¿Per què 'La isla de las tentaciones' és la gran addicció mil·lennista?

Que 'La isla de las tentaciones' és el 'boom' televisiu més gran del 2020 ningú ho posa en dubte. En l'edició anterior, amb el capítol final, Mediaset va aconseguir una de les seves millors dades de la història: gairebé quatre milions d'espectadors. I aquesta va ser només l'última fita d'una temporada d'èxits, sent  líder d'audiència en cada episodio, un patró que s'ha repetit en la segona, estrenada fa poc.

Acompanyat de les seves increïbles audiències, arriba tot  un món de mems, vídeos, articles i 'podcasts'. 'La isla de las tentaciones' s'ha apropiat de tots els espais, i   és capaç de generar conversa i interès entre les franges d'edat que havien renunciat a la televisió convencional, les generacions mil·lennista i Z. ¿Per què? L'explicació «es deu a molts factors», afirma Andrea Gumes, conductora del programa 'Tardeo' en Radio Primavera Sound, que considera aquest èxit com «un petit miracle televisiu que ni tan sols els creadors del programa es podien imaginar». ¿Quins ingredients estan fent possible el fenomen?

1.- El morbo, aquest factor d'èxit

Ho descrivia així l'escriptor Antonio J. Rodríguez: «Ibsen, Strindberg o Bergman escriuen personatges que sempre sembla que s'ofeguen en un got d'aigua: el seu drama revela les absurdes lleis del matrimoni religiós. Passa igual a 'La isla de las tentaciones', que és com 'Casa de nines'... però en un capitalisme completament alienat». És a dir,  és com deformar els nostres fracassos  i contradiccions amoroses  en un mirall de fira i així treure'n conclusions.

El programa genera interés i conversaentre les franges d'edat quehavienrenunciat ala teleconvencional

El programa

D'aquestes hipèrboles romànticas, que no són més que un recopilatori de conductes nocives molt variades (la màgia del càsting), n'aprendrem molt. Més que res, que tots podem arribar a caure-hi, en una mesura o una altra. Així ho veu la sexòloga María Esclapez, que esmicola la toxicitat dels participants en unes reflexions que s'han fet virals a Twitter i Instagram, i la sexòloga i terapeuta de parelles Nuria Jorba, que en l'edició anterior va analitzar en diversos mitjans els errors emocionals dels protagonistes.

       Veure aquesta publicació a Instagram         ⚠️SÍGUENOS PER A MES MEMS @memes.islatentaciones ⚠️ Síguenos!!! @memes.islatentaciones @memes.islatentaciones @memes.islatentaciones #laisladelastentaciones #laisladelastentaciones2 #lidlt #laislahavuelto #vuelvenlastentaciones #madiaset #telecinco #gh #cuatro #lidlt2020 #tentacion #tentaciones #meme #memesespañol #memes #dorothy #elisa #pablo #lester #angel #melyssa #tom #inma #melodie #cristian #liseth #lia Una publicació compartida de  Memes Isla De Las Tentaciones (@memes.islatentaciones) el 8 oct, 2020 a les 4:08 PDT

 

«Mostramos un amor idealitzat, poca gent visibilitza els seus problemes i això fa que creguem que estem sols davant les nostres disfuncionalitats», assegura Jorba. Però 'La isla de las tentaciones' ha donat la volta a aquesta dinàmica. L'especialista ho compara amb l'efecte 'Cuore' dels últims 2000, que, ensenyant les imperfeccions de les famoses, obria el meló dels impossibles estàndards de bellesa. «Aquest programa demostra que totes les persones (gairebé) anònimes tenim problemes. Obre la conversa de molts temes silenciats, com la gelosia, la monogàmia o les banyes. Gràcies aquestes terceres persones debatem les nostres inquietuds, però sense haver d'exposar la nostra vida privada», continua.

Como vull estar versus com estic #LaIslaDeLasTentaciones5 pic.twitter.com/1K1nuFT1hv— b. (@musesoftragedy) October 7, 2020

 

 

Segons les dues sexòlogues, 'La isla de las tentaciones' ha sigut una oportunitat d'or per debatre sobre salut romàntica, una cosa que Gumes considera essencial per cridar l'interès de les generacions més joves. Això sí, «encara podrien arriscar més. Té una perspectiva molt cis-hetero, molt normativa i tots els tios són uns 'machirulos' maltractadors», continua, «els falta adaptar-se més als temps d'ara», tot i que, com que reflecteix uns sentiments molt bàsics que podem arribar a viure tots, «ha aconseguit apel·lar a aquests públics».

2.- Enganxa la conversa que genera

-El segon factor que entra en joc és la conversa que genera. Per Ainhoa Marzol, col·laboradora en el mitjà 'mil·lennista' 'Código Nuevo' i en Radio Primavera Sound, entre d'altres, la màgia d'aquests programes és tot el contingut de xarxes que, de forma paral·lela, alimenta el 'show'. «Veure aquests 'realities' tu sol és … trist. No els veiem per la seva gran qualitat, sinó per la comunitat», assegura. En posa com a exemple 'Confianza ciega', programa en el qual es basa 'La isla de las tentaciones', emès a Antena 3 el 2002, que només va arribar a tenir una temporada perquè no va saber crear un fenomen social que li donés suport. «L'èxit està en la perfecta combinació entre tots dos», afegeix Gumes, recolzant aquesta tesi.

En el 'show' es poden veure  els nostres fracassos i contradiccions amoroses com si fos un mirall de fira

En el 'show'

La xarxa social en la qual el programa ha tingut més vida ha sigut Twitter, amb una conversa «molt més interessant que la que hi ha a la tele», afirma. Gràcies a aquesta doble retransmissió, amb mems, diu que s'ho passa «millor que veient el programa»: «He arribat a plorar de riure». Cada xarxa social ofereix una cosa diferent, Twitter humor, Instagram xafardejar la vida dels que apareixen en el programa i TikTok una barreja de tot: en el  hashtag #LaIslaDeLasTentaciones  hi ha vídeos que van des de les paròdies  fins als discursos feministes denunciant les violències masclistes  que apareixen normalitzades en el programa.

3.- Busca el riure, no el drama

Però, a més, si 'La isla de las tentaciones' ha aconseguit convertir-se en  una mina de mems  és perquè ha seguit el camí que van prendre programes com 'Granjero busca esposa' (2008) o 'Un príncipe para Corina…' (2013). «Són els primers 'realities' que es van fer per riure dels seus protagonistes. Buscaven el riure, no el drama, a diferència de 'Gran hermano'. 'La isla de las tentaciones', tot i que no va tan lluny, es permet deixar de tontos a molts i això genera mems», comenta Marzol.

         Ver aquesta publicació en Instagram           ⚠️SÍGUENOS PER A MES MEMS @memes.islatentaciones ⚠️ Síguenos!!!�� @memes.islatentaciones �� @memes.islatentaciones �� @memes.islatentaciones �� #laisladelastentaciones #laisladelastentaciones2 #lidlt #laislahavuelto #vuelvenlastentaciones #madiaset #telecinco #gh #cuatro #lidlt2020 #tentacion #tentaciones #meme #memesespañol #memes #dorothy #elisa #pablo #lester #angel #melyssa #tom #inma #melodie #cristian #liseth #lia Una publicació compartida de  Memes Isla De Las Tentaciones (@memes.islatentaciones) el 7 Oct, 2020 a les 2:25 PDT

 

Està clar que el binomi sèries i xarxes és imprescindible per a un 'reality', perquè «una sola pantalla ja no dona entreteniment», assegura Gumes, posant d'exemple 'Operación Triunfo'. «Amb les xarxes socials van introduir la participació del públic a gran escala. La gent, a través del 'Canal 24 Horas' i Twitter, podien demanar als productors el que volien veure. Era una nova bidireccionalitat».

«La màgia d'aquests programes és tot el contingut de xarxes que, demanera paral·lela, alimenta el 'show'», afirmaAndrea Gumes

«La màgia d'aquests programes

Per la periodista, això també demostra les carències de 'La isla de las tentaciones' i per què va ser un cop de sort per a Mediaset. «Va començar com un producte barat pel qual no apostaven gaire. I per això mai estaran prou agraïts a internet, que l'ha enaltit». Mediaset, segons Gumes, no ha fet res per alimentar aquest format digital, i els debats en són la prova: «Són molt antics, recorden l'època de 'Gran Hermano', amb els amics i familiars discutint. Aquesta mena de televisió va dirigida a un públic que veu la tele tot el dia i que s'està extingint».

I que arribi un èxit tan espontani i excepcional significa una cosa més: té els dies comptats. Les dues periodistes coincideixen que aviat s'acabarà el 'hype', a mesura que el format sigui previsible i deixi de ser nou. Això sí, lliçó que s'ha de treure de 'La isla de las tentaciones' és que els 'realities' són un producte profitós i barat. Netflix ho sap des de fa temps, per això hi inverteix, ja sigui produint-los o directament comprant clàssics, com la saga 'Reial housewives' o 'Keeping up with the Kardashians'. «Amb alguns ja estan arribant a la genialitat», assegura Marzol mentre cita 'Selling Sunset', 'Too Hot to Handle' o 'Love Is Blind', produccions pròpies de Netflix que van arrasar a Twitter aquest any, “ però encara els queda camí”.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

NETFLIX APROFITA EL FILÓ. El reality 'Too Hot to Handle' tant arrasa en l''streaming' com a Twitter.

4.- Esprem l'afartament del culte a la «cultura elevada»

Hi ha un últim factor que defineix aquesta època daurada del 'realities'. Els 'young adults', aquests mil·lennistes amb capacitat de consum i crítica, estan farts del «culte a la cultura elevada», com ho defineix Marzol. Ho demostren celebrant la cultura 'trash' dosmilera, amb la qual s'han criat i que va veure néixer 'realities' com 'Next' i 'Gandía Shore'. «És una mena de rebel·lió cap als valors carques, el pensament 'boomer' que una pel·lícula o sèrie només val la pena si és culta», conclou. Així que no, els clàssics ja no són només Hollywood. Ara, fins i tot el 'reality' 'The Simple Life' de Paris Hilton també forma part d'aquesta selecta categoria.