PP i Vox pugnen al carrer per liderar les protestes contra l’amnistia

En les últimes dues dècades, la dreta li ha agafat el gust a la manifestació. Hi ha un fil conductor que uneix les marxes que van acompanyar la recollida de firmes contra la reforma de l’Estatut el 2005 –i que van tenir el seu revers, molt més multitudinari, amb la mobilització independentista del 2010 contra la retallada del text– amb la protesta de la plaça de Colón del 2019 com a epítom d’aquesta estratègia. Aquesta foto de Pablo Casado –llavors líder del PP–, Santiago Abascal i Albert Rivera va fer saltar algunes alarmes al carrer Génova. L’actual president popular, Alberto Núñez Feijóo, ha evidenciat en repetides ocasions la seva incomoditat per mostrar en públic massa proximitat amb Vox, tot i que després ha arribat a múltiples acords amb aquest partit en diverses comunitats, i els vots de l’extrema dreta van ser els únics que va aconseguir en l’intent frustrat que el Congrés l’investís president. 

Segons el catedràtic de Ciència Política de la UB Cesáreo Rodríguez-Aguilera, la diversitat de sigles és la principal diferència entre les mobilitzacions que es produiran en les pròximes setmanes i les que es van viure en el passat. «La novetat és que ara hi ha competència entre dretes, i això ha fet que el PP hagi endurit les seves posicions. No veig ni centristes ni moderats en aquest espai», afirma. Aquest expert creu que aquesta batalla, la de la capitalització de la protesta, encara s’ha de dirimir, perquè pensa que «tot i que Vox sembla tenir més capacitat de mobilització de carrer que el PP, això no es traduirà en vots».

Calendari atapeït

Una vegada aclarit que Pedro Sánchez repetirà, tret de majúscula sorpresa d’última hora, com a president del Govern, el calendari de protestes dels pròxims dies està ple d’actes. Els principals tindran lloc diumenge vinent, 12 de novembre, a Barcelona, i dissabte de la següent setmana, dia 18, a Madrid. Feijóo i Abascal han anunciat ja la seva presència en aquesta manifestació.

Però tant des del PP com des de Vox afirmen que no coordinaran les seves protestes contra l’amnistia. «El PP té prou entitat per convocar actes, no és imprescindible coordinar-nos. I si hi ha actes en què coincidim tots, doncs cap problema», diu Santi Rodríguez, diputat del PP al Congrés per Barcelona. «Anirem a tot el que sorgeixi de la societat civil», afirma Ignacio Garriga, secretari general de Vox.

A Catalunya, aquesta apel·lació a les entitats cíviques que s’oposen a l’independentisme ha tingut en els últims anys un nom propi: Societat Civil Catalana (SCC). La seva gran fita va ser organitzar la manifestació del 29 d’octubre del 2017 contra la declaració d’independència de Carles Puigdemont, precisament un dels grans protagonistes de les negociacions sobre l’amnistia. Aquesta mobilització va aplegar centenars de milers de persones i va ser l’única comparable en nombre a les grans demostracions sobiranistes del procés. Aquest últim 8 d’octubre SCC també va convocar una mobilització, molt més modesta, contra l’amnistia. «La nostra responsabilitat és ser al carrer, mostrar la disconformitat amb continuar fent cessions als nacionalistes. I encoratgem totes les manifestacions promogudes per entitats i associacions civils contra la concessió de l’amnistia», diu Elda Mata, presidenta de SCC. 

«Hi havia socialistes el 8 d’octubre»

El 2017, insignes socialistes catalans, començant per Miquel Iceta i Salvador Illa, estaven a les primeres files de la multitudinària manifestació de Societat Civil Catalana. Ara el PSC és un dels principals valedors de l’amnistia, i Illa va sortir a defensar-la dijous passat amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Mata creu que SCC «no s’ha mogut» de la seva posició. «Que determinats partits s’hi allunyin o s’hi acostin, o ho sembli, ha sigut així des dels nostres inicis, depèn dels moments. No tinc dubtes que hi va haver molts socialistes en la manifestació del 8 d’octubre [d’aquest any]. Se’m van acostar molts a mi, i a altres membres de la junta. ¿Que hi havia menys representació de persones clarament visibles de l’esquerra? Les circumstàncies són les que són, però allà hi havia gent de tota ideologia, no s’omple el passeig de Gràcia només amb una ideologia», assegura.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

 «Segur que els votants del PSC majoritàriament no estan d’acord amb l’amnistia. I, evidentment, aquí podem tenir un filó de creixement», diu el diputat popular Santi Rodríguez. Cal veure l’acollida de l’amnistia a la parròquia del PSC, però Vox també aspira que un augment de la tensió territorial acabi afavorint les seves baixes perspectives electorals. De moment, Abascal ha cridat a la «mobilització permanent», i ha anunciat que pensen «donar batalla» als parlaments i als tribunals. En aquest últim front, Feijóo ha acusat Sánchez de portar Espanya «al caire del precipici constitucional», i el sector conservador del CGPJ, vinculat al PP, ja ha iniciat també la seva ofensiva contra l’amnistia.

Poques esperances

En qualsevol cas, cap de les fonts consultades en els partits, la universitat i les entitats civils pensen que la protesta serveixi per aturar els plans del Govern. «Les mobilitzacions no solen canviar les polítiques dels governs. Macron va aguantar la tremenda pressió dels armilles grogues ni més ni menys que un any i no va rectificar el seu rumb», apunta el catedràtic Rodríguez-Aguilera. «És difícil saber fins a quin punt s’incideix, però no tinc dubte que com més siguem més pes tindrem», afegeix Elda Mata. «Sánchez té el seu full de ruta i li és igual quatre que quatre milions. Però s’ha de sortir igualment, perquè això és molt gros i s’ha de posar en evidència el que estan fent», assegura Santi Rodríguez.