Els cop de volant d’aquest 2020 tan improbable han portat Isabella Rossellini fins a un assumpte també altament insòlit. ¿Pot ser el funcionament de la vagina d’un ànec –pel que sembla, un sorprenent laberint de canals– l’argument d’un espectacle? Doncs, contra tot pronòstic, sembla que sí. Sobretot si, com Rossellini, estàs de tornada de gairebé tot i, per pura diversió, et muntes un xou còmic per streaming des de la teva granja de Long Island, en què parles de la sexualitat dels animals –espòiler: les potes rebutgen el semen dels mascles que no els agraden– perquè consideres que poques coses hi ha més genuïnament humanes que «compartir el riure», el coneixement i els misteris de la vida.
S’ha de dir que ‘Sex and consequences’ –el títol del xou que aquesta tarda pot veure’s per Zoom– no és la primera i esbojarrada incursió de Rossellini, de 67 anys, en la vida sexual de les espècies. El 2014 ja va presentar al festival de Sundance ‘Green porno’, uns monòlegs també esbojarrats, però científicament ajustats, en els quals l’actriu i model ja donava curs a l’estudi dels animals i a la seva sobrevinguda i xocant comicitat. Dues passions seves que pel que sembla no es va permetre desenvolupar fins que Hollywood i la indústria de la cosmètica van decretar el seu desnonament quan va creuar el filat de la quarantena.
Reconstrucció
Vist amb perspectiva, Rossellini assegura estar ara «agraïda» d’aquella negra temporada en la qual la seva llavors parella David Lynch, Lancôme i el cine li van tancar la porta als nassos. De la runa vital, explicava fa uns dies al diari britànic ‘The Guardian’, va conjurar un nervi que li va permetre escriure llibres i guions, anar a la universitat passats els 50, dirigir un grapat de produccions, criar amb tranquil·litat i comprar-se la granja on avui viu envoltada d’ovelles, cabres, pollastres, ànecs i gossos. «He vist amigues actrius tan deprimides per perdre la bellesa... –explicava al diari–. Jo també vaig sentir que la gent no m’estimava, però crec que estudiar em va salvar, li va donar molta alegria a la meva vida».
Isabella Rossellini, amb Alberto Moravia, en la dècada dels 70.
Fins a aquell moment de reconstrucció, la seva vida havia basculat entre la interpretació, una bellesa aclaparadora i estranyada, i un llinatge tan mític com escandalós per a l’època. Ja coneixeu la història: Ingrid Bergman, la seva mare, havia sigut desterrada de Hollywood i dels EUA, fins al punt que durant anys no va poder ni visitar la seva filla gran, Pia, després d’haver deixat el seu llavors marit, Petter Lindstrom, per anar-se’n amb el director Roberto Rossellini.
Sempre va tenir relació problemàtica amb la bellesa: el seu efecte desestabilitzador, explicava, el feia sentir culpable
Aquella conjunció de pecat original i bellesa –amb què l’actriu sempre va tenir una relació problemàtica: sol dir que el seu efecte desestabilitzador la feia sentir «culpable»– va marcar, fins i tot, el seu primer matrimoni amb Martin Scorsese (1978). El director, llavors en fallida addictiva i emocional, va admetre anys després que per a ell sempre havia sigut important «pensar que tenia una relació amb la filla de Rossellini», de la qual, s’ha de dir, mai va acceptar la carrera de model. Tant és així que el 1982, quan Lancôme la va convertir en la top més ben pagada del món, l’egomaníac cineasta es va passar un mes sense sortir al carrer perquè no suportava veure-la a la portada de Vogue i imaginar «la luxúria i el desig» que la seva foto encoratjava des dels quioscos.
Interpretant ‘obscura i estranyada Dorothy Vallens a ‘Blue velvet’.
Divorci i casament exprés
Llavors, pocs mesos els quedaven ja com a parella. Poc després, Rossellini es va quedar embarassada de la seva primera filla, Elettra, fruit de la seva relació amb el model Jonathan Wiedeman. «Em vaig divorciar de Martin i em vaig casar amb Jonathan –explicaria dècades més tard– tot durant la mateixa mitja hora a Santo Domingo el 1983». Tres anys després, es va endinsar amb David Lynch en una relació altament voltaica en el camp personal i el professional. Un idil·li que va començar amb ‘Blue velvet’ –en la qual va interpretar l’obscura i tortuosa Dorothy Vallens– i va acabar quatre anys més tard amb una expeditiva trucada del director després de l’estrena de ‘Cor salvatge’.
Amb els seus fills, Elettra i Roberto, el 2003. /
Després de l’adeu de Lynch i, una mica més tard, el de Lancôme, Rossellini va adoptar el seu fill Roberto, d’origen afrodescendent, i va començar aquesta segona vida que ara celebra disfressada de mamífer humana i explicant, per exemple, com al pobre abellot se li trenca el membre sexual durant el coit amb l’abella reina.
Ella, per la seva banda, assegura que no pensa en marits –«crec que consumeixen massa temps»– i esprem aquest etcètera com una fascinant aventura. Al cap i a la fi, diu, el que abans la inquietava –ja fossin mals amors o crítiques– va perdre per a ella tota importància: «Envellir fa molt feliç: t’engreixes, sí, i et surten arrugues, però també tens més llibertat de fer el que vulguis».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
