Intel·ligents i perillosos

En matèria competencial, els nacionalistes bascos també guanyen per golejada els seus col·legues catalans. Aquest any, Sánchez va cedir al Govern basc la gestió de rodalies, l’homologació de títols estrangers i l’acollida de refugiats. L’any passat, la gestió de la Seguretat Social. Mentrestant, ERC encara espera la quitació del deute o la transferència de Rodalies.

Els nacionalistes bascos pacten a Madrid i aconsegueixen de tot sense que es noti, a ritme i lletra de tango de Gardel "Y todo a media luz, a media luz los dos, a media luz los besos" i els nacionalistes catalans ho fan amb l’estil esquinçador i a tot volum de Rocío Jurado a Ese hombre: "Es un gran necio, un estúpido engreído, egoísta y caprichoso".

Junts anuncia la concessió de competències en immigració, més diners per a transport o multes per a les empreses fugides pel procés però, entre tant cop de pit, a diferència de les negociacions basques, les dels independentistes catalans gairebé mai es materialitzen en res concret.

Bildu entra a la campanya, per primera vegada en la història, amb opcions de victòria. No és que la societat basca s’hagi tornat més independentista, al contrari, sinó que la seva aposta no és la separació sinó la gestió. Han apartat Otegi dels cartells i han centrat el seu missatge en temes socials, fins a aconseguir victòries en llocs com Vitòria, on no fa tants anys hi havia un alcalde del PP.

Notícies relacionades

El Govern veu «molt rellevant» que el consell del Sabadell rebutgi l’opa del BBVA de forma «clara i unànime»

Catalanisme i indústria (capítol III): Catalunya serà industrial o no serà

La institucionalització de Bildu és tan gran que, encara que Pedro Sánchez recolzi el PNB perquè no sigui desallotjat d’Ajuria Enea, el seguiran recolzant a la Carrera de San Jerónimo. El PNB tem ser superat pels abertzales però encara atresora un pragmatisme de què manquen ERC i Junts i no fa fàstics a pactar amb el PSE per seguir en el Govern.

Els partits independentistes catalans han exportat a Madrid l’emoció trasbalsadora de l’acord d’última hora firmat en qualsevol racó, típica de la política catalana, mentre els bascos detesten la improvisació i les emocions fortes sobreactuades. Per a ells el resultat és el que compta. Mentre que a Catalunya ERC i Junts converteixen els socialistes en l’enemic i competeixen en precampanya per veure qui la diu més grossa sobre Salvador Illa i Pedro Sánchez, a qui deuen l’indult i la reforma del Codi Penal, el PNB i Bildu miren pel retrovisor el PSE, al qual tots dos tenen com a soci domesticat i sense complexos a Vitòria, a Pamplona i a Madrid.