Catalunya és l’única comunitat que encara no ha portat els pressupostos al Parlament

Això converteix la Cambra catalana en l’únic parlament autonòmic que encara no ha rebut el projecte de pressupostos per a l’any que ve. Aquest actual context d’incertesa contrasta amb el que hi havia l’any passat: el Govern va presentar els comptes a principis de novembre i va aconseguir aprovar-los dins del termini per primera vegada en una dècada.

De La Rioja a Astúries: dos mesos presentant pressupostos

El primer govern autonòmic que va presentar els pressupostos al parlament va ser el de La Rioja: van arribar a la cambra el 28 de setembre, tres dies abans del termini que fixa l’Estatut de La Rioja.

La segona comunitat va ser Castella-la Manxa, el govern de la qual va registrar els comptes a les Corts el 13 d’octubre. Entre aquesta data i l’11 de novembre, es van presentar la majoria de comptes autonòmics, concretament 12. Els dos últims governs autonòmics a fer-ho van ser el de Múrcia, que els va enviar a l’Assemblea Regional el 25 de novembre, i el d’Astúries, que els va portar a la Junta General l’1 de desembre. En total, són 16 els pressupostos autonòmics que continuen tramitant-se.

Extremadura, la primera comunitat a rebutjar les esmenes a la totalitat

Els tempos del procediment legislatiu varien en funció dels reglaments dels parlaments, però en tots hi ha un tràmit que s’ha d’esquivar: el debat de totalitat, una primera votació (en cas que es presentin esmenes a la totalitat) que han de superar per poder continuar la tramitació.

El primer parlament que va rebutjar les esmenes a la totalitat (que és un primer indicador que els comptes es poden acabar aprovant) va ser l’Assemblea d’Extremadura el 27 d’octubre. La majoria de debats de totalitat van tenir lloc al llarg del mes de novembre. L’últim que ho ha fet, just aquest divendres 9, ha sigut el País Basc, i Astúries el té programat per al 23 de desembre.

Les cambres en les quals han passat menys dies des del registre dels pressupostos fins al debat de totalitat han sigut les Corts d’Aragó i l’Assemblea Regional de Múrcia, amb set dies, seguits dels nou dies de l’Assemblea d’Extremadura. El parlament en el qual ha passat més temps és el del País Basc, amb 42 dies. A La Rioja hi van passar 37 dies i a Madrid, 35.

De mitjana, han passat 23 dies des de l’entrada dels comptes a les cambres fins que s’han rebutjat les esmenes de totalitat. De nou, les diferències es deuen a les particularitats de cada cambra. En el cas de Catalunya, el 2021 van passar 13 dies entre que Jaume Giró va entregar els pressupostos a Laura Borràs i que el ple va rebutjar les esmenes a la totalitat.

Onze votacions a tot Espanya en dos dies

Després de les compareixences en comissió, la presentació d’esmenes a l’articulat i l’elaboració del dictamen, el moment definitiu de la tramitació és el debat final en el ple de la cambra, en el qual s’aproven o es rebutgen definitivament els comptes.

A totes les comunitats, la votació final es produirà a finals de desembre per aconseguir aprovar els pressupostos abans de final d’any i que puguin entrar en vigor l’1 de gener. De fet, entre el dimecres 21 i el divendres 23 de desembre, abans de Nadal, 11 cambres autonòmiques emetran el seu veredicte final.

La primera serà La Rioja, que ho farà el 19 de desembre, segons confirma a Verificat el departament de premsa del parlament. De moment, l’última serà la Junta General del Principat d’Astúries, que ho farà el 30 de desembre, gairebé sobre la botzina. En el dia d’avui, la data encara no està fixada a Castella-la Manxa, segons confirma a Verificat el gabinet de premsa de les Corts.

 

Quinze comptes presentats amb més retard

Tornant a Catalunya, des del 1980 hi ha hagut 15 ocasions en què l’Executiu català ha portat els comptes al Parlament més tard de l’11 de desembre. L’última vegada va ser, precisament, per als pressupostos del 2020, que van entrar a la cambra el 29 de gener.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

Sis d’aquestes vegades van ser en un context en el qual es van celebrar eleccions l’últim trimestre de l’any i, per tant, el Govern estava en funcions.

Des de la recuperació de la democràcia, hi ha hagut sis ocasions en les quals el Govern, constituït i en plenes funcions, ha portat al Parlament uns pressupostos més tard del dia 1 de gener. I cinc van ser al segle XX.