El Rei demana «estabilitat» i Aragonès defensa un referèndum com el d’Escòcia

Les visites del rei Felip VI a Barcelona segueixen últimament un mateix patró. El monarca es dedica a defensar el sistema institucional espanyol, i a lloar l’esperit emprenedor dels catalans, i rep afalacs del món empresarial. En canvi, els dirigents polítics catalans intenten mostrar que els separa del Rei un abisme esquivant les salutacions protocol·làries, però després, amb menys càmeres, comparteixen espai tranquil·lament amb ell.

Va passar en l’última reunió del Cercle d’Economia i en la inauguració del Mobile World Congress, les dues cites el juny d’aquest any, i va passar de nou aquest dilluns. Felip VI va tancar la seva jornada barcelonina assistint al 250 aniversari de la patronal Foment del Treball. Ni el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ni l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van estar en el besamans del monarca, però sí que van compartir taula abans que el Rei defensés en el seu discurs la importància de l’«estabilitat» per al desenvolupament econòmic d’un país.

Des de l’entorn del president van explicar que Aragonès i el Rei sí que es van veure just després d’aquell moment protocol·lari. Va ser «només una salutació, igual que en el Mobile», abans d’asseure’s a la taula, i a ell es van unir també Colau i la ministra de Transports, Raquel Sánchez, entre d’altres.

La taula de Felip VI estava tan concorreguda que es va fer difícil que mantingués un diàleg mitjanament productiu amb Aragonès. A més, estaven asseguts l’un davant de l’altre, en els llocs més allunyats. Entre ells es trobaven, entre d’altres, la ministra Sánchez; el president de Foment, Josep Sánchez Llibre; el president de la CEOE, Antonio Garamendi; el president de La Caixa, Isidre Fainé; i Colau. Fins a 16 persones comparteixen estovalles en aquesta taula presidencial.

Discurs poc polític

Felip VI amb prou feines va fer mencions polítiques en el seu missatge als empresaris. Però, des del convuls octubre del 2017, qualsevol al·lusió seva al marc de convivència s’examina amb lupa a la recerca de segones o terceres intencions. En aquest sentit, l’únic que va dir aquest dilluns és que «un context estable aporta l’escenari adequat per concebre i desenvolupar iniciatives amb la vista posada en un espai temporal suficient que permeti obtenir i verificar resultats concrets». I que «aquesta estabilitat és possible gràcies a una seguretat jurídica que ofereixi certesa a les inversions i decisions empresarials».

Tampoc van destacar pel seu contingut polític la resta dels discursos de la nit. Però Aragonès sí que va repetir defensa de la taula de diàleg amb el Govern, remarcant l’aposta de la Generalitat per «l’amnistia i el dret d’autodeterminació», perquè «el que és possible a Escòcia també ho sigui aquí», amb referència a un referèndum d’independència. També va demanar als empresaris que es comprometin en la defensa de la llengua catalana.

Colau, per la seva banda, va elogiar la figura de la vicepresidenta Yolanda Díaz, en clara fase promocional, per la seva defensa del diàleg per arribar a acords. I la ministra de Transports va afirmar que «a Catalunya es respira un ambient diferent del de fa tres anys», amb referència al refredament del moviment independentista.

De nou en l’entrega de despatxos als jutges

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

L’aniversari de Foment era el segon acte que el Rei protagonitzava aquest dilluns a Barcelona. Al matí, Felip VI havia enaltit la independència i imparcialitat dels jutges espanyols com a elements «indispensables» per a l’«estabilitat social» i la «convivència pacífica de la societat». El Monarca va tornar a presidir a Barcelona l’entrega de despatxos als nous jutges, 188 en total. No visitava la capital catalana per assistir a aquest acte des del 2018, i a aquesta cerimònia no va assistir cap representant de la Generalitat.

En un discurs marcadament protocol·lari, el cap de l’Estat va emfatitzar la importància del poder judicial com a part «nuclear de l’Estat», insistint que les «institucions de tota societat són essencials per fer realitat la idea d’Estat». I va incidir que la seva missió, «transcendental en la nostra consolidada democràcia, no resultaria possible sense la contribució individual de les persones que formen part» del sistema judicial.