El PSC, ERC, JxCat i els comuns ultimen un pacte sense percentatges de castellà a les aules

El text, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, no contempla percentatges per a cada llengua, cosa que suposa un gest cap a les tesis socialistes. En canvi, està recollit en una nova norma, mentre que el PSC preferia al principi modificar la llei de Política Lingüística per respondre a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), com havien pactat tots abans que Junts cedís a la pressió del sobiranisme més irredempt i es despengés. És de preveure que l’altra eina amb la qual els partits respondran a la sentència, un decret del Govern, sí que recollirà punts de vista més pròxims als de l’independentisme, i per això s’ha de veure quins recolzaments aconsegueix concitar en el Parlament.

Però la proposició de llei sí que porta la firma d’Alícia Romero (PSC), Marta Vilalta (ERC), Mònica Sales (Junts) i David Cid (A Comú Podem), quatre dels negociadors de les últimes setmanes. Si les direccions dels partits donen el seu vistiplau, la norma es tramitarà pel procediment de lectura única i per urgència extraordinària.

En cas d’aprovar-se, la llei tindrà només tres articles i dues disposicions addicionals. «El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i la d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut», diu l’article 2, que inclou aquesta última precisió a petició de Junts. I continua: «El castellà s’utilitza en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d’acord amb els criteris que s’estableixen en l’article 3».

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

En aquest tercer apartat, dedicat a «la determinació de la presència de les llengües oficials en el currículum i en els projectes lingüístics», es troben els aspectes més importants de la norma. «Perquè l’alumnat aconsegueixi el domini oral i escrit del català i el castellà al final de l’educació obligatòria, aquestes llengües han de tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes lingüístics dels centres», diu en el seu segon punt.

En el tercer, afirma que es tindrà en compte l’entorn de cada escola en matèria lingüística. «La determinació de la presència de les llengües oficials en l’ensenyament ha de tenir en compte la situació sociolingüística general, la dels centres i el seu entorn, els objectius de normalització lingüística i l’evolució del procés d’aprenentatge lingüístic, oral i escrit, d’acord amb els instruments de control, avaluació i millora de les competències lingüístiques. L’abast d’aquesta presència ha de determinar-se exclusivament amb criteris pedagògics i des d’un abordatge global, integrador i de transversalitat curricular que inclogui tots els recursos d’aprenentatge, també els de caràcter digital», diu el text.