Figaredo, el parlamentari que pot «heretar» a Vox el lloc d’Espinosa de los Monteros: «Tocarà repartir la feina, era un pilar del partit»

José María Figaredo (Gijón, 1988), president de Vox a Astúries, és un dels parlamentaris més destacats d’Abascal. Va exercir la secretaria general del grup després de la marxa de Macarena Olona, tot i que el lloc de portaveu adjunta va recaure en Inés Cañizares. 

¿A què obeeix la renúncia d’Espinosa de los Monteros?

És una notícia trista. És un dels pilars del partit i continuarà vinculat a Vox. He parlat amb ell aquest matí. És veritat que deixa la primera línia per la seva situació personal, com ell ha dit: els seus pares ja no són tan joves, els seus fills tampoc; ha passat moltes nits aquest any en hospitals per circumstàncies diverses. Al final ha vist que la vida política absorbeix molt i comporta renúncies per a la teva família. A més, tenia una posició professional còmoda a la qual ha renunciat.

Inevitablement les mirades es dirigeixen a vostè. ¿Adquirirà vostè més protagonisme parlamentari?

De segur que per a mi això serà dolent [riu], però tampoc sé en quin grau. Encara no hem parlat i no sé en quina situació quedarà el grup parlamentari del Congrés. Iván Espinosa era un gran treballador. Tocarà repartir la feina i ell en tirava molta endavant.

¿És possible que acabi vostè de portaveu?

No ho sé, ho desconec totalment.

Després de les generals, ¿canvia la perspectiva amb la qual Vox afronta el seu projecte?

El partit haurà de reflexionar i ho està fent. Es pot millorar i es pot canviar, sens dubte. Però l’autocrítica ja ens la fan des de fora. Al final tot l’arc parlamentari que no era Vox s’ha unit per assenyalar-nos amb etiquetes negatives. I, sense perjudici d’això, el PP arribava a acords amb Vox a comunitats autònomes i dona un missatge contradictori. ¿Vox és dolent o és bo? Hem de parlar amb tots els grups, sobretot amb el PP, perquè aquest assenyalament no es produeixi. Per a la següent campanya electoral tenim una cosa positiva: que estem en diversos governs i encara no ha caigut cap meteorit, ni hi ha hagut terratrèmols, ni ha desaparegut l’herba.

Bé, amb la tuberculosi bovina han tingut un bon embolic a Castella i Lleó.

Aquest embolic és senzill d’explicar. Les ramaderies estan obligades a passar determinats controls per la tuberculosi i aquests controls generen molts danys. Quan es produeix un positiu en el test ràpid se sacrifica la ramaderia, però l’examen definitiu es fa als escorxadors. Així, es produeixen falsos positius. Aquest mètode és lesiu per als nostres ramaders i no és el que es fa servir a tot Europa. El que hem fet és establir un mètode més racional, amb una quarantena a la comunitat autònoma. És surrealista: s’adopten mesures racionals que faciliten la vida als ramaders i el Govern central les fa miques per la seva batalla contra el Govern de Castella i Lleó.

¿No creu que a vostès els han passat factura certs missatges... com el de Gijón sobre les actuacions en asturià?

Mai vam dir que prohibiríem actuacions en asturià. Ens passa que Vox escriu una ‘a’ minúscula i ressona una ‘A’ majúscula, en negreta i subratllada. La nostra política sobre la ‘llingua’ és claríssima. Tu pots escriure en espanyol, en anglès, en la ‘llingua’, en eonaviego o el que vulguis, però no pots esperar rebre diners públics només per això. És fantàstic que qui vulgui cantar en asturià ho faci. El que no farem és promocionar amb diners públics grups musicals que fan proselitisme polític explícit als escenaris. Als escenaris de la Semana Negra o la Feria de Muestras no pujarà qui pretengui fer política. 

¿I qui decideix què és fer política?

Els mateixos autors. L’altre dia, en el festival Tsunami de Gijón un grup va treure una bandera de l’oficialitat. Això és fer política. Però és un festival privat, així que res a dir. No pagarem amb diners públics qui treu una pancarta del PSOE o de l’oficialitat. Crec que és raonable. ¿On és l’escàndol? Han dit que Vox censura: és fals. Ni censurem ni prohibim. Seguirem amb els festivals de tonades i els de música tradicional asturiana. I si hi han d’anar Los Berrones hi aniran. Però no permetrem que algú pugi a l’escenari a dir: «Vota el PSOE».

Seguim amb l’anàlisi electoral. ¿De qui va ser la principal responsabilitat, del PP o de Vox?

Adjudicar les responsabilitats és la part més difícil d’un plet. Cadascú ha de fer les seves lectures internes. Vox té les seves anàlisis i una idea de com s’han de fer les coses d’ara endavant. Creiem que la campanya del PP va perjudicar la suma del PP i Vox, al criminalitzar-nos alhora que pactava governs amb nosaltres. Això, sumat a un èxit assegurat a l’inici de la campanya que va elevar la confiança quan hi havia d’haver tensió.

Ara Vox ofereix al PP suport sense entrar al Govern.

Ja ho havíem dit. Pocs dies després de les eleccions Abascal va dir que no obstaculitzaríem un govern que eviti el govern alternatiu de destrucció nacional. Potser ara és més explícit, però el missatge és el mateix.

¿I mantindran això si es repeteixen eleccions?

Aquest és un missatge per als espais en els quals sols el PP i Vox no formen govern. No és el mateix que a Múrcia o Extremadura, o a les Balears, o a València o Gijón. A Gijón, Fòrum i el PP, sense Vox, no tindrien govern. 

¿Aposta per eleccions al desembre?

Fer prediccions és difícil. No crec que el PSOE formi govern, tot i que intentarà pactar amb els separatistes tant sí com no. I quan dic ‘no crec’, no sé si és no crec o no vull. El que sí que sé és que ho intentaran.

¿I a Astúries, com es troba Vox?

És una situació molt bona, amb una estructura molt capil·lar, arribant a consells en els quals no hi érem. Ens toca respirar, passar els cruiximents després de l’esforç i llançar una estructura pròxima als afiliats. Al setembre organitzarem un acte per a tots els que van col·laborar estretament en la campanya i una mica més endavant un altre per a tots els afiliats.

El president asturià, el socialista Adrián Barbón, fa picades d’ullet al PP, però amb vostès no parla.

És un espeternec d’aquesta campanya d’assenyalament. Es veu que per a Barbón tres milions d’espanyols ni tan sols són dignes de ser escoltats. Però el PSOE es va asseure amb Bildu i això sí que és vàlid. Però Vox és aquí, assegut a la taula tan normal i no passa res. A Gijón es van celebrar el festival aeri, l’arrencada de la Semana Grande i tornen els toros amb total normalitat, amb Vox en la regidoria de festejos.

¿Estan disposats al que s’anomena l’«oposició constructiva»?

Sempre ho hem fet. Però la nostra tasca és la d’oposició, fiscalitzar el govern. Per exemple, en les infraestructures. I hi ha hagut recentment un accident a la carretera a Los Lagos. Fa quatre anys que diem que les infraestructures a Astúries estan abandonades; no s’ha invertit ni s’han mantingut com cal. I hem vist aquest accident. Això demostra en quina situació està el Govern. Hem demanat una comissió d’investigació i la resta de partits ha dit que no. No volen investigar la situació de les infraestructures.

¿Creu que es rebutja perquè vostès ho proposen?

El problema és que és bo per a Astúries, que necessita invertir en les seves infraestructures, en carreteres i trens. Demanem és investigació. ¿Té sentit? Sí. ¿Ens recolzen? No. És absurd. Volem saber quant s’ha invertit, en quines carreteres, com.

Podem ha d’acomiadar els seus empleats i el president asturià diu que la marxa d’Espinosa és el començament del declivi de Vox. ¿Posen les barbes a remullar?

No ho veig així. Barbón no comprèn que hi ha persones per a qui la vida fora de la política és més fàcil que dins. Tradicionalment el que veiem són polítics que es professionalitzen, que si no estiguessin en política no tindrien res, disposats a veure’n de verdes i de madures abans de tornar a la vida privada. La decisió d’Iván Espinosa és una mala notícia, però cal entendre-la. Els polítics han d’estar una temporada, entrar i sortir, i no ser figures perennes i vitalícies. Això és saludable.

Casualment, Espinosa ha deixat en les seves xarxes el mateix missatge que Macarena Olona: «El millor encara ha de venir».

¿Sí? Crec que és un missatge d’optimisme. No crec que hi hagi cap significat ocult.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

A Vox es parla d’una batalla entre sectors amb concepcions diferents: una de més liberal, una altra fins i tot amb un rerefons marxista...

A Vox sempre han confluït tant persones d’ideologia liberal com conservadora i cada un la conserva, tot i que un partit al final mai toca al ritme que a tots ens encantaria. És impossible estar d’acord al 100% amb les idees d’un partit. Només els talibans estan en aquesta situació. Sempre hi ha petites línies de discrepància, imagino que fins i tot per a Abascal. No crec que això sigui una cosa conflictiva, ni antinatural, ni nova. Crec que això existeix des del principi, i crec que passa en tots els partits.