24 d’oct 2020

Anar al contingut
«Si el consumidor de moda reclama transparència, hauran de donar-l'hi»

Antonio Calanni

«Si el consumidor de moda reclama transparència, hauran de donar-l'hi»

Noelia Sastre

En la moda hi ha molts altres actors. Com els ‘showrooms’ en els quals compren les botigues multimarca. «La presència és essencial; l’experiència del client ha de continuar convivint amb l’‘e-commerce’. A tots ens toca reinventar-nos», assenyala Isabel Cano, al capdavant de Showroom Madrid. També la premsa especialitzada, tan dependent dels anunciants a Espanya, haurà de ser més creativa.

«Tots som responsables en aquest sistema. ¿Com ho podem canviar si no és des de dins? Tot i que serà molt difícil, perquè el luxe segueix els mateixos esquemes que la moda ràpida, és la mateixa maquinària. No hi ha millor campanya que les suposades bones accions de caritat, però el cert és que no financen la nostra economia, sinó la xinesa. Un altre problema és que aquí la premsa de moda no es valora, perquè està associada a la dona i, per tant, es considerada vàcua i inútil. Als EUA, Anna Wintour ajuda la indústria, demana, penca de valent. Amb el coronavirus s’ha reactivat la iniciativa de l’11-S i ja han recaptat cinc milions de dòlars per a dissenyadors independents», recalca Rafael Rodríguez, periodista i professor de cultura visual.

La sostenibilitat és en l’agenda des de l’ensorrament del Rana Plaza de Bangla Desh, el 2013

Pilar Riaño, directora de ‘modaes.es’, diari d’informació econòmica sobre el sector, recorda que la sostenibilitat és en l’agenda des de l’ensorrament del Rana Plaza el 2013 a Bangla Desh, amb 1.130 morts. «Va arribar per la part social i ara és medi ambiental. L’alta moda ho demana, però els que més inverteixen en R+D+I són els grans distribuïdors, perquè saben que és el futur. Si el consumidor reclama transparència, hauran de donar-l’hi. Ells són els que paguen».

Riaño creu que la producció s’acostarà a la conca mediterrània (Turquia, el Marroc), a Portugal i a l’Europa de l’Est, però no a Espanya, «tret de nínxols, com la pell a Ubrique i el calçat a Alacant». Triana Alonso, editora de ‘Fashion Network’, assenyala que «les històries darrere dels projectes, la producció local i la diferenciació cobraran més força que mai, combinades amb sòlides estratègies de negoci. La moda del futur serà molt més digital i omnicanal. I, sens dubte, necessitem aliances entre indústria i disseny. En aquest context canviant en el qual es tornen a repartir les cartes, Espanya podria posicionar-se com a indústria de proximitat i valor, perquè no té menys a explicar que França, Itàlia o la Gran Bretanya».