FAMÍLIA TELEVISIVA

Adeu a 'Modern family': les claus de la seva longevitat

La sèrie, que inicia la seva onzena i última temporada, basa el seu èxit a abordar de manera amable assumptes a debat en la societat

zentauroepp27556945 teletodo     modern family191002125141

zentauroepp27556945 teletodo modern family191002125141

6
Es llegeix en minuts
Laia Zieger

Després de ‘Joc de trons’ i ‘The Big Bang theory’, aquest any ens tornarem a quedar orfes d’una sèrie icònica. ‘Modern family’ inicia al nostre país el dimecres 9 d’octubre la seva onzena i última temporada. Un adeu amb milions de fans, més de 20 nominacions als premis més importants de la televisió (va ser guardonada com a millor sèrie còmica als Emmy) i hores de somriures.

No només això; la producció –de 20th Century Fox i emesa inicialment per l’ABC– ha ofert ‘lliçons’ sobre tres nuclis diferents d’una mateixa família en format de fals ‘reality’ (els protagonistes es dirigeixen sovint a càmera): una reconstrueix el model tradicional (pares heterosexuals amb fills), una altra aborda l’homoparentalitat (parella gai amb filla adoptada) i la tercera reflexa la diversitat cultural i generacional (un nord-americà de la tercera edat casat amb una llatina jove). Però, ¿quines són les claus de la seva longevitat?

Pulsòmetre de la societat

«Les sèries familiars nord-americanes han mostrat els canvis de la seva època, com les comèdies amables dels anys 50 i 60, les corrosives dels 70 i 80, quan comença una inversió de la jerarquia en la família tradicional, i els 90 i els 2000 es consolida la inversió i assistim a nous models, com la dona soltera a ‘Sexe a Nova York’, o l’homosexualitat, a ‘Queer as folk’. ‘Modern family’ se serveix dels temes en voga en la societat de forma lleugera, accessible i sense aprofundir, i d’aquí el seu èxit; produccions més trencadores com ‘Transparent’ queden per a un públic més restringit», explica Anna Tous, professora en Comunicació Audiovisual de la UAB.

«La sèrie tracta
els temes en
boga en la
societat de
manera lleugera
i accessible,
d’aquí ve el seu èxit»,
opina la
professora
Anna Tous

En aquest sentit, una de les claus de l’èxit de ‘Modern family’, ja que no només ha sigut abordar les construccions socials, sinó aplicar el factor ‘conte de fades’. Malgrat la dicotomia entre tradicional i modern, i que tots els personatges són diferents, «sempre dialoguen, es respecten i acaben units», analitza la mexicana María Eugenia González Alafita, professora del Tecnològic de Monterrey i especialista en comunicació interpersonal.

L’adopció

La Lily sempre ha sabut que va ser adoptada. Els seus pares, el Cam i el Mitch, tracten la seva història constantment i de forma oberta. ‘Modern family’ ha contribuït a la normalització després d’anys en què era un tema gairebé tabú. ¿Com? Per exemple, en un dels episodis, el Cam crea un llibre de contes per a la Lily que parla sobre els seus orígens per eliminar l’estigma de la paraula «adoptada» i que la percebi de forma positiva. També s’utilitza l’humor per a això: és mític el capítol en què la nena pateix una crisi d’identitat qüestionant-se si més que «vietnamita» no deu ser «gai».

 

La llatinitat

La Gloria encarna els estereotips de la dona llatina: exuberant, exagerada, afectuosa, divertida i de fort caràcter. Si bé ha rebut crítiques, la seva intèrpret, Sofía Vergara, al·lega que dona visibilitat als llatins. Una cosa, segons ella, fonamental en un moment de creixent hostilitat envers aquesta comunitat als EUA, encoratjada per Donald Trump. «¿Què hi ha de dolent a ser un estereotip? Així són la meva tia i la meva mare. Soc molt afortunada perquè m’han deixat interpretar amb aquest gran accent que tinc», ha declarat l’actriu a l’edició nord-americana d’‘¡Hola!’.

 

Noves famílies 

Una dona soltera amb un fill es casa amb un home que té dos fills de la mateixa edat que ella, i junts tenen un altre nen més jove que els nets del marit. Tot molt complex, però d’aquesta família han sortit alguns dels moments més entranyables del xou. Especialment quan la Gloria es posa del costat de la Claire i el Mitch davant el seu progenitor, i en les escenes que mostren la tendra relació entre el Jay i el Manny, el fill de la Gloria. Una manera molt políticament correcta de fabular sobre que l’amor pot amb tot.

 

La diferència d’edat

Si bé el matrimoni del Jay i la Gloria és al principi posat en dubte, sobretot pels fills del primer, que dubten de l’honestedat de la seva jove dona, som espectadors de com aprenen a bregar amb les seves diferències a casa i amb les opinions del seu entorn. 

L’homoparentalitat 

Les sèries amb famílies homoparentals continuen escassejant, tot i que ‘The Foster’, ‘Hospital Central’, ‘Friends’ i ‘Modern family’ hagin contribuït a normalitzar-les. Per això, aquesta última ha sigut aplaudida i els seus protagonistes, el Mitchell i el Cameron, s’han erigit en icones de la cultura gai. Tot i que aquesta família va ser lloada al principi, després molts han criticat els clixés que giren al seu voltant (per exemple, quan els membres de la parella es qüestionen si seran prou masculins per adoptar un nen). La sèrie convida també a reflexionar sobre l’acceptació pel seu entorn i els drets d’aquest col·lectiu, des del matrimoni a l’adopció (per al record queda el capítol en què el Mitchell i el Cameron veuran denegada l’adopció d’un segon fill i la Lily proposa compensar el disgust adoptant un gat).

 

Apoderades

Després d’una arrencada gairebé misògina, que les dones s’enfronten per temes de bellesa i popularitat (l’explosiva Gloria versus la perfecta-mestressa-de-casa Claire; la Haley, la filla guapa però tonta, versus l’Alex, la llesta poc afavorida) i són presentades com a dependents dels seus marits, amb el pas de les temporades se les veu guanyant entitat com a personatges independents. Un bon símptoma que les coses van canviant. Segons ‘Forbes’, el 2018 Vergara va ser l’actriu més ben pagada de la tele, superant amb escreix de l’actor amb més ingressos, Jim Parsons, de The Big Bang theory.

La normalitat friqui

A ‘Modern family’, hi ha molt de friqui: El Phil, l’Alex, el Manny, el Luke... En la sèrie, els personatges mai deixen de banda la seva personalitat per convertir-se en una altra cosa més socialment acceptable, sinó que se’ls ensenya a acceptar-se i viure feliços tal com són, i a sobre resulten entranyables. Un lliçó d’autoestima en tota regla.

El nen transgènere

Notícies relacionades

En la seva vuitena temporada, la comèdia es va convertir en la primera a donar un paper a un nen transgènere, l’actor Jackson Millaker. Ell encarna el Tom, un amic de la Lily, i el seu personatge té per objectiu reflexionar sobre l’acceptació dels nens d’aquest col·lectiu. Aquesta aposta dels guionistes va marcar un abans i un després. Amb el temps, nous projectes han abordat la transsexualitat, com l’exitosa sèrie ‘Pose’.

Els nous conflictes

Amb el model de la família tradicional dels Dunphy, es mostra que ningú és perfecte. Sorgeixen problemes: de parella, entre pares i fills o germans, amb la resta de la família i, al seu torn, amb els nous fitxatges (nòvios i nòvies). Això ha permès posar de relleu els nous conflictes familiars (embarassos adolescents, abandonament d’estudis, falta d’autoestima, paper de la dona a la feina...). 

Els tres tipus de família

Els Dunphy-Pritchett, la tracidional: El Phil (Ty Burrell) es dedica a negocis immobiliaris, mentre que la Claire (Julie Bowen) comença la sèrie sent mestressa de casa i després agafa les regnes de la companyia familiar que ha muntat el seu pare, el Jay, dedicada a la fabricació d’armaris. Viuen al ritme dels ensurts, disgustos i felicitat que els aporten els seus tres fills (la Haley [Sarah Hyland], l’Alex [Ariel Winter] i el Luke [Nolan Gould]). Temes com els primers amors dels nois, l’abandonament de la universitat, la solidaritat fraternal, la gelosia en la parella i entre germans... van quedant al descobert.

Temes:

Sèries