¿Per què ens agradava tant 'Sensación de vivir'?

 

Dues claus van doblar l’audiència: acabar la primera temporada amb Brenda i Dylan perdent la virginitat i la decisió d’emetre la segona en ple estiu. Així van arribar els fans, les aglomeracions en centres comercials, les carpetes forrades, els pòsters, la fama planetària i les crítiques de molts pares que van trucar a Fox, molt ofesos, per queixar-se del sexe sense conseqüències. La cadena va respondre incloent en el guió l’angoixa per un possible embaràs no desitjat. «Algun dia escriuré sobre la censura que vivim després que Brenda perdés la virginitat sense remordiments ni culpa», va comentar el productor Charles Rosin. «Estaven escandalitzats. No pel sexe, sinó perquè el personatge el visqués amb alegria», va recordar el creador de la sèrie, Darren Star.

La premissa eren els bessons que es muden des de Minnesota a l’assolellada Califòrnia i el seu ajust a una nova cultura. Però l’èxit de ‘Sensación de vivir’ va raure en la transició al món adult. Sexe, violació, homofòbia, alcoholisme, drogues, violència, anorèxia, racisme, suïcidi, sida... Els temes s’introduïen a la mateixa velocitat que convertien els seus actors en ídols.

Portada de ‘Rolling Stone’

Ja el febrer de 1992 les tres estrelles principals, Jason Priestley i Shannen Doherty (els bessons Brandon i Brenda Walsh), i el mort Luke Perry (al paper de Dylan) van ser portada de la revista ‘Rolling Stone’ al cim de la seva popularitat. Tanta, que Perry no feia aparicions públiques per evitar desmais. En pàgines interiors els acompanyaven la resta de protagonistes en una foto que, si no fos pels pentinats, podria ser d’ara mateix: texans dels noranta, samarretes de cotó llises amb voltes a la màniga. Abraçats per parelles per a la foto, ells mateixos han confessat que darrere de les càmeres no hi havia tan bon rotllo. «De vegades era pitjor que l’escola. Tensió, drama, competitivitat i enutjos per les diferències de salari. Però ningú s’atrevia a posar-hi ordre», recorda Jennie Garth.

També hi va haver «diverses parelles al llarg dels anys», va escriure en les seves memòries Priestley, la sortida de la sèrie del qual va ser ben trista: «Me’n vaig anar en la novena temporada. Vaig fer la primera escena del matí amb l’actor contractat per reemplaçar-me i això va ser tot. Ni festa ni res. Com si hagués malgastat nou anys de la meva vida». Hilary Swank tampoc en guarda un gran record: es va quedar «devastada» quan la van acomiadar després de 16 episodis, tot i que poc després va aconseguir el paper que li va donar el seu primer Oscar a ‘Boys don’t cry’.  

‘Reboot’ el 2019

Notícies relacionades

¿Quant sabeu de 'Beverly Hills'? El trivial de la sèrie

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Produïda pel poderós Aaron Spelling, ‘Sensación de vivir’ va ser la primera d’una franquícia a la qual seguirien d’altres com ‘Melrose Place’, en el primer capítol del qual van aparèixer els quatre actors que van completar les 10 temporades de Beverly Hills 90210: Ian Ziering, Jennie Garth, Tori Spelling i Brian Austin Green. S’hi van unir tots els protagonistes de ‘90210’ (tots tret de Perry, que va morir el març del 2019 als 52 anys) en un ‘reboot’ (reinici) de sis capítols emès l’agost del 2019 a la Fox i creat per Spelling i Garth, «millors amigues» des de fa 30 anys i les més interessades a mantenir el record de la sèrie adolescent més famosa dels 90. «¡Estem preparant alguna cosa per al 30è aniversari!», prometen.