11 d’ag 2020

Anar al contingut
Zahi Hawass: el guardià dels faraons

PERFIL

Zahi Hawass: el guardià dels faraons

L'arqueòleg egipci, que va arribar a dalt de tot de la seva carrera durant el règim del deposat president Mubarak, torna al circ mediàtic descobrint una mòmia en directe

Kim Amor

A Zahi Hawass, sempre li ha agradat estar a la cresta de l’onada mediàtica. Durant gairebé 20 anys es va erigir en el guardià totpoderós del món dels faraons com a secretari general del Consell d’Antiguitats. No gosava ningú a moure ni una sola pedra dels vestigis de l’antic Egipte sense el permís del famós arqueòleg, conegut, entre d’altres singularitats, per aparèixer sempre amb el seu vell barret d’ala ampla, a l’estil Indiana Jones. El seu poder, lligat a la família de l’expresident Hosni Mubarak, es va esfumar poc mesos després de la frustrada revolució egípcia del 2011. Ara, després d’anys lluny dels focus, dedicat a escriure, impartir conferències i dirigir algunes jaciments, torna a la palestra en gran, com si desitgés recuperar el temps perdut.

Personatge polèmic, una mica arrogant i amb un ego enorme –segons els seus detractors–, Hawass va ser el protagonista, diumenge passat, d’una escena única. Davant les càmeres de televisió del canal nord-americà Discovery va obrir en directe un sarcòfag d’un sacerdot egipci de fa 2.500 anys, descobert en una excavació als afores de la ciutat de Minya, al sud del Caire. A començaments d’any, el seu nom també va aparèixer en els mitjans de tot el món després d’afirmar que estava a un pas de descobrir la tomba de Cleòpatra, que més tard va haver de desmentir i advertir que les seves paraules, pronunciades durant una conferència a Palerm, havien sigut mal interpretades.

Per casualitat

Nascut fa 71 anys en el si d’una família de grangers a la ciutat de Damiata, una localitat costanera 170 quilòmetres al nord del Caire, Hawass va entrar al món de l’arqueologia sense gaire convicció, gairebé per casualitat, després d’abandonar la carrera de Dret i descartar dedicar-se a la diplomàcia. “De petit sempre vaig tenir por de la foscor”, va dir a aquest diari el 2006. “Solia imaginar que em perseguien dimonis. Al fer-me arqueòleg, vaig descobrir un pou i hi vaig baixar; vaig oblidar la por i em vaig submergir en la foscor per revelar el misteri de l’arqueologia”.

«Quan confies
en tu mateix, 
quan saps 
que ets bo, 
la gent et 
critica», va declarar a
EL PERIÓDICO

Durant tota la seva vida professional, Hawass ha intentat complir una missió: ser el “guardià de les antiguitats egípcies”, com el va definir la revista ‘Time’ després d’incloure'l entre les 100 persones més influents del món el 2006. L’egiptòleg ha treballat amb afany, però sense èxit, per recuperar peces úniques espoliades a Egipte en el passat per part d’arqueòlegs estrangers. Les més desitjades són el bust de Nefertiti, exposada al Museu Egipci de Berlín, la pedra Rosetta, una de les principals atraccions del Museu Britànic de Londres, i el zodíac de Dendera, que es pot veure al Louvre, a París.

Malversació de fons

L’excés de zel que va mostrar per controlar i protegir l’enorme herència faraònica mentre va ser al capdavant del Consell d’Antiguitats li van generar fortes crítiques i un bon nombre d’enemics. D’ell en depenia qui podia excavar i qui no, i a quin preu. “Quan confies en tu mateix, quan saps que ets bo, la gent et critica”, va dir a aquest diari.

Hawass ha hagut de fer front a la justícia del seu país en més d’una ocasió des que va deixar de ser el màxim custodi dels faraons, acusat de corrupció i de malversació de fons públics, tot i que en tots els casos n’ha sortit absolt. L’última vegada que va comparèixer davant els tribunals va ser fa tres anys, quan la fiscalia general egípcia va investigar la seva presumpta implicació en el robatori el 2013 d’unes peces de la famosa piràmide de Kheops. Els usurpadors van ser tres alemanys aficionats a l’arqueologia que van ser condemnats en rebel·lia a cinc anys de presó. Finalment les peces sostretes van ser retornades a Egipte.

Ara Hawass centra la seva atenció al ric jaciment de Minya que, com adverteix, encara amaga molts misteris. “Crec que aquest lloc necessitarà ser excavat en els pròxims cinquanta anys”, va dir a les càmeres del canal Discovery, Una excavació que de ben segur l’ajudarà a recuperar la fama que va tenir abans, quan feia de guia a caps d’Estat de tot el món, com els Barack Obama en persona i Raúl Castro, i a famosos de visita a l’Egipte de Mubarak, entre ells Beyoncé, Kylie Minogue, Susan Sarandon i Goldie Hawn i el seu marit, Kurt Russell. De moment, i com a llegat, deixa un gran nombre de llibres i els documentals en què apareix com a protagonista.

Gran aficionat al cine clàssic –entre les seves pel·lícules preferides hi ha ‘Allò que el vent s’endugué’, ‘La gran escapada’, ‘Zorba el Griego’ i ‘Espàrtac’– està atent al futur projecte cinematogràfic sobre la vida de Cleòpatra. Entre les aspirants a interpretar la cèlebre i mítica reina de l’antic Egipte hi ha Lady Gaga, Beyoncé i Angelina Jolie. Hawass, que no té objeccions a afirmar que és un descendent directe dels faraons, ja s’ha pronunciat. Es queda amb Jolie.