Robert Downey Jr.: el superheroi multimilionari

‘Vengadores: Endgame' ja és la pel·lícula que més diners ha recaptat en tota la història. 2.790 milions de dòlars, i segueix sumant. Per si sola la xifra ja mareja. Però és que gràcies a això, a més, la taquilla acumulada pels estudis Marvel –propietària de la sèrie de 23 pel·lícules de superherois que han produït en poc més d’una dècada– arriba als 22.500 milions de dòlars. En altres paraules, gràcies al MCU –sigles amb què es coneix l’Univers Cinematogràfic de Marvel–, molta gent s’ha fet immensament rica. I gairebé ningú tant com l’actor que, encarnant Iron Man –i el seu alter ego, el magnat Tony Stark–, s’ha erigit en la veritable ànima de la saga, i que gràcies a les nou pel·lícules del MCU en què ha participat s’ha embutxacat uns 430 milions. L’Home de Ferro no només ha salvat el món diverses vegades; també, sobretot, ha salvat Robert Downey Jr.

 

Inicialment, recordem, a Marvel no el volien a ell en el paper de Stark, i fins a cert punt s’entén. Perquè llavors, a mitjans de la dècada passada, si d’una banda se’l considerava el millor intèrpret de la seva generació –i allà hi havia pel·lícules com 'Golpe al sueño americano' (1987), 'Chaplin' (1992) i ‘Joves prodigiosos’ (2000) per justificar el reconeixement–, de l’altra se’l veia com la viva imatge d’una forma particularment èpica d’autodestrucció. Ell havia començat a guanyar-se aquesta fama a mitjans dels 80, quan va ser arrestat en diverses ocasions en possessió de substàncies il·legals, però la seva carrera va començar a enfonsar-se el 1996, durant un control policial en el qual se li van requisar grans quantitats de cocaïna i heroïna i una pistola.

Maleïdisme

L’actor va passar els anys següents entrant i sortint de centres penitenciaris i clíniques de rehabilitació, i alimentant el seu maleïdisme a través de successives topades amb la llei. En una ocasió va ser arrestat quan dormia la mona al llit del fill del seu veí, després de colar-se per error a la casa equivocada; en una altra, se’l va detenir al volant d’un Porsche després d’escapar-se d’un hospital, despullat i drogat, mentre llançava per la finestra el que ell mateix va definir com a «rates imaginàries»; en una altra, va ser trobat descalç en un carreró, arrupit i plorós. 

Durant aquell temps va continuar treballant –mai va arribar tard a un rodatge–, però la seva presència en els mitjans es va limitar gairebé exclusivament a les fotos de les seves fitxes policials. I, llavors, el 2003, va conèixer la productora Susan Levin, que es convertiria en la seva dona i mare de dos dels seus tres fills. Va decidir llançar totes les seves drogues a l’oceà i canviar de vida. Va abraçar la filosofia oriental, la meditació, el kungfu i les classes de pilates. Malgrat això, durant un temps Hollywood va continuar sense voler gairebé res d’ell... fins que va arribar 'Iron Man' (2008). 

Milions de fans

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Avui, té prou diners no només per finançar una revolució, sinó també milions de fans a tot el món; s’ha convertit en un model de conducta. I potser no és casual que el seu camí cap a la redempció sigui tan similar a la història del mateix Tony Stark, que era un cràpula però es va convertir en venerat justicier després d’estar a punt de morir; potser a hores d’ara intèrpret i personatge han arribat a ser ànimes bessones. Per això, tot i que Downey ha assegurat que abandona definitivament Marvel, i que necessita separar-se de Stark, es pot preguntar: ¿serà capaç Stark de separar-se’n? Al cap i a la fi, entre els pròxims projectes de l’actor –a més de tornar a donar vida al detectiu més famós del món en la tercera entrega de la saga Sherlock Holmes i de produir per a HBO una preqüela de Perry Mason–, hi ha la posada en marxa el 2020 de Footprint Coalition, una organització al capdavant de la qual treballarà per protegir el medi ambient a través de la intel·ligència artificial i la nanotecnologia. És a dir, ha deixat d’interpretar Tony Stark en la ficció per fer-ho en la vida real. I considerant que al llarg de la seva vida ha sigut un jonqui, un presidiari i una cosa de vergonya aliena, que acabi encasellat a la pell d’un superheroi no té res de dolent.