I, de sobte, Céline Dion es va fer diva (viral)

És difícil determinar en quin precís momentCéline Dion, de 51 anys, va deixar de ser aquell raig de veu supervendes, ampul·lós i extemporani a criteri de la cort de la crítica, i va començar a erigir-se en lagran diva viralamb qui, almenys aparentment, proven de col·laborar un gruix de joves creadors de la moda i la música. Convertida en fetitxe d’una nova fornada de dissenyadors, el seu últim disc, ‘Courage’, també ha alineat en els crèdits noms com Sia, David Guetta, Sam Smith, DJ Khalil, productor d’Eminem, i tants equips ‘premium’ que «si l’estudi hagués sigut bombardejat, la música pop hauria deixat de funcionar per complet», deia amb humor dies enrere el diari britànic ‘The Guardian’.  

El que és cert és que en algun instant del 2017 va començar a passar el més maleït: contra tot pronòstic, Dion es va posar de moda. Després de morir –el mateix cap de setmana de gener del 2016– el seu germà Daniel i el seu marit, René Angélil, la cantant, mare de tres fills, va reprendre les seves gales de Las Vegas. I llavors va començar la seva rehabilitació inesperada: en els premis Billboard del 2017, els rapers, incloent-hi Drake i Desiigner, van fer cua per fer-se una foto amb ella. Lil Uzi Vert i Machine Gun Kelly no li van demanar cap ‘selfie’, però van pujar a Instagram un vídeo en què se’ls veia fumant un porro mentre qualificaven de «bonica» la interpretació de ‘My heart will go on’ de la cantant.

 

A partir d’aquí tot va anar en cascada. Setmanes més tard, la cantant va protagonitzar un vídeo per a ‘Vogue’ amb peces de costura que, de tan bojament ‘camp’ –aquest concepte que Susan Sontag va definir com «un amor per l’antinaturalitat, l’artificialitat i l’exageració», «un codi privat» que agrada i repel·leix alhora–, va fer que la revista ‘The Fader’, bíblia de la modernitat, demanés que, sisplau, aquella perla es convertís en pel·lícula. Alhora, ‘The Cut’, una altra guia de la vida moderna, qualificava de ‘Dionaissance’ aquest renaixement de la cantant.

‘Rave’ de costura a París

Però la festa –o més aviat ‘rave’, pels dies que es van allargar– va arribar aquest estiu. Després de deixar enrere, al juny, la seva etapa a Las Vegas i que la seva empresa de representació, ICM Partners, li reclamés 440 milions d’euros, Dion va convertir la passarel·la d’alta costura de París en el seu escenari i el món en el seu públic global, i sessió rere sessió es va anar convertint oficialment en aquesta diva maximalista que els temps, entregats a tot allò diferent, estaven disposats a celebrar. ¿Com conjunten dos gossassos amb un vestit de frondositat amazònica de Richard Quinn? ¿Es pot sobreviure a passejar per París amb un bodi Off White o uns ‘minishorts’ d’efecte tanga? ¿I a plantar-se a la Torre Eiffel amb un patinet elèctric i un collar ‘bondage’ com a complements? El veredicte ha sigut calorós: «És la millor icona de la moda –han celebrat a ‘The Cut’ amb més fascinació i simpatia que ironia–, perquè la roba, no importa com sigui de boja, mai sembla que la desconcerti, ella sempre és l’estrella».

Hi ha un grapat de teories sobre els motius de la ‘rehab’ de Dion, que, bàsicament, basculen entre a) la simpatia creixent després de les morts del germà i el marit; b) la nostàlgia pels anys 90, menys complicats, i c) el fet que molts dels qui eren nens durant la dècada dels 90 van créixer escoltant-la a casa i tornen a la seva música amb la calor dels records infantils, aliens a judicis de valor. «La seva música des de sempre m’havia semblat d’una monotonia anodina elevada fins a l’ampul·lositat odiosa (R&B a què li havien extirpat la sexualitat i la picardia, chanson francesa desproveïda d’ànima i enginy) i el seu repertori, un tebi brou amb el segell d’aprovació d’Oprah Winfrey, ideal per a l’ànima consumista», havia escrit el crític Carl Wilson en l’assaig ‘Música de mierda’, que precisament va dedicar a la cantant i en què feia autocrítica sobre l’esnobisme dels llestos i es preguntava per la bastida del que es considera bon i mal gust.

Un vestit molt de l’estil Las Vegas

Notícies relacionades

Céline Dion: 40 anys de 'superhits' i eficàcia financera

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

La pista d’enlairament, doncs, estava col·locada i, la moda, potser en el seu moment més teatral en anys, va posar la resta, igual com els seus estilistes,Sydney LópeziPepe Muñoz, il·lustrador i exballarí de 34 anys que en els últims temps exerceix d’amic de cambra de la cantant. Va ser a través de l’Instagram d’aquest últim queFernando GarcíaiLaura Kim, dissenyadors d’Oscar de la Renta, van contactar amb l’artista per confeccionar-li el que sens dubte ha sigut el seu vestit més espatarrant: el que va lluir, després de 3.000 hores de confecció, el maig passat a la gala del Met, dedicada, és clar, al ‘camp’. «El vestit és molt de l’estil Las Vegas i, per mi, Céline és Las Vegas de la manera més bonica», va dir García.

Fora d’això, Dion disfruta rient-se del seu nou estatus com a reina del mem, mentre que, burleta, diu que desconeix el significat del terme. De fet, l’artista –que per exemple apareix en la llista de millor vestides del 2019 de ‘Vanity Fair’– viu a tall de reparació aquesta nova etapa seva com a favorita de la moda. «Era una cosa que em molestava una mica –va dir després de la gala del Met, en al·lusió a les dècades que segons ella han tardat els insiders a descobrir-la, fins i tot estant a plena vista–. Però no volia trucar i dir: ‘¿Puc sortir a la portada del ‘Vogue’?’». I és cert que difícilment el sector trobarà algú més entregat: Dion s’atreveix amb tot i sacrifica tota comoditat amb l’objecte d’«una aparença bonica», en la seva accepció més excèntrica i elàstica.