25 maig 2020

Anar al contingut
Bryan Cranston: com matar Walter White

Richard Shotwell

Bryan Cranston: com matar Walter White

L'actor explica com ha sobreviscut als traumes familiars i a l'èxit de 'Breaking bad' en la seva autobiografia

Núria Marrón

Fins no fa tant, la cara de l’actor Bryan Cranston només era un flaix desdibuixat del pare ximplet de la sèrie Malcolm i d’un paio miserable que va aparèixer un dia a Expediente X, el cap del qual anava a explotar si no conduïa a gran velocitat cap a l’oest. Però ja coneixen la història. Passats els 50, es va agafar a l’oportunitat de trobar en la seva pròpia foscor els fonaments d’aquesta catedral narcisista i depredadora anomenada Walter White. I ara, cinc anys després de Breaking bad, dona compte en la seva autobiografia, Secuencias de una vida (Ediciones B), de com sobreviu al personatge i a la fama tardana, i de la fabulosa esquerda personal a la qual ha tornat una vegada i una altra per armar els seus personatges: la família. En aquest nefast repartiment, despunten un pare violent i alcoholitzat que quan ell era petit es va esfumar i que només reapareixia per demanar favors, i una mare devorada pel ressentiment que, abans d’emmalaltir d’Alzheimer, va acabar vivint en una caravana i amagant el vodka darrere del vàter quan rebia visites.

La història que segons el seu amic Tom Hanks és en realitat «un document cinematogràfic sobre com un actor dona forma a una carrera, una identitat i un llegat» arrenca precisament a la classe d’interpretació de Hollywood en què es van conèixer els seus pares. Aspirants a estrelles, ella aviat va canviar la seva ambició professional per la casa adossada, l’aspiradora i el malestar sense nom que prescrivia a les dones el somni americà. Ell, que es llançava a tot «amb tant ímpetu com poc encert», va ser més buscavides que actor. Va aparèixer en un grapat de sèries i pel·lícules, va muntar cafeteries i clubs nocturns i fins i tot va organitzar itineraris per la casa-deliri de Liberace. Un any s’instal·laven una piscina a casa i l’any següent no podien pagar els productes per al seu manteniment. Així eren els bons temps. Imaginin-se els dolents. «Ell volia ser actor per aconseguir tot el que s’havia proposat. Buscava l’èxit amb desesperació». I sempre s’escalabrava.

Divorci

Carnet escolar de Bryan Cranston.

Després del divorci i la desaparició paterna, quan el banc es va quedar la casa, ell i el seu germà van ser enviats a la granja dels seus avis, on, abans de sumir-se en el sentiment d’abandonament, va preferir convertir-se en el «noi que sempre buscava la drecera». Allà va descobrir la seva pròpia fredor quan l’avi li va fer decapitar un pollastre («no vaig prestar atenció al malestar de l’animal, estava massa preocupat pel meu») i la d’oficis que brinda la precarietat a un jove desorientat. Mentre estudiava Administració de Justícia per ser policia i provava el teatre com a optativa, va treballar de vigilant en supermercats i en una «cantonada de Hollywood farcida de delictes», de pintor, de repartidor de maletes i fins i tot va oficiar casaments com a ministre d’un pastitx anomenat Església de la Vida Universal.
 

Viatge en moto

Abans d’entrar a l’acadèmia policial, va emprendre amb el seu germà un llarg viatge en moto del qual va tornar amb una esposa i la convicció que volia ser actor. «¿De veritat volia ser algú que enviés altres a la presó?». Va fer teatre i incursions en tot el que prometia introspecció i «deixar-se anar» –autoajuda, cienciologia, escriptura, ioga–; va carregar i va descarregar camions amb Andy Garcia i fins i tot va ser l’ajudant de l’ajudant d’algú que havia d’omplir de vísceres i sang un caiman gegant d’una producció de sèrie b.

Bryan Cranston, amb la seva filla, Taylor.

Quan ja estava separat, es va embarcar en una relació tòxica amb una dona extrema que, explica, li va fer comprendre que «sota certes pressions i circumstàncies seria capaç de qualsevol cosa» –tornada problemàtica que travessa tot Breaking bad–; va memoritzar 120 folis per setmana fent culebrons; es va casar i va tenir una filla amb l’actriu Robin Dearden; i va fer de dentista de les estrelles a Seinfeld i de pare ximplet a Malcolm. Finalment, va ser un paper menor –el del capítol d’Expediente X que va dirigir Vince Gilligan, després creador de Breaking bad– el que el va llançar a les grans lligues de l’ofici. 

Després de 'Breaking bad'

spirar núvols de sucre del color blau de la metamfetamina que produeixen els protagonistes– ha sigut disseccionada del dret i del revés. I mentre encara es discuteix si l’obra és un tractat sobre la degradació moral o sobre la cultura masclista del poder –ja ho saben: un professor frustrat que creu que la vida li deu alguna cosa i que comença a sentir que està «viu» i és «un home de veritat» quan es converteix en un narco violent i dominador–,l’actor ha tingut «la necessitat de deixar morir Walter White».

Va començar a matar-lo en el teatre, on ha fet de l’expresident Lyndon Baines Johnson recorrent, com sempre, a la psicologia i al pot d’aigües fecals que són els records familiars. «En el meu ofici vaig trobar un canal per descarregar la ira, el ressentiment i els sentiments d’abandonament que venen de la meva infància, suposo que això m’ha salvat», diu l’actor, que encara que és conscient que la seva carrera s’anirà «alentint», vol aprofitar-ho al màxim. Al capdavall, diu, li és més agradable estar en un plató que passejar amagant-se dels curiosos simulant que parla pel mòbil i rere unes enormes ulleres de sol.