"Un president jove ha de demostrar les coses dos cops"

Un candidat en campanya electoral ha de fer pràcticament de tot, però si es tracta de cuinar, el president Pere Aragonès respira alleujat. "Avui serà de les millors coses que hauré fet en aquesta campanya. La cuina em relaxa", explica. EL PERIÓDICO el cita en una cuina del mercat de la Boqueria per preparar un plat mentre manté una conversa distesa. Sobre política i sobre la vida. La seva recepta elegida són uns fideus a la cassola. El president també és d’arrossos, però considera que, en uns fogons desconeguts i amb càmeres i focus a la sala, optar pels fideus és jugar a cop segur. "Els fideus són un plat per a una cuina que no és la meva. M’asseguro que puguin quedar bé". En campanya no convé córrer riscos innecessaris.

Comença per daurar la carn, primer les costelles i després les salsitxes. A Aragonès cuinar li ve de família. Cal remuntar a la seva besàvia Victoria, cuinera en una casa de família adinerada a Calella. Ella li va passar les seves habilitats a la seva filla Maria Teresa i ara el net mira de seguir l’estela. Els fogons el relaxen tant que, a la campanya del 2021, es va posar a cuinar a les tantes de la matinada després d’un dels debats televisius. Aquell dia va descansar poc, però d’aquella campanya acabaria sent president. "Amb tota l’adrenalina no podia dormir. Em relaxa quan algun dia estic nerviós i no puc conciliar el son", assegura.

Els moments durs del càrrec

Mentre es daura la carn, comença a preparar el sofregit amb la ceba d’ingredient principal. Aragonès va començar el seu camí cap a la presidència, fins i tot sense saber-ho, un fred matí del 2018 a la presó d’Estremera. Va ser llavors quan el president del partit, Oriol Junqueras, li va dir que, si la secretària general, Marta Rovira, també acabava a la presó, li tocaria a ell assumir el pes de la formació. Rovira no va acabar entre reixes, però sí a Suïssa. "Quan t’ho demana una persona que està empresonada no tens marge de dir ‘ara no em va bé’", exposa. Va cremar etapes ràpidament fins a convertir-se en candidat d’ERC i després president. Assegura que mai se n’ha penedit, tot i que alguna vegada hagi pensat "perquè coi m’he embolicat amb això". Els seus moments més durs en el càrrec, les restriccions per covid el Nadal del 2021 o les restriccions per la sequera, perquè són temes que "afecten moltíssima gent".

Mentre la ceba es fregeix, hi afegeix una mica d’aigua, un "truc" que li va explicar un cuiner perquè no es cremi ni s’enganxi el sofregit. Ell, que va arribar al càrrec amb 38 anys, és el president més jove de la Generalitat restaurada. Explica que en temps de la Generalitat medieval encara n’hi va haver algun de menys edat, però que no compta. "L’esperança de vida fa 500 anys no era la mateixa i no seria equiparable", diu rient. Es posa seriós per explicar que la joventut "no és una barrera" per exercir el càrrec, però "has de demostrar les coses dos cops". "Hi ha la idea falsa, des del meu punt de vista, que si tens més edat has tingut més experiència que habilita per ser president", diu. Ell, reivindica, va ser cuiner abans que frare. Diputat, conseller i vicepresident abans d’arribar a la plaça de Sant Jaume.

Aquesta llarga llista d’experiències a les institucions és, alhora, un taló de Aquil·les que de vegades han intentat utilitzar en contra seu: haver estat sempre en política. Aragonès no en renega. "És bo que hi hagi gent que entengui com funcionen les administracions, els partits i la dinàmica política. El que jo he mamat des de les joventuts d’ERC té una part molt important d’activisme polític", es reivindica. Un activisme que, de jove, el feia estar a totes les salses. Des d’enganxar cartells amb cola a muntar barres de cervesa a les festes del poble. "Vaig aprendre a tirar cervesa sense haver-ne begut gaires abans", explica.

La vida després de la presidència

Ara al sofregit hi afegeix carn de nyora, una varietat de pebrot. Una de les preguntes que té gairebé prohibit respondre en campanya és què farà si no és reelegit president. Es tracta de no mostrar debilitat perquè, en el fons, estaria contemplant una eventual derrota. Cuinar el relaxa, però no el fa abaixar la guàrdia. "No ho he pensat, la veritat", assegura. Només se li escapa un pensament: quan ja no sigui president acabarà "la tesi doctoral pendent de fer" sobre la Mancomunitat de Catalunya. El president és advocat, però després es va especialitzar en història econòmica. Està casat i té una filla de cinc anys, la Clàudia.

Arriba el moment de tirar-hi el brou de pollastre i els fideus. Ho fa a ull perquè al·lega que, total, ningú li ha dit els comensals que estan convidats. No li falta raó. Quan se li pregunta amb quin altre candidat aniria a dinar respon que podria fer-ho amb tots menys amb l’extrema dreta.

Fideus a la cassola

Ingredients:

- 500 grams de fideus núm. 2

- 300 g de costella de porc (tallada)

- 6 salsitxes de porc

- 3 cebes mitjanes

- Carn de nyora

- 1 litre de brou de pollastre

-5 làmines molt primes de

bull negre

Notícies relacionades

La política d’ara mateix

La resurrecció digital

-Sal, oli i pebre

Pere Aragonès va preparar per a EL PERIÓDICO uns fideus a la cassola. Va començar daurant la costella de porc, i després les salsitxes. Després va seguir amb el sofregit: va passar la ceba pel minipímer i, ja a la paella, hi va afegir un punt d’aigua perquè no es cremés. Va afegir al sofregit carn de nyora. Va triar fideus del número dos i brou de pollastre. Important que no sigui de pernil perquè, llavors, hi hauria «massa porc» a la recepta. El truc final, segons va recalcar, és afegir-hi bull negre. El president va preguntar si hi hauria rànquing del millor plat dels candidats. No n’hi haurà, però va quedar satisfet al veure que els fideus van volar de seguida. Entre periodistes, fotògrafs, assessors presidencials i treballadors de la Boqueria, no en va quedar rastre.