El PSC i comuns, aliats a l’espera per sostenir Aragonès

¿Què passarà si Junts acaba sortint del Govern? ¿Pretendrà Aragonès continuar la legislatura en solitari tenint en compte que ERC té 33 diputats? ¿I si Junts no trenca, és viable que la coalició continuï? Són preguntes que en aquests moments cauen a plom sobre el PSC i En Comú Podem, els dos grups que, en cas de divorci independentista, més opcions tenen d’acabar exercint de xarxa per aguantar Aragonès, donant per fet que l’oposició de Junts seria ferotge i que, difícilment, es refaran els llaços amb la CUP. Tot i així, la petició dels dos partits de l’oposició és unànime: si la situació és «insostenible» és el president qui ha de prendre una decisió.

Allarga la mà

Illa, ficat de ple en el seu objectiu d’erigir-se en alternativa, no deixa d’allargar la mà. Ho va fer en el debat amb el pla anticrisi i amb els Pressupostos al mateix temps que reclamava estabilitat davant la crisi i «respecte» pels temps polítics. Era una manera de deixar caure que, en temps convulsos, no convenen unes eleccions que farien saltar pels aires uns comptes que són necessaris i que provocarien un curtcircuit en els pactes al Congrés, també en plena negociació dels comptes per apuntalar el Govern de Pedro Sánchez. «No tinc pressa», sol dir el líder del PSC quan li pregunten per les seves intencions d’aconseguir la presidència de la Generalitat.

Notícies relacionades

Salvador Illa: «Junts li dona més problemes a Pere Aragonès que jo mateix»

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

I és que la lectura dels socialistes és que cal temps no només per tornar a guanyar uns comicis, sinó per fer-ho amb prou avantatge i amb un escenari propici perquè es desfacin els dos blocs enquistats durant el procés i s’aixequin vetos fins ara creuats, com el de socialistes i republicans. «Volem més receptivitat», va dir a Aragonès malgrat que considera que el Govern «no governa» i «no funciona» perquè ni té projecte ni lideratge.

De fet, davant un eventual govern en solitari d’ERC, el president es veuria obligat a intensificar les negociacions amb els socialistes més per necessitat aritmètica que per voluntat política. I és que no sumaria suficient amb els comuns, a qui prefereix com a socis perquè entén que hi comparteix l’eix d’esquerres i també l’eix sobiranista, més encara després de llançar la seva aposta per l’acord de claredat. El grup d’Albiach entén que ERC «ja no pot fer veure que no ha passat res», ni tan sols, en cas que aconsegueixi quadrar els consellers. «El problema el té al Parlament», adverteixen. Pels comuns, en un moment de gran incertesa econòmica, el que menys necessita la ciutadania és que siguin els governs els que afegeixin «angoixa» a la gent. «Qui menys vol eleccions és Aragonès, però nosaltres estem preparats per a tot», afirmen.