Matthew Liao: «La crisi climàtica exigeix pensar fora de la caixa»

Les idees de Matthew Liao (Taichung, Taiwan, 1972) per combatre el canvi climàtic poden generar perplexitat i desconcert, però segurament no indiferència. Aquest expert en bioètica proposa, per exemple, reduir artificialment l’alçada de les persones (per mitjà de teràpies hormonals o de selecció dels embrions) per disminuir la seva empremta de carboni.

També suggereix crear pedaços que produeixin rebuig a la carn per eliminar un consum que comporta grans emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. I creu que fàrmacs de millora cognitiva, com el Ritalin i el Modafinil, promourien societats més educades, que són les que solen tenir menys fills, i com menys persones al planeta, menys impacte ambiental. El mateix farien molècules com l’oxitocina, que augmenta l’empatia i fomenta comportaments més altruistes.

¿Són factibles les propostes de Liao? ¿Són desitjables o pinten un escenari que recorda la novel·la ‘Un món feliç’, d’Aldous Huxley? ¿Poden ajudar a abordar el problema o només serveixen per generar rebuig i retardar solucions més viables? El filòsof, que admet que no totes les seves propostes tenen per què implantar-se, creu que la crisi climàtica és tan urgent que no es pot deixar d’explorar cap opció.

 

 

–¿Les seves propostes són una provocació filosòfica o van de debò?

–Es tracta de pensar fora de la caixa. El que vull evidenciar és que hi ha una classe de solucions que no estem prenent en consideració. Els pedaços contra la carn o la millora cognitiva podrien ser viables. Després de fer una xerrada a la Universitat de Yale, un representant d’una empresa farmacèutica em va preguntar si havia patentat la idea dels pedaços. En tot cas, no estic proposant solucions específiques. Estic suggerint ampliar l’espai de solucions a què fer atenció.

–¿Però no està descartant massa a la lleugera les solucions més convencionals? Els preus de l’energia renovable estan baixant, el veganisme està de moda entre els mil·lennistes, fins i tot hi ha inversions en tècniques per treure el CO₂

–La gent no té prou motivacions per a canvis de comportament, com reciclar més i conduir menys. I les solucions que passen pel mercat, com els impostos sobre les emissions, requereixen grans acords internacionals, que no estan funcionant. Finalment, la geoenginyeria –ruixar els núvols amb aerosols o sembrar l’oceà de ferro– podria tenir conseqüències catastròfiques. S’ha d’ampliar el rang de solucions.

–Però les seves propostes són encara més remotes. Sonen a ciència-ficció.

–Moltes tecnologies de les quals parlo ja existeixen. S’utilitza la millora cognitiva amb altres objectius –per superar exàmens universitaris, per exemple–. A les clíniques de fecundació en vitro ja es poden crivellar els embrions que presenten un risc de malaltia o per seleccionar el gènere. Es podrien crivellar en funció de l’alçada.

–¿Disculpi?

–En el fons, fa 100 anys érem tots 15 centímetres més baixos: per això els llits de Versailles són més petits que els actuals. La Xina ha tingut una política de fill únic durant molt temps: és una política real que ha afectat milers de milions de persones. La idea dels ulls de gat –visió nocturna– es podria aconseguir per mitjà de [la nova tecnologia d’edició genètica] CRISPR.

–El problema és urgent i hi ha solucions molt menys enrevessades: per exemple, passar-se als llegums abans d’esperar un pedaç contra la carn. ¿No creu que les seves propostes podrien retardar accions més efectives?

–Vostè està assumint que coneix quina és la solució apropiada. Però dir-li a la gent que canviïn d’hàbits té poc efecte. Els Estats Units s’han esborrat dels acords internacionals. I la geoenginyeria tardarà anys a ser viable i, a més, podria ser perillosa. Algunes de les meves solucions es podrien adoptar molt ràpidament: en tres o quatre anys, el temps que van tardar els telèfons intel·ligents a convertir-se d’una cosa rara a un objecte universal. Probablement tindrem un conjunt de solucions.

–La seva proposta podria crear dues espècies humanes: els rics, amb les seves capacitats completes, i els pobres, que modificarien el cos per diners. O al contrari: una societat de virtuosos modificats i uns pàries irresponsables que segueixen amb un cos contaminant. 

–Això és un punt important. Hem d’assegurar-nos que no generarem una societat dividida. Cada vegada que s’aplica una política, cal assegurar-se que no perjudica les persones més vulnerables de la societat. Per exemple, en països amb sanitat pública universal potser l’accés a la millora cognitiva hauria de ser gratuït. Però també hi ha altres opcions. Al principi, els telèfons intel·ligents eren només per a pocs privilegiats i després van ser accessibles a tot el món.

–¿El que proposa no és simplement i planerament eugenèsia?

–No. Soc totalment contrari a obligar la gent a qualsevol pràctica com les que duien a terme els nazis. El que proposo hauria de ser en tots els casos una cosa voluntària. Però la meva idea és que sigui una cosa beneficiosa tant per a l’individu com per a la societat. Ningú obliga la gent a comprar l’iPhone i, no obstant, hi ha files davant de les botigues per pagar-ne molts diners. Busco una solució d’aquest tipus per reduir l’empremta de carboni. Per exemple, les persones volen ser llestes en tot cas, llavors prendrien fàrmacs per millorar la seva intel·ligència independentment de l’efecte positiu en el canvi climàtic. 

–El canvi climàtic és un problema col·lectiu. Les accions individuals no funcionaran si no hi ha polítiques i incentius de mercat que afecten el conjunt de la societat. Les seves solucions són individuals.

–Hi estic d’acord. El canvi climàtic és un problema col·lectiu, però no pots canviar la societat si la gent no s’adapta. Fa falta abordar-lo tant a escala institucional com individual. A més, solucions com l’empatia farmacològica són individuals, però tenen un efecte col·lectiu. 

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

–Vostè és un bioètic. Normalment, els seus col·legues són els prudents, i els científics són els agosarats. En el seu cas és el contrari. ¿Com hi ha arribat?

–Soc més proactiu. M’esforço a pensar a llarg termini i abordar algunes qüestions ètiques que estan en l’horitzó. La gent ha d’estar informada sobre els riscos reals. No s’han d’espantar, ni dir-los que tot val. Part del que proposo és arriscat, però els beneficis són més grans que els riscos. Hi ha mesures de salut pública que impliquen cert risc, com per exemple la vacunació, però val la pena adoptar-la, perquè els beneficis superen els riscos.