El TC avala la condemna de Mas perquè les seves decisions tenen valor de resolució judicial

El ple del Tribunal Constitucional va rebutjar per unanimitat el recurs d’empara presentat per l’expresident català Artur Mas contra la seva condemna a 13 mesos d’inhabilitació especial per a càrrecs públics per la consulta del 14-N del 2014, al ratificar que les seves decisions, comunicades a través de «providències», tenen el valor de «resolucions judicials».

La sentència de l’alt tribunal, l’emissió de la qual va ser avançada el passat dia 6, ratifica la sentència del Suprem que va rebaixar lleugerament la condemna inicial que li havia imposat la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’expresident va ser condemnat com a autor d’un delicte de desobediència comès per autoritat o funcionari públic per incomplir la providència del Tribunal Constitucional de 4 de novembre de 2014, en la qual es va acordar la suspensió de la celebració del procés de participació ciutadana previst per al dia 9, en el qual cridava a manifestar la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya.

La sentència afirma que els òrgans judicials no han vulnerat el principi de legalitat penal, a l’entendre que la providència dictada pel Tribunal Constitucional té la naturalesa pròpia d’una «resolució judicial» susceptible d’integrar el tipus penal de l’art. 410.1 del Codi Penal (que, pel que fa al cas, exigeix que el que s’incompleixi obertament siguin resolucions judicials).

No és irracional ni arbitrari

Notícies relacionades

El Govern proposa assumir per llei el cost de l’oficialitat del català

Espanya llançarà un altre satèl·lit per a la comunicació amb tropes a l’exterior

Per al ple, aquesta afirmació no és fruit d’una interpretació irracional o arbitrària sobre el règim jurídic de les resolucions dictades per aquest tribunal. D’altra banda, la sentència desestima la denúncia relativa a la falta d’executivitat i concreció de la providència incomplerta, doncs tampoc considera il·lògiques o arbitràries les conclusions emeses pels tribunals penals, a l’entendre que la indicada providència és «executiva per antonomàsia» i el seu contingut és clar i determinat.

El ple tampoc qüestiona l’apreciació dels òrgans judicials, sobre que «el demandant va obrar amb coneixement del mandat judicial i amb intenció d’incomplir-lo»; ni es desautoritza l’apreciació dels òrgans judicials, relativa al fet que el requeriment previ a l’interessat «no és un requisit típic del delicte de desobediència, ni una condició objectiva de punibilitat, sinó un mitjà d’acreditar el frau la rellevància del qual s’atenua quan s’atribueix a autoritats o funcionaris públics».