SanaMent
Des de la pandèmia hem superat un tabú, als diaris, en les famílies i en el conjunt de la societat. Parlem, sense embuts, dels problemes emocionals. El fins ara president de la Generalitat, Pere Aragonès, hi va posar molt focus a l’inici de la legislatura que ara acaba. Com tot moviment pendular, els primers temps han sigut extremistes: hem passat del silenci a catalogar-ho tot com a dèficit de salut mental i en la pitjor de les seves conseqüències que és el suïcidi. Fa temps que els experts ens agraeixen haver vençut el tabú, però ens demanen un reequilibri. La majoria dels fenòmens que expliquem tenen més a veure amb el malestar emocional que amb la salut mental. És a dir, que responen a desajustos però no a patologies; això no redueix el dolor que senten els que passen per aquestes situacions, però sí que orienta les solucions més cap a canvis d’estils de vida que cap a la medicació.
Hi ha dues maneres d’enfocar l’increment d’aquest malestar emocional. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, fidel a les seves arrels marxistes, el vincula amb l’empitjorament de les condicions materials de les persones i ha basat bona part de la seva política a millorar-les a través, per exemple, de la reducció de la temporalitat laboral o de la seguretat en el lloc de treball. Però també hi ha qui vincula aquest brot de malestar emocional a l’esfera dels valors i de les idees. Hi ha una part que pot provenir de la distància entre les expectatives i els resultats o d’aquesta tendència a convertir els desitjos incomplerts en drets vulnerats. El filòsof Josep Maria Esquirol conclou al seu recent tractat sobre l’educació que l’eslògan "si vols, pots" és una solemne tonteria.
Des d’avui, a EL PERIÓDICO, no volem parlar del malestar emocional intermitentment sinó permanentment. Se n’encarregarà un periodista experimentat, Fidel Masreal, a través de la secció SanaMent. Un orgull.
