O 'pija melafo' o puta malfollada

No parlaré aquí de si procés sí o no perquè aquest diari ja té una secció sencera dedicada a parlar sobre això. Però parlaré de dues persones que són molt importants en aquest debat: Inés Arrimadas i Anna Gabriel.

A la senyora Arrimadas, una altra dona li va desitjar que la violessin en grup, li va dir «gossa fastigosa» i va tenir la gosadia d’escriure-ho en un mur obert de Facebook. No sé si saben que un periodista, en un debat televisiu, va deixar anar la perla: «Puta i malfollada li van com l’anell al dit» a Anna Gabriel. I es va quedar tan ample. 

I veient això, he fet una passejada per Twitter i altres xarxes socials, i he inserit com a motor de recerca primer Arrimadas i després Anna Gabriel. En menys de 10 minuts m’he trobat aquestes boniques frases.

Els polítics, indemnes

Sobre Inés Arrimadas: «Ves a la pelu a posar-te guapa, nena»,  «Inés, deixa les mans quietes que sembla que estàs fent una palla»; «Arrimadas és aquella pija per la qual el teu amic el heavy va estar tres mesos fent servir gomina i vestint polos»; «Inés Arrimadas amb aquesta veu de nena de deu anys fa bastant de morbo quan la sents parlar» (la sintaxi no és el fort d’aquest noi); «Jo sí que plantava el meu nap enmig d’aquestes dues cols». Un mem amb la imatge d’Arrimadas i el lema «Gràcies forocohes pels vostres melafos», un periodista d’El País li diu «pija de Jerez que va estudiar a Niça» en una columna presumptament seriosa. Per cert, Arrimadas va estudiar a la universitat pública. Va fer l’Erasmus a Niça.

Sobre Anna Gabriel: «Aquesta parlamentària no utilitza mètodes democràtics per defensar una idea. Pel que fa a la resta, una porca»; «Ves a llepar-li l’aixella a Anna Gabriel»         (repetit fins a la sacietat, s’ha convertit en un mem); «Anna Gabriel, ves a comprar desodorant», «Anna Gabriel és un orc».

Per si de cas, he buscat a veure si existeix «Oriol Junqueras és un orc»  (ho dic perquè és el que menys representa el cànon normatiu entre els polítics catalans). Doncs sí que  apareix. Però en el context d’una metàfora sobre Joc de trons o d’El Senyor dels anells, no com a comentari despectiu. He buscat «David Fernández és un porc» (ho dic per elegir algú que vagi vestit poc formalment).  I no, no apareix. A cap lloc he trobat (i he buscat exhaustivament) desitjos que se’ls follin en grup en una presó turca, o una dona que digui «a aquest jo melfo», «volia fer que em xupés el cony fins que se li desencaixés la mandíbula» o coses semblants. 

Tampoc he vist cap home que ho digui de cap altre home, perquè no oblidem que qui va desitjar a Arrimadas la violació en grup era precisament una dona.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Sí, insisteixo que era una dona perquè les dones també poden ser masclistes. I és que el masclisme és una estructura, una creença, una mena de violència social legitimada, una actitud de prepotència, un conjunt de pràctiques, comportaments i frases. Pot ser exercida per dones. I sobre homes. Segur que la senyora que va anomenar «gossa fastigosa» Arrimadas i li va desitjar una violació en grup també és de les que es fiquen amb qualsevol home que exhibeix una actitud o comportament associat a la feminitat, i quan vol insultar-lo li diu nenassa, calçasses, maricona o coses així. Per cert, els homosexuals també poden ser homòfobs i/o masclistes quan dirigeixen els mateixos adjectius a un home a qui veuen menys viril que ells, o quan critiquen un home perquè té ploma. 

Compromisos

Per a mi, el meu compromís feminista estarà sempre per sobre de qualsevol nacionalisme i qualsevol idea política. I miri, si demà em diuen que em concedeixen la nacionalitat islandesa (avui en dia, considerat el país més igualitari del món), l’acceptaria més que gustosament. Avui dia tinc un passaport espanyol, però això no em fa sentir més o menys orgullosa de res i, si me’n donessin un de català, tampoc ho estaria. Perquè la bretxa salarial a Catalunya és del 26%, els convenis col·lectius catalans dels centres de treball presenten més diferència salarial per sexe i la violència de gènere està al mateix nivell que a la resta de la Península ( 712 víctimes a Barcelona en 10 anys). ¿Recorden una frase d’Emma Goldman que ja vaig utilitzar en un altre article? «Si no puc ballar, la teva revolució no m’interessa». Doncs més o menys això és el que començo a sentir jo.