PERSONATGE RECURRENT
El mite de Casanova al cine: 12 pel·lícules, classificades de millor a pitjor
Vincent Lindon protagonitza l'última aproximació a l'etern seductor
zentauroepp52130114 mas periodico pelicula casanova su ultimo amor200206121720
Va ser un dels personatges més fascinants del segle XVIII, incansablement carismàtic, intel·ligent i transgressor. Aprofitant l’estrena de ‘Casanova, su último amor’ –el títol ho diu tot–, recordem algunes pel·lícules inspirades en el seu mite, ordenades d’acord amb el seu interès, de millor a pitjor.
1. HISTÒRIA DE LA MEVA MORT (2013)
Dirigida per ALBERT SERRA
Voraç menjant, filosofant i defecant
Albert Serra va decidir unir en un mateix relat a l’icònic seductor amb el comte Dràcula per reflectir la transició entre el segle XVIII, basat en el racionalisme i la sensualitat, i el segle XIX, caracteritzat per l’obscurantisme i la violència. Es tracta d’una mirada introspectiva i fascinant a un moment en què la figura i el llegat del venecià comencen a decaure. En tot cas, en termes tant de carisma com de càrrega significativa, el vampir no resisteix comparacions amb un Casanova que el director de Banyoles retrata com un ésser absolutament voraç quan menja, quan filosofa o fins i tot quan quan defeca.
2. INFANTESA, VOCACIÓ I PRIMERES... (1969).
Dirigida per LUIGI COMENCINI
De la religió al llibertinatge
Com el seu títol, ‘Infantesa, vocació i primeres experiències d’en Giacomo Casanova’, deixa clar, recorre els anys formatius del personatge, i per a això s’inspira en els primers cinc capítols de les seves memòries –que, compte, van ocupar 12 volums. Relata com va ser criat de la seva àvia i després va rebre una bona educació gràcies a un abat, i fins i tot va estar a punt de fer-se sacerdot. I mentre planteja aquest conflicte que neix en el seu interior entre la vocació religiosa i els temptadors camins del llibertinatge, Comencini descriu amb detall la societat veneciana del segle XVIII, decadent i hipòcrita i fuetejada per les desigualtats econòmiques.
3. CASANOVA (1976)
Dirigida per FEDERICO FELLINI
La lluita entre el cos i l’ànima
Evita algunes de les trampes en les quals solen caure moltes pel·lícules sobre l’aventurer italià. No el vulgaritza com un mer recipient de desitjos sexuals, ni l’idealitza com un heroi amorós modèlic, ni l’ignora com a persona. És el retrat d’un home erudit per a qui els assumptes amorosos i sexuals estan condicionats pel desig de comprendre la naturalesa humana. Fellini recorre a un humor i un sarcasme que, això sí, estan carregats de compassió pel que Casanova representa: la nostra lluita constant entre l’idealisme i el materialisme, i entre les necessitats de l’ànima i les del cos.
4. LA NOCHE DE VARENNES (1982)
Dirigida per ETTORE SCOLA
Trencat i desil·lusionat
Acompanya el personatge durant un viatge en carruatge en el qual ell i la resta de passatgers es veuen atrapats en l’epicentre de la Revolució Francesa. És una pel·lícula dotada d’alguns moments enlluernadors i d’altres francament tediosos en la qual, això sí, destaca la interpretació de Marcello Mastroianni a la pell del nostre heroi. Es tracta d’un Casanova trencat i desil·lusionat, que ho ha vist i fet tot i, és clar, està cansat. Continua sent vanitós però se sent massa sadollat pels excessos passats com per interessar-se en els futurs, i per tant esquiva les dones que la seva reputació atreu.
5. LA GRAN NOCHE DE CASANOVA (1954)
Dirigida per NORMAN Z. MCLEOD
Passat pel tamís de l’humor
Un humil sastre genovès acostuma a fer-se passar per Casanova per seduir les dames, però sempre descobreixen el seu engany; quan el veritable Casanova fuig de la ciutat per escapar-se dels seus creditors, el convenç perquè ocupi el seu lloc. En la pell de l’imitador, l’actor Bob Hope treu punta al marcat contrast entre els trets i les qualitats de l’heroi del títol i els del personatge que ell encarnava habitualment en el seu cine, i mentrestant recorre al tipus d’humor tosc que el va fer famós. En tot cas, és una de les seves pel·lícules més divertides i, pel que sembla, una de les favorites de Woody Allen.
6. LA RETORN DE CASANOVA (1992)
Dirigida per EDOUARD NIERMANS
Alain Delon i ell comparteixen moment vital
Quan la va protagonitzar, Alain Delon havia deixat enrere els seus anys de glòria cinematogràfica i per tant resulta molt fàcil identificar els paral·lelismes entre intèrpret i personatge. Al cap i a la fi, es tracta del retrat d’un home que poc a poc va sent conscient de la seva pròpia obsolescència, i per capturar aquesta tragèdia l’actor francès se situa en un registre que combina la ironia autoconscient i la subtil malenconia. Sens dubte, aquest joc de miralls és el més destacable d’una pel·lícula que fora d’això no es preocupa prou per dotar d’autenticitat ni als personatges ni l’època que habiten.
7. CASANOVA (1927)
Dirigida per ALEXANDRE VOLKOFF
Incongruentment cavallerós
Estructurada a la manera d’una col·lecció d’històries curtes, acompanya el personatge del títol mentre avança d’una aventura a la següent i viatja de Venècia a Àustria i d’allà a Rússia per tornar finalment a Venècia, sempre al servei de les dones. Arribat el moment, això sí, es veu obligat a deixar de portar una vida dissoluta i escollir entre dues dames. Es tracta d’un Casanova incongruentment cavallerós, que es delecta enganyant i robant a altres homes –especialment als que considera indignes– però que se sent devastat quan s’adona que ha fet mal a una dona.
8. EL CABALLERO MISTERIOSO (1948)
Dirigida per RICCARDO FREDA
Un precursor del 007
Tot i que està proscrit, Casanova torna a Venècia per ajudar el seu germà, acusat d’haver robat uns documents; no tarda a descobrir que en realitat els responsables del delicte són una societat secreta a les ordres de l’emperadriu Caterina II de Rússia. A partir d’un guió coescrit al costat de Mario Monicelli i Steno,, el director Riccardo Freda converteix el seu mític protagonista en un intrèpid espia; en realitat, dins del que hi ha la pel·lícula no és gaire diferent d’una intriga primerenca de 007. Sigui com sigui, l’actor Vittorio Gasman va dir una vegada que era l’única que es penedia d’haver fet.
9. CASANOVA Y COMPAÑÍA (1977)
Dirigida per FRANZ ANTEL
L’amant impotent i el seu doble
La seva versió del personatge, encarnat per Tony Curtis, és un home extremament hàbil a l’hora de seduir les dones però que, a causa de tants anys a la presó, ha perdut les seves facultats a l’hora de satisfer-les. Per ocultar la seva impotència i recuperar la reputació sota els llençols, aconsegueix els serveis d’un doble –també encarnat per Curtis–, però el pla acaba fent aigües de diverses formes presumptament còmiques. El resultat és poc més que un episodi allargat de ‘sitcom’ adornat amb senyores que ensenyen els pits i rudimentàries escenes d’acció.
10. CASANOVA (2005)
Dirigida per LASSE HALLSTRÖM
Un llibertí massa romàntic
A causa del seu enfrontament amb l’Església catòlica, Giacomo Casanova es veu obligat a buscar una dona respectable o serà expulsat de Venècia. En la seva pell, l’actor Heath Ledger aporta una barreja convincent de virilitat i sofisticació; no és culpa seva que la pel·lícula no funcioni. El seu principal problema és que adopta un enfocament del tot pueril: d’una banda, està mancada per complet de sensualitat –conté tan poc contingut sexual que sembla haver sigut editada per ser vista en un avió–; per una altra, traeix l’esperit del personatge per tal d’emocionar-nos amb els seus intents de reforma romàntica.
11. CASANOVA VARIATIONS (2014)
Dirigida per MICHAEL STURMINGER
John Malkovich fa de si mateix
La pel·lícula prova de capturar el mite del seu personatge principal amb una narrativa que combina el llenguatge del teatre, del cine i de l’òpera, però l’única cosa que aconsegueix és transmetre afectació i tedi. Sobre el paper té sentit que la protagonitzi John Malkovich, que ja va encarnar amb mestria un llibertí cínic a ‘Les amistats perilloses’. No obstant, l’actor es passa les dues hores de metratge entossudit a fer de si mateix i exhibir el catàleg de tics que porten temps acostant-lo a terrenys autoparòdics, mentre declama una successió de rotllos pomposos, confusos i irritants.
12. CASANOVA (1987)
Dirigida per SIMON LANGTON
Notícies relacionadesLa caiguda d’ulls de Richard Chamberlain
Recorre de principi a final la vida del personatge, prestant especial atenció a la persecució que pateix no tant pels seus crims com per les ànsies de venjança dels marits i les famílies de les dones que sedueix. El resultat seria com una pel·lícula de porno suau a la qual se li han amputat totes les imatges sucoses, i en què hi ha encara menys tensió dramàtica del que és habitual en el subgènere. Es limita a oferir una successió d’escenes en les quals, malgrat que la perruca i el coloret no l’afavoreixen, l’actor Richard Chamberlain enlluerna les dames amb una simple caiguda d’ulls.
