La Mesa del Congrés avala els grups parlamentaris d’ERC i Junts amb l’oposició del PP i Vox

Controlar la Mesa del Congrés té molta importància. Per això s’expliquen les negociacions que es van viure durant la primera quinzena d’aquest mes i que es van saldar el 17 d’agost amb un acord del PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu i BNG. La majoria progressista que es va aconseguir en aquest òrgan –tres diputats socialistes i dos de Sumar, davant quatre del PP– ha resultat clau aquest dilluns per aprovar la constitució dels grups parlamentaris d’ERC i Junts, malgrat que no complien els requisits, amb els parlamentaris cedits tant per Pedro Sánchez com per Yolanda Díaz. El PP, que considera aquesta decisió un «frau electoral», s’hi ha oposat, igual com Vox.

Fent valer el seu pes a la Mesa, el PSOE i Sumar han donat el vistiplau a la conformació de nou grups parlamentaris –PP, PSOE, Vox, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB i el grup Mixt, amb UPN, CC i BNG–. Tant els republicans catalans com els postconvergents han hagut de buscar fórmules imaginatives per aconseguir-ho. Els d’Oriol Junqueras han necessitat que Sumar els deixi dos diputats i els de Laura Borràs que el PSOE els en cedeixi quatre.

Durant la reunió de la Mesa, la segona d’aquesta legislatura, el PP s’ha oposat a aquesta decisió, al·legant que és un «frau electoral» que «distorsiona els resultats electorals». Així, fonts conservadores denuncien que «una cosa és interpretar flexiblement el reglament» i l’altra cedir davant ERC i Junts d’aquesta manera. Tot i així, no han explicat si recorreran aquesta decisió.

Les regles

Segons el reglament de la Cambra baixa, no es pot formar un grup parlamentari amb menys de 15 diputats –cada formació va collir set parlamentaris el 23J–, tot i que això té una excepció: que un o diversos partits sumin cinc escons o més i que hagin aconseguit el 15% dels vots en totes les circumscripcions en les quals es van presentar o el 5% dels vots a escala nacional. No complien tampoc aquests requisits.

A escala nacional, els republicans catalans han aconseguit l’1,89% dels vots i els postconvergents l’1,6%, per la qual cosa es queden lluny del 5% exigit. Tampoc aconsegueixen el 15% a totes les províncies en les quals s’han presentat. ERC va obtenir el 14,74% de les paperetes a Girona i el 12,33% a Barcelona; Junts, per la seva banda, es va quedar en el 9,68% a Barcelona i en l’11,08% a Tarragona. Així, ha sigut el PSOE i Sumar els que els han prestat diputats perquè aconseguissin aquest 15%.

És en aquest punt en què els conservadors critiquen que es «distorsionen els resultats». «Ningú pot entendre que per aconseguir formalitzar aquest grup es creu la ficció que els vots a Sumar i PSOE han anat a ERC i Junts», continuen.

Les crítiques

Vox, que no està a la Mesa després que el PP els deixés sense cap lloc, també ha denunciat aquesta cessió de diputats, una pràctica habitual que s’engloba en l’anomenada «cortesia parlamentària». En aquest sentit, han anunciat que registraran en els pròxims dies diverses iniciatives per intentar tombar aquesta decisió i reclamen que ni ERC ni Junts rebin les subvencions corresponents als grups parlamentaris. Segons assenyalen és una «dilapidació sense control dels diners públics», tot i que la formació ultra no pensa renunciar als fons que els correspon.

Notícies relacionades

El PP afirma que Sánchez "ja és passat" i reclama eleccions

En una apagada permanent

En concret, tenir grup parlamentari propi suposa una sèrie d’avantatges polítics, com tenir representació en totes les comissions, tenir un portaveu que assisteixi a les Juntes, tenir més temps d’intervenció en els debats, tenir quota setmanal en la sessió de Control o més possibilitats per portar al ple iniciatives legislatives. Dins del grup mixt, tot això cal repartir-ho entre tots els participants.

A més, segons l’article 28 del reglament del Congrés, els grups també perceben una subvenció fixa que aquest any era de 364.160,64 euros i una variable en funció del nombre de diputats de 1.746,16 euros mensuals per parlamentari. Així, cada formació s’embutxacaria en una legislatura més de dos milions d’euros. Finalment, només tenint grup propi es pot accedir al cobrament de les subvencions per enviament gratuït de propaganda electoral durant la campanya.