21 set 2020

Anar al contingut
I el guanyador de la crisi és... Jeff Bezos

SAUL LOEB

I el guanyador de la crisi és... Jeff Bezos

Amazon s'ha fet essencial durant la Covid mentre augmenten els recels dels qui la consideren una amenaça per a l'economia i la democràcia

Ricardo Mir de Francia

El mes de març passat, quan els primers confinaments s’imposaven als Estats Units i l’economia entrava en coma, Amazon va llançar un fons per ajudar els seus transportistes i empleats temporals a travessar l’impacte de la pandèmia. Amb una dotació inicial de 25 milions de dòlars aportats per la mateixa companyia, el comunicat demanava subtilment el públic que contribuís a ajudar els treballadors d’Amazon. «Tot i que no esperem que ningú ho faci, poden donar voluntàriament al fons si així ho desitgen», deia la circular. La insinuació va desencadenar una petita tempesta a les xarxes. ¿Estava l’home més ric del planeta, al capdavant d’un imperi global amb un valor en borsa equivalent al PIB d’Espanya, demanant almoina per reflotar els seus treballadors?

El seu patrimoni ha sumat 44.000 milions en aquest període; s’estima que el 2026 serà el primer bilionari de la història 

Aquesta crisi ha posat de manifest el millor i el pitjor d’Amazon. La companyia de Jeff Bezos ha sabut gestionar amb notable eficiència el massiu augment de la demanda, traduït en un increment dels seus ingressos del 26% en el primer trimestre, que sol ser el més fluix, el segon millor resultat de la seva història. Però el virus també ha despullat la cara menys amable del colós de Seattle. Des del seu secretisme fins a les condicions stakhanovistes que imperen als seus magatzems o la dependència creixent que els EUA tenen de la seva infraestructura comercial. «Fa cinc anys a Bezos no li haurien importat gaire les crítiques, però Amazon s’ha fet tan gran i tan influent que la seva actitud està canviant», diu el periodista Brian Dumaine, autor de ‘Bezonomics’, un llibre que examina el model de negoci de la companyia.

Filantropia i ‘lobbies’

Bezos continua rient de forma compulsiva, però de cara a la galeria ja no és aquell ‘geek’ amb camises destallades que va renunciar a la vicepresidència d’un dels ‘hedge funds’ més lucratius de Wall Street per vendre llibres per internet des d’un garatge de Seattle el 1995. Ara vesteix i es comporta com un tità. Comença a donar sumes significatives a causes filantròpiques i s’està acostant als cercles de poder de què podria dependre el futur d’Amazon. S’ha comprat la residència privada més gran de Washington, així com el seu diari local, ‘The Washington Post’. Ha redoblat les despeses d’Amazon en ‘lobby’ a la capital i ha construït un departament de relacions públiques amb més de 250 empleats, dirigits per Jay Carney, qui va ser cap de premsa de Barack Obama.

Protestes a Chicago, el desembre passat. / SCOTT OLSON (GETTY IMAGES)

«Bezos s’ha adonat que Amazon no pot continuar sent una freda màquina capitalista centrada exclusivament en els beneficis», diu Dumaine. Entre altres coses perquè s’enfronta a un escrutini ferotge. La seva companyia està sent investigada als dos costats de l’Atlàntic per les seves pràctiques monopolístiques i creixen les veus que advoquen per trossejar-la, com va quedar de manifest en les recents primàries demòcrates. «El problema de fons és que cap empresa hauria de tenir tant poder. Amazon controla la infraestructura d’amplis i creixents sectors de la nostra economia i explota aquesta dependència per soscavar la competència», afirma Stacy Mitchell, codirectora de l’Institut per a l’Autosuficiència Local i una de les seves detractores més efectives.

Amazon ha respost al massiu augment de la demanda, però també ha revelat la seva opacitat i precarietat laboral

Amazon s’ho menja tot. Acapara el 40% del comerç electrònic als EUA, on el seu servei Prime té més de 100 milions de subscriptors. Controla prop del 50% de la indústria de la computació al núvol, el més lucratiu dels seus negocis, amb clients com la CIA o General Electric. Ven la meitat dels llibres de paper i el 70% dels ‘e-books’. Té un terç del mercat de l’‘streaming’ de vídeo. I comença a competir amb Google i Facebook en l’oligopoli de la publicitat a internet. Però tot això no és més que la cirereta d’un pastís que inclou també la logística, el transport, la seguretat, la intel·ligència artificial, els drons o els supermercats. Negocis que tenen en comú la seva matèria primera, les dades personals que recull dels seus clients per explotar comercialment els seus interessos, aficions i hàbits comercials. L’or d’aquest segle.

Investigació de la UE

I Amazon no juga net, a ulls dels seus crítics. Els seus agressius mètodes per rebentar preus o obligar la competència a acceptar els seus termes i condicions els coneixen bé les editorials i els llibreters. Però també les empreses que venen productes a la seva web. ‘The Wall Street Journal’ va publicar recentment que Amazon utilitza les seves dades financeres i comercials per millorar els seus propis productes, ajustar preus o crear-ne d’altres de completament nous que competeixin amb els seus venedors externs. Unes pràctiques que està investigant la Comissió Europea. Amazon ha negat que utilitzi dades de tercers, però s’ha compromès a obrir una investigació.  

Els seus treballadors, que no poden sindicar-se, han protagonitzat aturades en 12 estats 

El benefici a curt termini mai ha sigut l’objectiu de Bezos. «Farem les nostres inversions pensant més en el lideratge del mercat a llarg termini que en els beneficis a curt», va dir el 1997. Una cosa que ha pogut fer gràcies a la fe cega que Wall Street té en el futur d’Amazon, que durant molts anys no va tenir beneficis. «Van perdre diners com a estratègia monopolística i encara ho continuen fent selectivament en diferents àrees perquè saben que és la millor manera de tombar la competència i dominar el mercat», opina Mitchell. Aquesta confiança dels inversors en el futur d’Amazon es resumeix en dues dades: Walmart va multiplicar l’any passat per 10 els beneficis d’Amazon, però les seves accions en borsa valen quatre vegades menys.

Líders de protestes acomiadats

En aquesta cursa de fons pel domini del comerç, el coronavirus ha fet a Bezos part de la feina bruta. El petit comerç i les grans superfícies van haver de tancar durant els confinaments, cosa que va agreujar les dificultats de sectors que viuen una prolongada hecatombe des de fa més d’una dècada. Però també li va donar molts maldecaps. Els seus treballadors van organitzar aturades en una dotzena d’estats per reclamar més dies de baixa mèdica o protestar per la falta de mesures de protecció contra la Covid-19. Amazon, que ha contractat 175.000 treballadors des que va començar la crisi, ha anat apagant focs sobre la marxa. Ara fa tests als seus magatzems, pren la temperatura els empleats i desplega robots desinfectants. Bezos ha anunciat que es gastarà 4.000 milions de dòlars per implementar mesures addicionals davant la pandèmia.

La missió espacial de Bezos. / saul loeb (afp)

El que no digereix bé és la dissensió interna. Amazon ha acomiadat alguns dels organitzadors de les protestes. «Que s’organitzessin aturades enmig de la recessió és molt significatiu perquè demostra el nivell de frustració i por sobre la seguretat als seus magatzems. No les van organitzar els sindicats, sinó els mateixos treballadors», diu Mitchell. Amazon, que prohibeix la sindicació de la seva plantilla, tampoc ha fet públics els contagis i morts en centres de distribució.

Bezos, Buffet i Gates tenen més diners que el 50% dels nord-americans més pobres 

Amb tots els seus llums i ombres, Bezos ha sortit com el gran triomfador d’aquesta crisi. El seu patrimoni net ha augmentat aquest any en 44.000 milions de dòlars, més que cap dels seus competidors al club dels milionaris, per acostar-se ara als 160.000 milions, d’acord amb ‘Bloomberg’. Per entendre el que significa, una dada. Bezos, Warren Buffet i Bill Gates són més rics que el 50% més pobre dels nord-americans, segons un estudi del 2017 de l’Institute for Policy Studies. I a aquesta marxa va camí de convertir-se en el primer bilionari de la història. La seva riquesa s’ha engreixat en l’últim lustre a un ritme del 34% anual, per la qual cosa podria arribar a la xifra màgica el 2026, segons Comparisun.

Colònies espacials

I pot ser que no sigui més que el principi. Perquè els somnis de Bezos, fan de ‘Star Trek’ des que era un nen, no són d’aquest món. El seu objectiu últim passa per crear colònies habitables a l’espai exterior, una missió encarrilada a través de Blue Origin. Cada any ven accions d’Amazon per valor de 1.000 milions de dòlars per invertir-les en la seva companyia aeroespacial. «Bezos creu que a aquest ritme de creixement de la població mundial s’esgotaran els recursos per mantenir-la, de manera que vol trobar nous recursos a l’espai», explica Dumaine, l’autor de ‘Bezonomics’. Dit d’una altra manera: Bezos no busca salvar la Terra, sinó explorar noves fronteres per continuar creixent econòmicament sense renunciar al nostre mode de vida, el mateix que ha fet d’Amazon un dels amos del nostre present i nostre futur.