30 nov 2020

Anar al contingut
Estendre la roba ara es diu 'sundrying': el diccionari influencer després del coronavirus

gemena communication

GUIA PER NO PERDRE'S

Estendre la roba ara es diu 'sundrying': el diccionari influencer després del coronavirus

Abel Cobos

La reconversió de la indústria de la influència a l’escenari Covid, que consisteix a esprémer la moda del natural fins a extrems absurds, no només està quallant a Instagram amb caravanes ‘vintage’ i auques de vida a l’aire lliure. També arriba amb un vocabulari que rebateja en anglès i amb un embolcall presumptament ‘cool’ activitats quotidianes, com estendre la bugada al sol, o nous fenòmens pandèmics, com el ‘homeschooling’ d’alt ‘standing’. Aquí una guia per no perdre’s en les seccions dels (nous) estils de vida. 


‘NESTING’

Queda’t a casa i descansa 

Aquest terme que s’ha convertit en una de les paraules fetitxe d’aquest inaudit i improbable 2020 descriu l’última tendència en salut i benestar emocional: convertir casa teva en un retir durant un cap de setmana. Vaja, un vocable grandiloqüent que en anglès significa ‘niar’ i que al·ludeix a això que s’ha fet tota la vida sense posar-hi nom: no sortir de casa després d’una setmana esgotadora per desconnectar una mica.

Tot i que aquesta tendència està en auge des del 2016, va ser durant la quarantena que el hashtag #nesting va multiplicar el seu impacte. Al cap i a la fi, així van viure la quarantena aristòcrates de la prescripció com Laura Escanes des del seu apartament barceloní de 300 metres quadrats: com una espècie de regal diví per reconnectar amb les pròpies arrels i agafar aire del frenètic ritme quotidià.


 ‘SUNDRYING’

Eixuga la roba al sol (com tota la vida) 

Eixugar la roba al sol o, com ho anomenen els caçadors de tendències, ‘sundrying’, és, probablement, la més destacable d’aquest esperpèntic diccionari ‘influencer’. Pel que sembla, la paraula en qüestió va niar a la versió britànica del portal Medium, on la venien com un acte gairebé revolucionari.

Tot i que pugui semblar una tonteria, el ‘sundrying’ encara pot tenir un cert sentit al Regne Unit, on és comú utilitzar assecadores o estendre la roba a l’interior. En comparació, estendre-la al sol sembla molt més ‘eco’ i natural. Però que aquí s’hagi fet tota la vida no ha sigut impediment per importar-ho des d’Instagram i voltants i mirar d’obtenir uns ‘likes’. 


David Beckham, la seva filla Harper i la seva mare preparen menjar ‘net’ a casa. /instagram

‘CLEAN EATING’

Deixa els processats i menja fruita i verdura 

Al caliu del confinament i la post-Covid, també s’han multiplicat els articles sobre aquest terme. No es tracta més que d’una més de les desenes de paraules que –com ‘realfooding’ o ‘greenlife’– defineixen una cosa tan bàsica com menjar verdures, fruites, llegums i qualsevol altre producte que no sigui processat industrialment, però a la qual s’embolcalla amb un nom amb presumpte ganxo que s’utilitza per generar contingut.

El ‘clean eating’ ha sigut, probablement, el que ha tingut més impacte: durant el confinament, a tot arreu es van multiplicar les estampes de gent fent pa, pastissos o conserves. I no només per moda, sinó també perquè, per primera vegada en anys, molta gent no anava tan asfixiada i podia dedicar una mica més de temps a la cuina. 


NÒMADES DIGITALS

Teletreballar fora de les grans ciutats 

La BBC informava aquesta setmana sobre els països que, amb el curtcircuit del treball presencial, han habilitat visats de teletreball a fi d’atraure nous veïns a les seves ciutats més turístiques, ara amb dèficit poblacional. Paral·lelament, al nostre país han sorgit plataformes similars per repoblar els pobles més afectats per l’èxode rural. Un gruix de notícies –i influencers que els han donat ressò– han coincidit a utilitzar aquest eufemisme per descriure la situació de tants després del coronavirus: treballadors farts d’amuntegar-se en petits pisos caríssims, plantejant-se si val la pena continuar vivint a les grans capitals. 


‘LEARNING PODS’

Estudiar fora del col·le a 100 euros l’hora 

Segons el diari ‘The New York Times’, els ‘learning pods’ –literalment, en anglès, ‘bombolles d’aprenentatge’, creades per grups de famílies amb mètodes educatius decidits i finançament en comú i últimament molt populars a les seccions d’estils de vida– han duplicat la seva popularitat al caliu del virus i de la distància física i, és clar, de les economies pròsperes.

Es tracta de la versió ‘grand class’ del ‘homeschooling’: segons el diari, educar els teus fills per aquesta via als EUA pot costar des de 30 a 100 euros a l’hora per nen. A l’abast de tothom, per descomptat.  

Temes: Coronavirus