ENTREVISTA

Laura Morán: «La vulva ha de ser la teva millor amiga»

La psicòloga i sexòloga esfondra faules sobre la sexualitat en el seu llibre 'Orgas(mitos)'

undefined51289935 laura moran  sexologa y autor del libro orgasmitos  posa con191227140835

undefined51289935 laura moran sexologa y autor del libro orgasmitos posa con191227140835 / VINCENT WEST

7
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Psicòloga per vocació i sexòloga i terapeuta familiar i de parella per convicció, Laura Morán assegura que la sexualitat està per disfrutar-la i no per complir-la. El seu primer llibre, ‘Orgas(mitos)’ –editat per Next Door Publishers– se centra en la sexualitat femenina. Ferma defensora del «més val informar i formar que curar», demana augmentar els coneixements per viure la sexualitat de manera agradable, saludable i, sobretot, lliure. Ser una dona (o hun ome) no té a veure amb tenir vulva (o penis). Disfrutar tot sol o en companyia de la sexualitat és molt més que tocar i tocar-se els genitals.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que la sexualitat és un aspecte central en la vida de l’ésser humà. Però l’educació sexual, en el segle XXI, continua sent més aviat escassa.

I és igual. Per dos motius. Primer, perquè continuem reduint la sexualitat a les relacions sexuals i llavors queda molt limitat. Segon, perquè l’associem per herència judeocristiana al vici, la culpa o la reproducció. Estem al segle XXI i impera el discurs de la llibertat, però l’altra cosa causa impacte.

No som lliures en el terreny sexual.

Gens. Ens falta informació amb formació, que és el que dona lloc a l’educació.

¿L’escola hauria de tenir una assignatura ‘ex professo’?

D’educació afectivosexual, sí. Hi pot haver sexe sense amor, però no sense afecte, que és imprescindible, perquè les persones tenim emocions. Aquest tipus d’educació s’hauria de donar en tots els àmbits, a l’escola i a la família. Els xavals aprenen sobre geografia, art i idiomes, ¿veritat? Doncs amb això, el mateix. A l’escola no només rebem continguts, sinó que també aprenem a relacionar-nos, a tenir tolerància i respecte. Qualsevol context és perfecte per a una educació sexual, ja sigui reglada o no reglada. Com passa amb qualsevol altre coneixement.

«No parlar de
sexe a les criatures i
als adolescents
no fa que no
ho experimentin,
que no ho sentin.
La sexualitat i
el plaer no 
tenen res de
brut, pervers,
viciós, negatiu
i precoç»

Molts pares i mares s’atabalen perquè els seus fills petits es toquen els genitals.

Autoconèixer-se és normal i ens passa a qualsevol edat, des que som nadons. Gràcies a les ecografies sabem que els nadons tenen ereccions al ventre matern. Els pares no s’han d’alarmar, és totalment contraproduent. Si ho fan és perquè entenen la sexualitat infantil amb ulls d’adult. Els nens no tenen maduresa per saber quan un comportament és socialment adequat o no. Igual que li ensenyes a no fer-se pets davant la gent, també se li ha de dir que un es toca en la intimitat, que és una diversió que es practica en solitud. Així el nen i la nena no se senten culpabilitzats. No parlar de sexe a les criatures i els adolescents no fa que no l’experimentin, que no el sentin. La sexualitat i el plaer no tenen res de brut, pervers, viciós, negatiu o precoç.

El seu llibre deixa clar que l’òrgan sexual més gran mesura dos metres quadrats.

La pell. En tota tenim moltes zones erògenes. Molta gent en coneixerà algunes, però ni se n’imaginarà d’altres. I totes estan governades per l’òrgan més poderós: el cervell. El que passa és que si reduïm les relacions sexuals al coit creiem que l’única zona sexual del nostre cos són els genitals i, en el cas de la dona, també els pits. Però tenim un mapa eroticofestiu molt més ampli, el coll, les cuixes, els glutis... Hi ha molt camí per recórrer.

En el sexe no hi hauria d’haver normes, sempre que no es danyi ningú, ni sigui fruit de l’imposició.

Tot val, sempre que hi hagi llibertat i consentiment. La teva llibertat acaba on comença la de l’altre. Més val preguntar. Amb les normes intentem ser normatius i encaixar en un esquema.

A moltes dones, bàsicament les pudoroses, els preocupa l’olor dels seus genitals, que no fan olor precisament a gessamí i avellana. ¿Com vèncer el pudor?

Començant a assumir informació, totes les parts del teu cos fan olor. I la part genital fa una olor determinada, perquè s’hi segreguen unes substàncies determinades. Igual que els genitals masculins. Mantenint una higiene íntima normal, com la de la resta del cos, no necessites res més. ¿Veritat que no hi ha tovalloletes íntimes per a homes ni tampoc gel íntim? Probablement sigui herència de la menstruació i la sang. Ara bé, d’aquí que els genitals facin pudor o siguin bruts... Hi ha colònies que costen un dineral i fan molt mala olor. La vagina es neteja sola. No necessitem ficar-hi res. I, per descomptat, no necessitem dutxes vaginals.

¿Dutxes vaginals?

Sí, n’hi ha. Com les lavatives abans del sexe anal. En fi. És la sensació que aquesta cavitat és bruta. Però, és clar, partim de la base que hi ha gent que creu que el pipí surt per la vagina. Senyors i senyores, aquesta part del cos es neteja sola gràcies a la flora vaginal. L’única excepció és una infecció, que sí que produeix pudor. En aquest cas, quan a més no tens ganes de sexe, es tracta i punt.

Moltes de les seves pacients li expliquen que no s’han mirat mai.

Per això comentava que hi ha gent que pensa que nois i noies tenim els mateixos forats. I no. Nosaltres tenim uretra, vagina i anus. I ells, uretra i anus.

Afirma que la hipersexualitat no existeix. El que existeix és l’addicció, que no està condicionada per la libido, sinó per l’obsessió. ¿Som davant un problema?

Com amb qualsevol tipus d’addicció. Si no la practiques et genera malestar i per alleujar-ho fas alguna cosa amb impulsos irresistibles. El mateix passa amb les compres compulsives, les drogues o la ludopatia. S’ha de tractar. I no amb un expert en sexualitat sinó en addiccions.

L’orgasme és benèfic per a l’autoestima. Igual que un bany, un bon llibre, anar al gimnàs o a l’spa. L’activitat sexual té efectes positius comprovats, fins i tot en la salut.

Genera endorfines, genera benestar. El mateix que quan menges alguna cosa de xocolata. Un orgasmet o un orgasmot és una experiència meravellosa i gratuïta. No sabem el poder que tenim. El sexe és autoconeixement, autoestima, salut, benestar i comunicació. En el meu llibre dic que ja podem dir que hem de masturbar-nos o follar per prescripció mèdica.

«El sexe és autoconeixement, autoestima, salut, benestar i comunicació.
Ja podem
dir que
hem de masturbar-nos
o cardar per
prescripció
mèdica»

Si no dormim, ens morim. Si dormim poc tenim problemes de salut. ¿Què passa si no tenim sexe?

Si reduïm sexualitat a relació sexual, res. Es pot viure sense sexe. Igual que pots viure sense menjar-te un tomàquet o un bombó. Però si estenem la sexualitat a tot el que comporta que és el que diu l’OMS no podries viure sense sexualitat perquè està constantment en la teva identitat i en les teves relacions personals socials i afectives. Et generarà malestar. Estaràs malament. És important que les relacions sexuals siguin saludables. S’hauria d’entendre la sexualitat com el que és, una cosa molt àmplia. El millor és que sigui una cosa equilibrada i que la societat et respecti com ets.

Estem en un moment polític complicat. De tant en tant recorre Espanya un autobús d’una organització que diu que els nens tenen penis, i les nenes, vulva.

És la manera de reduir la sexualitat als genitals. A mi ara em posen un penis i no em converteixo en home. És reduir una identitat a una mínima part del cos.

El clítoris no forma part del procés reproductiu i la ciència no l’ha estudiat.

Hi ha confusió respecte a la mida i la ubicació. Moltes persones li diuen clítoris –que, en realitat, fa una mitjana de nou centímetres– al que de fet és la seva part externa. Com la resta de l’òrgan, està molt innervat (té molts acabaments nerviosos) i és extremadament sensible. La seva estimulació és la que ens permet arribar a l’orgasme amb més facilitat. El clítoris és l’únic òrgan del cos humà la funció exclusiva del qual és proporcionar, donar, proveir i facilitar plaer.

Notícies relacionades

Vostè anima les dones a conèixer el seu cos. De fet, es burla de la RAE per definir ‘vulva’ com a conjunt de parts que envolten l’obertura externa de la vagina.

Me’n burlo des de l’afecte. Però, a veure, la sexualitat es viu a través del cos, així que conèixer-lo és essencial. El mateix que ens veiem la cara, els porus, les arrugues... ¿per què no fem el mateix per saber com són els nostres llavis majors i la nostra obertura vaginal? És una part molt important del cos, com les mans o la cara. Animo les dones que coneguin el seu cos i no el rebutgin. «La vulva ha de ser la teva millor amiga» Si vols passar-t’ho bé amb ella no la pots odiar.

Dades biogràfiques

Laura Morán (Getxo, 1981) va estudiar Psicologia. Quan va acabar la carrera i va començar a exercir es va adonar de l’enorme influència que la sexualitat i la (dolenta o nul·la) educació sexual tenen en les persones i les seves relacions.