LA VIGÈNCIA ARTÍSTICA

Frank Zappa, com desintegrar el rock'n'roll

El músic de Baltimore va trencar motllos i va ensenyar a tergiversar els clixés del gènere, si bé el seu influx s'adverteix sobretot en la música 'underground'

Frank Zappa, com desintegrar el rock'n'roll

PAUL NATKIN

1
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Frank Zappa –dimarts vinent 4 de desembre es compleixen 25 anys de la seva mort– és un dels clàssics del rock en els quals es registra una distància més gran entre el prestigi de la seva figura i el coneixement de la seva obra. Dir que va ser un geni és un lloc comú, però l’elogi se sol espessir quan es demana una mica de concreció. ¿Per què va ser important Zappa per a l’evolució musical?

Ningú ha sonat com ell, fruit d’un instint que trenca motlles i d’una sòlida cultura musical. Avantguardista sense ser pretenciós, va fondre virtuosisme i sentit de l’humor. La seva obra, des de la psicodèlia ‘free’ de ‘Peaches en Regalia’ fins a divertiments en forma de tornada en bucle com ‘You are what you is’, és un políedre en el qual hi ha experimentació, tergiversació dels gèneres i un juganer sisè sentit pop.

 

Les avantguardes d’ahir

En la base, obsessions com el compositor francès Edgar Varèse, que amb la seva peça del 1930 ‘Ionisation’ (per a tretze percussionistes) va torturar de jovenet la seva mare fins que ella li va vetar el tocadiscs del menjador. I Stravinsky, Cage, i ‘bluesmen’ com Howlin’ Wolf. Però Zappa va sintonitzar amb el rock’n’roll per apropiar-se de la seva estètica, la seva connexió popular i els seus solos de guitarra, i va ensenyar a no donar-li tanta importància i a denunciar-ne els clixés.

Notícies relacionades

Les seves creacions fan lliscar harmonies diferents, timbres inhabituals, girs bruscos, repeticions obsessives, cors burlescos i tornades molt amigables però embolicades en un halo excèntric. I lletres àcides; sexuals o polítiques. Un cos artístic estrany: ¿influent en les successives generacions del rock?

Sí, però cal buscar amb radar, en l’avantguarda novaiorquesa de The Red Krayola, en el pop imprevisible de They Might Be Giants, en el rock selvàtic de The Mars Volta o en el prog-metal de Primus i Mr. Bungle. En les nostres latituds, a Javier Colis i Mil Dolores Pequeños, o a la Barcelona 'underground’ que enllaça a Perucho’s amb el Moviment d’Insurrecció Sonora. I en els músics que ell va fer créixer, com Adrian Belew (que Bowie li va pispar en plena gira, el 1978) i l’heroi metaler Steve Vai. Tots tenen alguna cosa d’ell, tot i que de Zappa només n’hi va haver un.

Temes:

Música