JOC DE TRONS
El que Catalunya necessita del PSC

Durant el segle XIX i primera meitat del XX, els partits polítics naixien i morien a Espanya a base d’alçaments, insurreccions i guerres civils. De manera que, tret de l’excepció del PSOE, no hi ha perspectiva per analitzar-ne l’evolució. Els partits subsisteixen quan demostren la capacitat de representar els interessos i les conviccions d’una part de la societat, major o menor en cada moment. Si només defensen interessos, acaben arrasats per la corrupció i si només es guien per les conviccions, cauen en mans del messianisme o de la irrellevància. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) –noti’s que no es diu ni socialista de Catalunya ni dels socialistes a Catalunya– és un artefacte inspirat per l’SPD alemany que va reunir en una sola formació una atomitzada federació catalana del PSOE i una sèrie de grupuscles catalanistes socialdemòcrates. El cap de setmana que ve aquest partit celebra un congrés extraordinari, bàsicament, per canviar de líder.
Illa, de ministre de la covid a candidat
Com a tants de nosaltres, a Salvador Illa la pandèmia de la covid li ha canviat a la vida. Va anar a Madrid per portar un ministeri amb poca càrrega i dedicar-se a la política de llarg recorregut i va acabar sent un dels rostres més populars del país, amb centenars d’hores de rodes de premsa a l’esquena i aguantant impertèrrit com l’oposició l’anomenava assassí d’àvies i es querellava contra la seva gestió de la pandèmia. Això va permetre que d’un gafapasta per qui cap spin doctor hauria apostat sorgís un carisma basat en el lideratge tranquil, contundent però empàtic, més racional que passional que es va demostrar efectiu. Illa, alguns ho obliden en el dia a dia, va guanyar les eleccions catalanes del mes de febrer passat. I en el PSC, a qui guanya les eleccions ningú li discuteix gairebé res. De manera que aquest congrés serà fonamentalment el de la formalització de la marxa de Miquel Iceta de la primeríssima línia, però Iceta sempre torna, perquè Illa faci un partit a la seva mida. I hi ha expectació per saber com serà. Illa és una mica més jove, ha sigut alcalde però no de l’estricta Barcelona metropolitana, té la confiança del secretari general del PSOE i li deu el càrrec més a aquest periple per Madrid que als que en el seu temps van ser els anomenats capitans del PSC. De manera que té les mans més lliures perquè ha guanyat unes eleccions abans de ser primer secretari i no al revés. La ponderació que faci entre dones i homes, nous i clàssics, àrea metropolitana versus la resta de Catalunya en l’executiva serà una declaració de les seves intencions en els pròxims anys.
La pedra a la sabata de Cs
Els congressos dels partits són molt més tranquils quan les expectatives electorals són bones, especialment les municipals. En aquest cas, una de les primeres coses que va fer Illa després de les eleccions catalanes va ser projectar els seus resultats municipi a municipi. I el nombre de regidors i de possibles alcaldies es multiplica exponencialment. Per dos motius, la pràctica desaparició de Ciutadans i la fragmentació del vot al bloc independentista. El fracàs de Ciutadans com a partit demostra que si no es defensen els interessos al costat de les conviccions, els ciutadans perden la confiança. I el PSC ha sortit reforçat en vista de l’electorat com a partit útil per a les dues coses. El repte és que no malbarati aquest patrimoni com va fer en el canvi de segle quan va seleccionar quadros més per submissió a l’aparell que per potencial electoral, al crit que si el PSC posava la marca, una escombra podia ser alcalde.
La catarsi espanyola
Catalunya necessita que el PSC continuï sent un partit útil per defensar els interessos i les conviccions d’una part substancial de la societat, però que no sigui un partit només metropolità (com el PSOE no pot ser un partit només andalús), que continuï defensant el creixement per repartir la riquesa però que es comprometi en l’emergència climàtica, que ofegui el masclisme i que sigui justament transformador. Illa està fort per alinear el partit en la direcció que vulgui. Però també necessita que aquest PSOE que tant el venera, recolzi una catarsi a Espanya que permeti a una majoria de catalans imaginar-se en plenitud sense pensar en la independència.
Ja ets usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Història de la ciència L’home que va ficar el cap en un accelerador de partícules i va xocar amb un feix de protons
- Al carrer de la Diputació Mor un nen al precipitar-se per un celobert a l’Eixample de Barcelona
- Fins i tot sense símptomes Els epidemiòlegs demanen que els positius per covid tornin a aïllar-se
- Drama als Alps VÍDEO | Així es va esfondrar la glacera de la Marmolada
- Fantasia i ciència-ficció Si et vas enganxar a ‘Stranger things’, aquestes 6 sèries t’agradaran
- Minut a Minut ‘Masterchef 10’, gala 11 en directe: els concursants hauran d’enfrontar-se a les subhastes
- Verificat De Twitter al Congrés: la història de la notícia falsa sobre el Mundial de Qatar
- BONOLOTO AVUI Bonoloto: Sorteig del dilluns 4 de juliol del 2022
- Nadal evita les sorpreses i entra a quarts de Wimbledon
- Viatge a Catalunya Els premis Princesa de Girona demanen als docents que «enganxin» les nenes a les ciències