ACTRIU VERSÀTIL

Anna Paquin: com ha crescut la nena d''El piano'

Scorsese l'ha elegit per interpretar un dels pocs papers femenins d''El irlandés'

zentauroepp50505954 mas periodico anna paquin en la pelicula  el irlandes191022201436

zentauroepp50505954 mas periodico anna paquin en la pelicula el irlandes191022201436

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

La vam conèixer quan encara era una nena. El seu paper a ‘El piano’ (1993), als 11 anys, la va catapultar a una fama massa precoç contra la qual ha hagut de lluitar bona part de la seva vida a base de treball constant i molt control de la seva carrera. 

 

La seva ha sigut una trajectòria plena de moments de màxima exposició i d’altres de parcial oblit. Ara torna a estar d’actualitat gràcies a la seva participació a ‘El irlandés’, de Martin Scorsese, en què encarna un dels escassos papers femenins (el de la filla de Robert De Niro, un assassí a sou) que té aquesta pel·lícula al voltant de la desaparició del líder sindicalista Jimmy Hoffa i la seva relació amb el crim organitzat. 

 

A més, seguint la línia d’altres dones de Hollywood que han decidit agafar les regnes dels productes en què s’involucren, com ara Reese Witherspoon i Nicole Kidman, Anna Paquin va fundar CASM Films juntament amb el seu marit, Stephen Moyer, i ha estat darrere de cada petit detall de la sèrie ‘Flack’ (estrenada aquest mateix any).

Anna Paquin reconeix que no tenia clar seguir en el món de la interpretació després d’‘El piano’. Tenia 9 anys quan va acompanyar la seva germana a una audició i va acabar quedant-se amb un paper que li valdria l’Oscar a la millor interpretació de repartiment; així es va convertir en la segona actriu més jove a aconseguir-lo després de Tatum O’Neil per ‘Lluna de paper’ (1973). 

Petits papers

Així, la petita Anna, que s’havia instal·lat amb la seva família a Nova Zelanda després d’haver nascut al Canadà, es va mudar als Estats Units per començar a establir les bases d’una trajectòria que havia començat d’una manera tan apoteòsica com precipitada. No tots els nens actors aconsegueixen sobreviure en la professió durant la seva edat adulta, però Paquin es va preparar i, fins i tot, va estudiar a la Universitat de Colúmbia. Va començar a participar en petits papers en cintes d’autor, com ara ‘Hurlyburly’ (1998); ‘Gairebé famosos’, de Cameron Crowe , i ‘A la recerca d’en Forrester’, de Gus van Sant. 

Però el seu reconeixement definitiu a nivell popular va ser interpretar Pícara a ‘X-Men’, una adolescent mutant que ha d’aprendre a canalitzar els seus poders al costat de Lobezno i companyia. La seva immersió dins del terreny de ‘blockbuster’ no li va impedir continuar apostant per les pel·lícules més arriscades i noms de prestigi, com ara Noah Baumbach i Spike Lee. A ‘L’última nit’, va coincidir amb el mort Philip Seymour Hoffman, el seu gran mestre sobre les taules després d’haver-la dirigit en l’obra teatral ‘The glory of living’. 

Una mica més tard es convertiria en l’estrella de la primera pel·lícula rodada en anglès per Jaume Balagueró, ‘Darkness’, en la qual va compartir protagonisme amb Lena Olin, Iain Glen i Fele Martínez. Els següents anys no van ser especialment productius per a l’actriu, que per fi començava a entrar en l’edat adulta deixant enrere l’esperit ‘teenager’ dels personatges que havia interpretat fins al moment. 

 

Mite vampíric

Notícies relacionades

La pel·lícula que va consolidar el seu trànsit de l’adolescència a la maduresa va ser ‘Margaret’ (2011), de Kenneth Lonergan. La va rodar abans d’embarcar-se en la que seria una altra de les seves grans fites, la sèrie ‘True blood’, i va demostrar la seva versatilitat en tota mena de formats i gèneres. Set temporades va tenir aquesta revisió sexi del mite vampíric que li va valer a l’actriu un Globus d’Or el 2008. Durant aquella època va començar a sortir amb el seu company de repartiment Stephen Moyer, amb qui va acabar casant-se i formant una família. Paquin va declarar en una campanya LGTBI que era bisexual, però mai se li ha conegut una parella femenina. El que sí que ha intentat és fer activisme a través dels seus papers, en pel·lícules com ‘El secret de les abelles’ o en la mateixa ‘Flack’, en la qual s’aborden temes vinculats amb la comunitat gai.