25è ANIVERSARI
Àlbum de records del CCCB
L''invent' de Josep Ramoneda ha donat a Barcelona moments d'alt voltatge intel·lectual
nnavarro47021236 mas periodico fotos antigues cccb190222180007
En la roda de premsa de presentació del CCCB, el 1994, Pasqual Maragall va deixar anar molt ufà: "¡Això serà el Pompidou català!". Es referia l’alcalde al Centre Nacional d’Art i Cultura Georges Pompidou de París, el Nord que assenyalava qualsevol brúixola de la modernitat. Però Josep Ramoneda, l’inventor de la fórmula, amb aquest ‘je ne sais quoi’ impertinent del filòsof, el va interrompre: "Senyor alcalde, compte." El CCCB mesuraria 15.000 metres quadrats i no 90.000. No podria fardar d’una col·lecció de 100.000 obres d’art. I el seu pressupost, ai, seria 100 vegades menor.
Ara bé, des del mateix dia de l’any 1989 en què va rebre la trucada del president de la Diputació Miquel Royes per demanar-li que plantegés la idea, ell va tenir clares dues coses: 1/ “que seria un model i no una còpia” i 2/ que, com que Barcelona no era capital d’Estat però tenia “capacitat de pensar, viure i imaginar-se”, el CCCB es consagraria a les ciutats (anticipant-se –és just remarcar-ho– a la idea de ciutat com a subjecte polític). “La ciutat de les ciutats serà un espai de vida al cor de la vida”, va vendre Ramoneda a París abans de la inauguració, i ‘Le Monde’ es va afanyar a escollir-lo com un dels sis projectes culturals del futur.
El xoc de Bauman
Durant la seva llarga capitania, el filòsof de Cervera va convertir el centre en substrat on van fermentar la reflexió, el debat, la creació artística i les músiques avançades. I va portar els mandarins del pensament els ‘tours’ dels quals mai passaven per la ciutat (tret que els portés l’editor Jorge Herralde). Personalment, admet el xoc que li va produir el 2005 la primera visita del polonès Zygmunt Bauman. Però també recorda l’alè crític del búlgar Tzvetan Todorov, els ‘riff queer’ de Judith Butler i la ironia de l’historiador marxista britànic Eric Hobsbawn, ja vellet quan va pujar a la tarima. “És difícil escollir-ne uns quants –es queixa–, tot i que a alguns preferiria no haver-los conegut” (i no es refereix a l’enutjat Lou Reed, el trot del qual per la casa li va resultar “simpàtic”).
I a les municipals del 2011, CiU es va imposar al PSC. Dues dècades després de parar-li els peus a l’excitat Maragall, va dinar amb Roger Bartra, va recollir algunes coses del despatx i es va aturar uns minuts al Pati de les Dones. Deixava el llegat d’un equipàs i una marca amb reputació.
Aquests són els 10 'greatest moments'
Públic del primer Sónar de dia, el 1994. /
SÓNAR. 1994
Després de la ressaca dels Jocs Olímpics, el festival de música avançada –big bang de la modernitat barcelonina i avançament de la connexió entre música i mutació digital– va trobar un espai diürn al CCCB, on es va oficiar el vessant més experimental i de reunió. Amb el temps, el Sónar es convertiria en la cita ineludible del “públic despert”.
El Niño de Elche va posar música a José Val del Omar, el 2017. /
XCÈNTRIC. 2000
El Festival de Cinema Independent de Barcelona, que va tocar el cel el 2017 amb la inauguració amb una selecció de cintes domèstiques de José Val del Omar, acompanyades per l’‘exflamenc’ Niño de Elche, ha sigut l’espai per al gaudi d’un cine avantguardista, experimental i d’assaig que rares vegades es cola als circuits comercials.
Robert Bolaño va inaugurar Kosmòpolis. /
KOSMÒPOLIS. 2002
Un any abans de morir –i de convertir-se en tòtem–, el xilè Roberto Bolaño va estrenar aquest festival que aspirava a formar un cànon mutant de la cultura escrita. Hi han desfilat Ryszard Kapuscinski (2002), Jostein Gaarder (2006), Tzvetan Todorov (2008), J. M. Coetzee (2009), Salman Rushdie (2015) o Karl Ove Knausgård (2017).
ZYGMUNT BAUMAN. 2004
La primera vegada –de diverses– que el petit, enèrgic i gesticulador sociòleg polonès, fundador de la teoria de la modernitat líquida, desencadenaria una explosió sinàptica a l’auditori. “Vigilem perquè, [després d’haver liquidat el jueu i l’enemic de classe], el principal programa del segle XXI no sigui la liquidació de l’home”, va alertar.
Taller Hammershoi i Dreyer. /
HAMMERSHOI I DREYER. 2007
Entre les 170 exposicions ofertes, aquesta destaca no només per ser un estimulant ‘mix’ del geni danès –el pintor Vilhelm Hammershøi i el cineasta Carl Theodor Dreyer–, sinó també perquè el disseny de la mostra es va encarregar a l’equip Aranda Pigem Vilalta Arquitectes (RCR) d’Olot, que 10 anys després va guanyar el Pritzker.
LOU REED / LAURIE ANDERSON. 2008
Envellit, amb panxa i aire malcarat, l’autor de ‘Walk on the wild side’ no va decebre en la presentació a Kosmòpolis d’‘El Cuervo’, llibre recopilatori de lletres i textos inèdits. Amb Laurie Anderson per videoconferència, van oferir un recital poètic que va incloure Brossa, Espriu i Vinyoli. Va morir cinc anys després.
Paul Auster. /
PAUL AUSTER. 2012
L’escriptor de Nova Jersey ho va petar en la presentació del seu ‘Diari d’hivern’, viatge literari al passat que va decidir emprendre al notar les primeres alertes de la vellesa. Uns 850 espectadors –es va haver d’habilitar una sala extra– van retre culte a Auster i van fer fila per aconseguir un autògraf. Probablement el rècord de Kosmòpolis.
Porció de l’exposició 'Big Bang Data'. /
'BIG BANG DATA'. 2014
Abans que els ‘algoritmes’ de Google, Amazon i Facebook animessin xerrades de cafè apocalíptiques, el CCCB ja va muntar aquesta exposició que formulava la pregunta: ¿són les dades el nou petroli, una font de riquesa potencialment infinita? Després d’una atenta visita a la mostra, més d’un es va negar a donar dades i acceptar ‘cookies’.
ANGELA DAVIS. 2017
Notícies relacionadesL’arxifamosa activista pels drets civils dels 60 i perseguida membre de les Panteres Negres va aterrar vuit dies després de l’1-O. No només va rugir que “el feminisme serà antiracista o no serà” sense que li pesessin els seus 73 anys i una fèrula al peu, sinó que es va mostrar disposada a tocar l’assumpte català, i fins i tot a mullar-se.
JUDITH BUTLER. 2018
Sí, la paladí del ‘queer’, la teòrica de la performativitat del gènere, ja havia conferenciat al CCCB abans –2008, 2010, 2015–, però aquesta vegada jugava un doble molt amistós amb la seva admirada filòsofa Fina Birulés i en el marc de ‘Ciutat Oberta. Biennal del Pensament', la 'rave' de les idees a la qual van peregrinar 12.000 persones.
