OCURRÈNCIES CONSPIRANOIQUES

Miguel Bosé, estrella pop amb llicència per desbarrar

El cantant descol·loca al denunciar la «gran mentida» de la Covid-19, ordida per les elits mundials amb còmplices com Pedro Sánchez

zentauroepp38873319 ana200617164640

zentauroepp38873319 ana200617164640 / JOSE LUIS ROCA

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

La idea que, quan parlem d’estrelles pop, tot forma part de l’obra, té un exponent pràctic en Miguel Bosé, una criatura que a través de la música ha multiplicat una aura que li va venir donada des del bressol i que s’alimenta de tot el que toca. I del que diu, tot i que pugui incloure episodis de cataclisme com el que ha protagonitzat aquests dies, a l’alertar via Twitter de «la gran mentida» de la Covid-19 i acusar Pedro Sánchez de complicitat amb el pla de convertir els humans en «xais» a través de vacunes portadores de ‘nanobots’ controlables via 5G.

Una ocurrència digna dels més pintorescos blogs ‘conspiranoics’, que ens recorda que els artistes es relacionen de vegades d’una manera molt original amb la realitat. Potser per això arriben a crear obres genials o impredictibles. Miguel Bosé va néixer per ser diferent i, potser, per rebel·lar-se contra les explicacions normals i corrents amb les quals els altres tendim a conformar-nos. ¿Com esperar-nos que fos un més, sent el seu pare un senyor torero com Luis Miguel Dominguín, i la seva mare la glamurosa actriu Lucía Bosé, i sabent que al seu bateig hi van anar Luchino Visconti i Sofia Loren, i havent crescut dient-li «avi» a Picasso i rondant al seu costat a la seva mansió ‘La Californie’ de la Costa Blava?

La nit al Florida Park

El pintor li va pagar les primeres classes de ballet, però el pare torero, al veure’l amb malles roses i fent gestos sospitosos, va dir que res de res. Però el destí de Miguel estava traçat, i després d’unes estades a Londres (dansa amb Lindsay Kemp, sortides amb Amanda Lear), allà estava el senyor Dominguín, amb la seva dona Lucía, asseguts tots dos a primera fila, a la sala Florida Park la nit de 1977 en què Miguel va debutar a TVE, de la mà de José María Iñigo, cantant ‘Linda’ i esvalotant les noies de quinze anys.

Va néixer un fenomen fan que Bosé va explotar a consciència (‘Super Superman’, ‘Creo en ti’, ‘Te amaré’) i al qual va tenir l’habilitat i la intel·ligència de sobreviure. Un cas singular d’èxit ‘teenager’ que deriva en una carrera de llarga durada, esperonada amb l’impactant ‘Bandido’ (1984), l’àlbum de ‘Sevilla’ (i d’un parell de lletres que va escriure per ell Peter Hammill, excantant del grup art-rock britànic Van Der Graaf Generator), i reforçada per llançaments com ‘Salamandra’ (1986), ‘Los chicos no lloran’ (1990)’ o ‘Bajo el signo de Caín’ (1993).

Àlbums de risc

Notícies relacionades

Bosé influït per David Bowie i Peter Gabriel, construint a poc a poc un pop adult tan atent al gust massiu com a les innovacions. Se li ha de reconèixer la seva capacitat per combinar el gest comercial oportú (els duets en sengles entregues de ‘Papito’, dianes el 2007 i el 2012) amb els àlbums de risc, amb textures electròniques i traços de sofisticació: el camí que va de ‘Velvetina’ (2005) a ‘Cardio’ (2010), i d’aquí a ‘Amo’ (2014).

Músiques canviants que, en el món de Bosé, han conviscut amb les notícies sobre la seva vida privada (els quatre fills amb un ventre de lloguer, la seva ruptura amb l’escultor valencià Nacho Palau després de 26 anys de relació) i fins i tot amb la formulació d’alguna teoria arriscada.