Serà una ‘guerra’ de tres

Segons les tres enquestes conegudes (EL PERIÓDICO, La Razón i El Español), el PSC de Salvador Illa parteix al capdavant. Per a aquest diari, amb el 23,8% dels vots i 35-38 diputats (ara en té 33). El Español li dona més escons (42), però el més notable és que a EL PERIÓDICO avantatja en una mica més de 5 punts tant Junts com ERC. I que a la molt rellevant pregunta de qui, amb independència de preferències, creu que guanyarà, el 36,4% diu que el PSC davant el 18,5% d’ERC i el 14,7% de Junts. I el PSC també és vist com l’opció guanyadora en l’electorat d’ERC i Junts.

Illa llança el missatge que cal "girar full" del procés. Va fracassar el 2017 i a més ERC i Junts han sigut incapaços de governar junts. Catalunya ha de deixar de dividir-se sobre l’avui impossible i centrar-se en les coses necessàries els pròxims quatre anys. Però no ho podrà fer si hi ha polítics rellevants, amb molts vots darrere, que estan inhabilitats. Girar full exigia, doncs, els indults i, tot i que el 43% dels electors socialistes no l’aproven, també l’amnistia. Per això vol governar amb un programa factible (més que sobre idees) per als autonomistes i els independentistes que, com a ciutadans, tenen urgències i necessitats que no estan ateses. És una proposta pragmàtica que necessitaria moltes complicitats. ¿Les tindria?

El president Pere Aragonès va anticipar les eleccions perquè després de l’increïble no dels Comuns als pressupostos més expansius de la història (que no es podran tornar a repetir) no podia seguir amb una minoria de només 33 diputats. Aragonès està ben valorat (un 4,9 davant un 4,8 d’Illa i el 4,3 de Puigdemont) i ERC resisteix bastant bé malgrat el lògic desgast de tot Govern. Més si està en minoria. I el missatge que ha llançat és alhora radical i difícil, però no impossible. Un pacte fiscal a la basca en què Catalunya recapti tots els impostos i pagui després una quota de solidaritat amb la resta d’Espanya. ¿Per què els bascos sí i els catalans no? A més, recorda l’exigència d’Artur Mas anterior al procés. Tot i que és una proposta que no serà gens fàcil de treure.

El candidat del PNB, Imanol Pradales, ha dit que el PNB aspira al que aspira (la independència), però sap el moment que vivim i es defineix com "un independentista amb els peus a terra". ¿ERC va, sense dir-ho, camí de ser un PNB, però d’esquerres?

La candidatura de Junts

Més misteri envolta la candidatura de Junts que Puigdemont acabarà d’aclarir avui. És l’indiscutible líder de Junts, l’únic que n’assegura la unitat i ha recobrat gran notorietat per la negociació amb Pedro Sánchez per a la investidura. A més, tot i que per poc (21% contra 18,1% d’Illa), és el candidat preferit a l’enquesta d’EL PERIÓDICO. Però Puigdemont ha de definir-se. ¿Vol que Junts sigui un partit arreplegador de centre (com l’antiga CDC) per governar Catalunya (com Pujol) o pretén insistir en el rupturisme total amb Espanya per repetir la declaració d’independència? ¿Vol un partit maximalista, com Laura Borràs, o un altre de moderat que no renunciï al 2017 com Xavier Trias? ¿O les dues coses alhora?

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

I després hi ha el PP, que, gràcies al fet que Feijóo va ser la primera força en les eleccions del juliol, experimenta una gran recuperació i salta de 3 a 12 o 14 escons, de manera que absorbeix gairebé tots els vots de Cs i part dels de Vox. Però el PP encara no ha decidit el seu candidat. Alejandro Fernández té el suport de part de les bases, però Feijóo tem que no sigui l’idoni per a una etapa de més diàleg. I increïblement tenia en repòs la seva assignatura catalana.

Sigui qui sigui el guanyador, seran obligats pactes per als 68 diputats de la investidura. L’enquesta d’EL PERIÓDICO indica que la majoria independentista està en l’aire. A més, una reedició del pacte ERC-Junts del 2021 sembla complicada després de la sonada ruptura d’aquesta legislatura. ¿Quins acords, necessaris, laboriosos i fins i tot dolorosos, s’hauran d’aconseguir?