Fiona Shaw: la robaescenes de 'Killing Eve'

Des del 2018, Fiona Shaw (Cork, Irlanda, 1958) s’ha convertit en estrella imponent de la televisió, sobretot gràcies al seu paper a ‘Killing Eve’: Carolyn Martens, aquesta cap de la secció russa de l’MI6 que mai sembla dir el que realment pensa i sent, sinó alguna cosa amb escassa relació. En una entrevista a ‘The Guardian’, Shaw va etiquetar aquesta manera d’actuar com «antiinterpretació»: «Es tracta de no dir el que pretens, una cosa nova per a mi. Hi ha un munt de coses passant pel cap de la Carolyn, però ella diu una altra cosa».

Les seves frases entre lapidàries i absurdes, així com algunes mirades matadores, han convertit Carolyn en una icona tan significativa com les heroïnes de la sèrie, l’assassina Villanelle (Jodie Comer) i l’agent d’intel·ligència Eve Polastri (Sandra Oh). Quan s’estreni la tercera temporada (a Espanya, dilluns, dia 13, a HBO), molts estaran ansiosos pel primer modelet o les primeres falses llàgrimes de Villanelle, però també per la primera rèplica desconcertant de Martens.

L’any passat, alhora que era nominada a millor actriu secundària de drama per ‘Killing Eve’, Shaw va rebre una nominació a millor actriu convidada de comèdia per ‘Fleabag’, una altra sèrie amb el rastre autoral de Phoebe Waller-Bridge: Shaw era aquella terapeuta sense un gran sentit de l’humor. Un altre personatge rígid fins a ser hilarant, com Martens (que, d’altra banda, pot ser un perill si s’emborratxa a Moscou). «He disfrutat molt interpretant algú tan educat», va dir l’actriu a ‘The ringer’. «Ha sigut genial. Algú tan poderós i tan... quiet. Ha sigut meravellós retratar aquesta quietud seva».

Animal de teatre

Ara en som molts, més que mai, els que la reconeixeríem pel carrer, però Shaw és una estrella per altres motius des de fa una eternitat. Al Regne Unit se la coneix, sobretot, pel seu treball teatral en grans tragèdies i òperes, com a actriu i com a directora. Waller-Bridge va saber que anava a ser la Martens perfecta perquè l’havia vist brodar el personatge titular de ‘Medea’ a principis de segle; no ens preguntin quina és la relació entre els dos personatges.  

D’altra banda, els nens de diverses generacions s’espanten al reconèixer-la pel carrer. Mentre feia de Medea, es va estrenar en la saga ‘Harry Potter’ com a Petunia Dursley, la severa tia de Harry, el menyspreu de la qual pel seu nebot i per la màgia no la feien ser precisament el personatge més estimat. Aquell mateix any, el 2001, Shaw va acceptar una ordre honorífica de l’Imperi Britànic. D’aquesta classe de personatge venerable (però encara de molt per fer) estem parlant.  

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Però abans, nens d’una altra generació la reconeixien al carrer per un paper una mica diferent, el de la professora britànica que s’enamorava de Tom Selleck a ‘Tres hombres y un bebé’. Abans, Shaw s’havia pontificat en el cine com la Dra. Eileen Cole de ‘Mi pie izquierdo’, encarregada del tractament rehabilitador de Christy Brown, el pintor i escriptor amb paràlisi cerebral que encarnava Daniel Day-Lewis.

A Shaw la vam poder veure, a més, en pel·lícules com ara ‘Compte amb la família blue’, la ‘Jane Eyre’ de Zeffirelli, l’‘Anna Karenina’ de Bernard Rose, ‘Contracorriente’, ‘Contracorriente’ (la versió fílmica de la sèrie d’espionatge britànica dels 60), ‘La dàlia negra’, ‘L’arbre de la vida’... I no la vam veure, però la vam sentir, a ‘Miss Sinclair’: era qui narrava aquesta història del renaixement sexual d’una mestra (Julianne Moore) com si estigués llegint d’una novel·la de Jane Austen. Venen ganes de revisar totes aquestes pel·lícules només per ella.