27 maig 2020

Anar al contingut
Concerts en 'streaming', una lliga diferent

FERRAN NADEU

EL MÓN DESPRÉS DEL CORONAVIRUS: LA CULTURA (1)

Concerts en 'streaming', una lliga diferent

Jordi Bianciotto

¿Concerts des de l’escenari amb visió de 360 graus, assajos des de casa teva amb les estrelles favorites del pop, recitals en pijama o des de la dutxa? L’‘streaming’ posa a prova la noció del directe com a experiència física insubstituïble, si bé aconsegueix els seus objectius, sobretot, quan apel·la a la imaginació i va més enllà de la simple i plana reproducció del concert ordinari.

Els grans festivals fa uns anys que experimenten: s’han pogut veure concerts ‘online’ i en directe del Sónar, del Primavera Sound i del Cruïlla Barcelona. Però el balanç és desigual, i mentre la mostra electrònica va emetre l’any passat 40 de les seves 140 actuacions a través de la plataforma CultureBox, el Primavera va renunciar al directe el 2018 i s’ha passat al ‘delayed streaming’ (emissions en diferit) a través del seu propi canal, Radio Primavera Sound. I al Cruïlla, després d’emetre bolos de Michael Monroe i Violadores del Verso els ha quedat la sensació d’«estar dedicant molts esforços, incloent el pagament de drets, perquè algú veiés el festival des de Buenos Aires», i que més convé «cuidar que tot funcioni a casa».

Sentir-te l’estrella

El Cruïlla Barcelona va assajar el 2019 una modalitat de ‘streaming’ restringida al públic del festival: disfrutar d’un concert, el de The Black Eyed Peas, mentre se celebrava, anant a un estand i experimentant el punt de vista del cantant amb unes ulleres de realitat virtual que permetien una visió de 360 graus. «Gairebé ningú ha tingut ocasió de pujar a un gran escenari i això et permet una visió inèdita», explica Jordi Herreruela, director del festival, per a qui el concert, en general, «no aguanta bé el salt a la pantalla, tret que canviïs la perspectiva o el format».

La secular màxima televisiva que la música en directe no dona audiència sembla traslladar-se a la xarxa, on no queda clar que la paciència de l’usuari doni per a una hora i mitja o dues hores de recital davant de la pantalla del PC o del mòbil. «No pots agafar una cosa que sobre l’escenari funciona i passar-ho a internet tal qual, perquè allà les regles són unes altres», considera Herreruela, que sí que veu recorregut en els concerts singulars, «que barregin ingredients d’entrevista o documental», o en els anomenats ‘tiny desk’, breus actuacions (15 o 20 minuts) en una llibreria o una botiga de discos, com les que han ofert aquests dies Coldplay Harry Styles. Altres ocurrències més arriscades estan per venir: la tecnologia 5G permetrà que des de casa teva puguis assajar amb la teva banda favorita tocant la guitarra o la bateria en sincronia.

Cantant sota la dutxa

En matèria de recitals diferents, aquesta setmana ha donat la campanada Joan Dausà amb el seu concert a la dutxa a través d’Instagram Live, que va registrar 30.000 visionaments a temps real i 40.000 més en diferit. Xifres que multipliquen els aforaments de sales en les quals sol actuar, com Barts o el Palau. L’autor de ‘Jo mai mai’ no va sortir a improvisar. «M’ho vaig prendre com un espectacle, donant-li un ritme, amb el ‘setlist’ estructurat, dirigint-me a la gent com en un concert i deixant per al final un parell de cançons en pijama i l’última sota la dutxa», explica. Però ara es pregunta: «Després d’això, ¿què puc fer? Ja no sé si puc inventar-me alguna cosa millor». La seva actuació va ser gratuïta i sospita que «s’haurà de fer una altra volta a tot això».

Aquest és el debat que envolta els festivals en ‘streaming’ que han florit amb el confinament. Després de procedir a regalar la música gravada, ¿els artistes han ara d’oferir concerts gratis? El Cuarentena Fest va obrir a la seva web una pestanya per a donacions amb què s’han recaptat 2.000 euros que aniran a parar als grups (51 en total). «Els que estem darrere del projecte no veurem ni un duro», aclareix Meri Lane, de l’‘indie’ Luup Records, que creu que el format «és xulo i poderós, sobretot, per a les bandes que comencen».

Però, per al Cuarentena Fest, que va tancar aquest divendres la seva precipitada primera edició (60.000 visionaments), el factor romàntic ha sigut troncal des del dia u del confinament. «Pensant que la música és necessària per a la salut mental», remarca Meri Lane. Tot i que aquests concerts ‘underground’ segueixin el seu curs, monetitzats o no, i tot i que la tecnologia i la imaginació moguin muntanyes, ningú creu entreveure l’ocàs de l’actuació sentida ‘in situ’, en comunitat, amb els seus rituals, el seu halo d’esdeveniment únic i la seva vitalitat a raig. Sospira Meri Lane: «No hi ha res igual en aquest món».