foren més valentes i ràpides a la seva resposta. 

-¿Continua intacta l’aliança entre els moviments de l’oposició que lidera?

- S’han dit coses horribles de nosaltres, així funciona la propaganda; però seguim units com mai en la determinació d’aconseguir un canvi.

Es van veure imatges dures de la repressió policial, però, almenys al principi, va semblar que refusaven llançar-se contra les dones. ¿Tenen simpatitzants en les forces de l’ordre? 

-¿En la policia?

-En la policia i en les institucions en general.

-Estic absolutament segura que la majoria de les persones que formen part de la policia i de les institucions també volen un canvi. Els agradaria recolzar-nos, però es comporten com si fossin esclaus. 

-¿Les seves protestes continuaran sent pacífiques? 

-No soc responsable del que fa cada persona a Bielorússia, però la nostra estratègia és mantenir-nos a la via pacífica. Fins ara no hi ha hagut violència en el nostre bàndol. 

-¿Quants activistes hi ha empresonats? 

-És difícil de dir. Ja durant la campanya electoral hi havia uns 100 presos polítics. Ara hi entren i en surten molts. 

-El seu marit n’és un.

-Sí.

-¿Té contacte amb ell?

-Tots tenen dret a rebre els seus advocats però no les seves famílies. No podem parlar amb ells ni tan sols per telèfon.

-¿Hi ha proves de tortura?

-Tenim moltes proves de maltractaments, tortures i fins i tot violència sexual contra persones arrestades. Per això és important el Mecanisme de Moscou [l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) va utilitzar aquesta eina per publicar el 6 de novembre un informe –rebutjat per Lukaixenko i Rússia– que afirma que hi va haver frau en els comicis]. Sabem menys del que passa a les presons perquè els que són dins tenen por.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

¿La pandèmia ha tingut algun paper en la protesta? 

-És un dels motius que empeny els ciutadans a protestar. [Els mesos de la primera onada] tots van veure com el Govern no ajudava la gent, ni els metges. Deia que ens podíem curar bevent vodka. Hi va haver una actitud molt irrespectuosa de les autoritats cap als ciutadans: funcionaris que es burlaven dels pacients, els metges i els infermers, completament desemparats. I alhora, es van organitzar recollides de diners per costejar les mascaretes i el material sanitari. Va ser així com la gent va entendre que unint-se es pot aconseguir el canvi.