¿Hi ha una ‘alerta ultra’ a Catalunya?

No hi ha contestes electorals a curt termini: les municipals seran el 2027 i les catalanes el 2028, i tot i que Pedro Sánchez pugui decidir avançar les generals, no seria un bon un termòmetre per mesurar la tendència de l’extrema dreta a Catalunya, perquè Sílvia Orriols no preveu, ara per ara, fer el salt al Congrés, malgrat que els estatuts de la formació inclouen els passos que s’han de seguir per a l’elecció de candidats a les Corts Generals i al Parlament Europeu si finalment canvia d’opinió.

Les direccions de les formacions s’han bolcat ja a actualitzar els seus discursos i propostes per frenar un possible ascens de l’extrema dreta. El diagnòstic majoritari és que tant Aliança Catalana com Vox omplen el buit que no cobreix una gestió adequada del públic i que el seu domini de les xarxes socials es viralitza tant que pot aixecar del sofà els abstencionistes per exercir un vot de protesta contra el sistema, la papereta del ‘no a tot’.

La recepta comuna és que cal intervenir amb polítiques adequades per atendre un possible col·lapse dels serveis públics –tenint en compte que es va passar de sis a vuit milions de catalans en uns anys en què hi va haver retallades i que cal preparar la Catalunya dels 10 milions–, garantir el dret a un habitatge i revertir la percepció d’inseguretat. Però les receptes sobre com conjurar aquestes tres premisses són dispars i posen tots els partits davant el mirall perquè la confrontació mobilitza els electors, tot i que a llarg termini els faci perdre vots a tots per incrementar, alhora, la desafecció.

El Govern i Junts van arribar a una conclusió inversa. Quan va arrencar la legislatura, el president del Parlament, Josep Rull, va optar per objectar cada vegada que Orriols atacava l’islam vinculant els creients a la delinqüència i fins i tot quan se saltava el decòrum assenyalant la diputada d’ERC, Najat Driouech, per portar vel. En la direcció van detectar que aquesta estratègia donava ales a Aliança Catalana i que calia donar més marge per evitar el xoc, així que Rull va optar per intervenir només quan hi havia una amenaça directa al codi de conducta i es va acollir a la normativa d’altres parlaments europeus, tot i que la decisió va generar enrenou a ERC. Però, en paral·lel, el president Salvador Illa va decidir que era el moment d’entrar al cos a cos amb Orriols en les sessions de control a la Cambra i difondre els talls de vídeo en les xarxes socials.

Junts va traslladar al cap de Govern el seu estupor per aquest canvi d’estratègia i fins i tot algun dels seus dirigents va arribar a acusar Illa de perseguir un creixement d’Aliança Catalana per perjudicar-los. Són els mateixos que veuen una mà negra en el baròmetre del CEO. Sigui com sigui, el creixement d’aquesta formació i de Vox no només perjudica la postconvergència, sinó també el mateix Govern, ja que, com revela el sondeig, la majoria d’Illa se sosté per la mínima, només sumant la forquilla més alta del PSC (40), ERC (23) i els Comuns (6), i sense una alternativa possible perquè els socialistes i Junts sumen un màxim de 60 diputats, lluny dels 68 necessaris.

Notícies relacionades

El socialista proscrit

El PP guanyaria a Extremadura però sense majoria absoluta

Al Palau de la Generalitat estan convençuts que la tendència ultra es reverteix amb una inversió més elevada. Primer, als municipis, amb el pla de barris per renovar zones degradades i millorar la convivència i, alhora, la percepció de seguretat. Segon, amb més efectius policials, ja que l’acord amb el Govern espanyol preveu que Catalunya tindrà 25.000 agents dels Mossos d’Esquadra el 2030, i amb una millor coordinació amb les policies locals a través dels acords en les juntes de seguretat. I tercer, atenent el principal problema per als catalans, l’accés a l’habitatge –tot i que per als votants d’extrema dreta el més preocupant és la immigració–. ¿Com? Amb la compra i construcció de pisos, amb la reducció dels tràmits per urbanitzar, amb la concessió de rang de perpetuïtat a l’habitatge protegit i amb la regulació del preu dels lloguers i el final del frau de l’arrendament de temporada.

Hi ha membres del Govern que afegeixen al pla una dosi de pujolisme: cal passejar-se per tot el territori i escoltar. Fins i tot hi ha dirigents que assenyalen que sí que cal entrar al cos a cos, però no tant amb Aliança Catalana, sinó amb els veïns, cosa que es tradueix a debatre a peu de carrer i, sobretot, ser-hi, que se’ls vegi. Una anàlisi semblant es fa a Junts, a ERC, en els Comuns i també en el PP, que ja munten carpes als municipis tot i que no hi hagi campanya electoral. De l’amplitud de mires en els pactes a futur dependrà, en bona mesura, si l’‘alerta ultra’ acaba sent una realitat.