No hi ha heroi sense autocàstig: els exercicis inhumans dels actors d'acció

zentauroepp51509355 mas periodico combo191227140449

zentauroepp51509355 mas periodico combo191227140449

5
Es llegeix en minuts
Laia Zieger

Si pronunciem noms com Thor, Iron ManLobeznoCapità AmèricaHèrculesFast FiveBatman o Superman... més enllà de capes, una bona dosi de testosterona i algun superpoder, el primer que ens passa pel cap són els músculs. Molts músculs. Ja se sap: s’ha d’estar en forma per salvar el planeta. Mentre queda limitat als còmics, tot bé. El problema està quan el cine i la seva nova companya la indústria del fitnes s’empenyoren a fer passar per realitat el que és sobrenatural.

En els últims anys, les pel·lícules i els herois d’acció han envaït els cines i amb això tota una troupe d’actors que rivalitza en bíceps, abdominals i pectorals, i que celebra una masculinitat agermanada amb el culturisme. Si bé abans semblava que només les actrius estaven subjectes al diktat del pes i les corbes perfectes, ara també els toca a ells sotmetre’s a dietes estrictes i exercicis que semblen més aviat trets d’un manual de tortura que de savis i sans consells esportius. No hi ha paper sense autocàstig: el mes passat, Henry Cavill (‘Superman’) va revelar que l’havien rebutjat a la prova de James Bond perquè era «massa grassonet».  

És lògic que, amb un cos com el de Dwyane Johnson (1,96 metres i 118 quilos), se’l conegui com ‘La Roca’. La seva rutina és tan bèstia com ell, tal com mostra en el seu perfil d’Instagram. Cada dia, dues hores d’exercicis i cinc menjars, començant amb civada i vedella. Ni les lesions han fet minvar les seves ànsies de musculatura.

Així, mentre Dwayne Johnson revalida cada dia el seu sobrenom –‘La Roca’– a base d’entrenament d’elit i una dieta que traspassa el sentit comú, Chris Hemsworth, marit d’Elsa Pataky, ha admès que va acabar esgotat dels entrenaments i del ritme de vida que va haver de seguir l’any previ a donar vida a l’impressionant Thor a la saga d’‘Els Vengadors’. Segons l’actor, va haver d’ingerir un excés diari de proteïnes i practicar hores i hores de gimnàs. Quan va deixar de fer-ho, ha admès, va anar recuperant les seves dimensions habituals: «La raó –va dir– és que aquest volum de músculs no és natural per a un organisme com el meu».

Chris Hemsworth va tardar mig any a condicionar el seu cos i convertir-se en el déu nòrdic Thor. Per augmentar 10 quilos de múscul es va sotmetre a una estricta rutina d'exercicis (realitzava sèries de «martellades») i a una dieta hiperproteica. Sempre ha admès que els entrenaments eren esgotadors.

Encara més aterridora, no obstant, és la confessió de Hugh Jackman, que va dir que es va haver de sotmetre a jornades de deshidratació per lluir com Lobezno (X-men). Aquesta tècnica que fan servir els ‘bodybuilders’ permet donar un efecte de cos sec i definir encara més les línies dels músculs. També extrema –12 hores d’entrenament diari– és la preparació que ha hagut de seguir Daniel Craig per interpretar aquest espia alcoholitzat que és James Bond.

Hugh Jackman, per augmentar força i volum i convertir-se en el bust de Lobezno, es va sotmetre a sis mesos d’un entrenament d’alt rendiment durant el qual s’havia d’alimentar com un nadó: menjava cada dues hores i mitja, fins i tot de nit, i a cada presa ingeria mil calories més de les que li corresponien.

‘Test fitness’ 

Sobra dir que l’anomenat ‘test fitness’ dels actors d’acció és la cara més visible del ‘branding’ d’aquesta aliança que estan esprement el cine i la indústria de l’exercici. Alhora, per exemple, que actors com Johnson i Mark Wahlberg –els exercicis dels quals comencen a les dues de la matinada i inclouen dues hores i mitja d’entrenament i una hora de cambra de recuperació criogenètica- trufen les seves xarxes socials amb imatges dels seus ‘trainings’ d’alt rendiment, revistes com ‘Men’s health’ i ‘Men’s fitness’ han passat a formar part de les campanyes de promoció i es graven especials com ‘Jumanji workout’, en el qual Johnson i el gegant del fitnes Under Amour detallen com algú pot lluir tan petri com ell.

Daniel Craig té el títol de James Bond més musculós de la història. En cada nova entrega ha de repetir preparació física per enfundar-se en el vestit de l’espia de Sa Majestat. Nouvingut a la cinquantena, Craig fa fitnes cada dia i elimina dels seus menjars els carbohidrats, els greixos i el sucre.

El nínxol del negoci és allà i la prova és que, a cada nou èxit de taquilla, apareixen milers de tutorials que, com la web Jacked Gorilla, detallen les rutines d’entrenament (sovint inventades) de torsos habituals com els Chris Evans, Christian Bale, Robert Downey Junior, Jason Momoa o Henry Cavill.

Nefast ideal de bellesa

Alhora, metges i experts en salut alerten de les conseqüències que pot tenir el fet que aquesta estètica es converteixi en model aspiracional. Igual que des de fa anys es venen denunciant els estralls que ha causat el culte a l’extrema primesa (moltes actrius i models denuncien ara haver sigut obligades per productors i estilistes a seguir dietes inhumanes), els especialistes recorden que un entrenament físic (sense supervisió) per arribar a aquestes condicions pot causar serioses lesions musculars. Les dietes extremes, afegeixen, també poden provocar desequilibris alimentaris, per la qual cosa sempre s’han de fer sota el control professional.

Ben Affleck ho va donar tot per al paper de Batman, potser per apaivagar la crítica, que no veia amb bons ulls la seva participació en la saga. L’actor va augmentar 18 quilos de pur múscul. ¿Com? Hores d’entrenament diari durant un any i mig a base d’esquats, flexions i arts marcials. ¿El resultat? Bíceps de 43 centímetres de diàmetre.

Notícies relacionades

A més, el que no mostra el cine és tota aquesta bastida artificiosa que realça la musculatura amb trucs habituals en el gènere com l’hiperbronzejat, l’oli per brillar, els jocs de llums i ombres i el ‘work beauty’ (retoc digital en el moment de la producció que permet ampliar la musculatura). Uns mètodes que es fan servir en les competicions de culturisme i que contribueixen a l’espectacularitat de l’efecte, lluny de la realitat, sempre bastant més prosaica.