Sortir de l’Afganistan

Arriba a Madrid la primera tanda d’espanyols i afganesos evacuats de Kabul

  • Un passatge de cinc espanyols i 48 afganesos ha aterrat a la base aèria de Torrejón

  • Els diplomàtics i el personal de seguretat de l’ambaixada seran els últims a abandonar el país

5
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Rugint amb els seus motors a plena matinada, pel centre d’una pista flanquejada per periodistes i militars, l’avió A400M de l’Exèrcit de l’Aire amb la primera tanda d’evacuats de l’Afganistan ha arribat a dos quarts de cinc a la base aèria madrilenya de Torrejón de Ardoz. En el seu interior, un passatge format per 53 persones, de les quals cinc són els últims espanyols que residien al país i la resta són homes, dones i nens afganesos que han col·laborat amb la missió espanyola o amb les ambaixades d’altres països de la Unió Europea.

Els cinc espanyols que han aterrat aquesta matinada a Madrid són una família de tres membres, pare, mare i un nen, i dos ciutadans que compten amb doble nacionalitat. Un altre integrant de la colònia espanyola havia deixat l’Afganistan anteriorment, quan ja era més que evident que la situació es deteriorava.

A peu de pista els han rebut els ministres d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, i d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, acompanyats pel cap d’Estat Major de la Defensa, almirall general Teodoro López Calderón.

A Kabul queden esperant evacuació un número no concretat de col·laboradors, prop de mig miler de traductors i guies que han treballat per a l’Exèrcit i l’ambaixada durant aquests últims 20 anys de presència espanyola a l’infern afganès. També es queden allà, i fins que es doni per acabada tota l’evacuació, el personal de la legació: l’ambaixador, Gabriel Ferrán, la seva segona, una diplomàtica jove amb la carrera acabada de començar, i els soldats, GEO i membres de les UIP de la Policia Nacional que custodien el grup.

Tot just aterrar, els nouvinguts han sigut saludats a la pista, un per un, pels dos polítics i el cap militar. El primer a rebre la salutació ha sigut un col·laborador afganès, que precedia a la cua una dona vestida amb burca i un nen estupefacte.

La seva primera destinació, a uns passos de l’avió, ha sigut un hangar convertit en improvisat centre de recepció, amb fileres de taules disposades per a una petita col·lació, que recordaven al menjador d’un sopar de festes patronals. Però no hi havia ornaments ni gresca, sinó silenci. Al costat de les taules, un equip de professionals del Ministeri de Sanitat amb tot disposat per sotmetre els viatgers a proves de detecció de la Covid i un superficial examen mèdic.

Una mica més enllà dels metges, un equip de filiació de la Policia amb uns portàtils i una impressora. Són els primers buròcrates del nou Estat amb els quals es troba el col·lectiu. Una vegada passat l’examen mèdic, els policies prendran nota de les seves identitats, i serà davant d’ells que els refugiats podran «expressar la seva voluntat de demanar asil», com ha explicat el ministre Escrivá. I allà començarà el tràmit per a la seva acollida a Espanya. Després seran traslladats a un campament que els militars han construït en la base per als seus primers tràmits i aclimatació en territori espanyol.

Els ministres Albares i Escrivá han comparegut davant els mitjans al mateix hangar on els arribats prenen contacte amb la seva nova realitat espanyola. El titular d’Exteriors ha explicat que amb aquest viatge «conclou la primera fase de l’operació d’evacuació», que, segons el seu col·lega de gabinet, pot prolongar-se «diverses setmanes», depenent de les condicions que presenti l’aeroport de Kabul; i aquesta és una circumstància «que no es pot preveure», ha dit Escrivá, sabedor que depèn de l’aquiescència dels talibans. «El nostre objectiu és clar: portar tots els col·laboradors en condicions de seguretat», –ha dit el ministre d’Exteriors–.

Albares ha explicat que Madrid ja és un hub d’arribada per als col·laboradors que puguin evacuar Espanya i els seus socis europeus, i el seu repartiment pels països de la Unió. Els ministres no han volgut assenyalar una xifra de persones com a objectiu. «La situació a Kabul és extremament complexa i tots els països ens estem enfrontant a les mateixes dificultats», ha dit Albares, qui, abans d’aquesta rebuda, havia mantingut contacte amb el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i l’alt representant de la Unió per a Afers Exteriors, Josep Borrell.

Aclimatació

Els nouvinguts amb destinació a Espanya passaran 72 hores al campament muntat a la base de Torrejón, iurtes de lona caqui, barracons de fibra i lliteres militars. Durant aquells tres dies seran entrevistats per tècnics del Ministeri d’Inclusió, que exploraran les seves circumstàncies personals i necessitats.

Després d’aquell període, durant sis mesos seran objecte d’un procés d’integració en el país, amb ensenyament de l’idioma i ajuda psicològica, i després passaran a una segona fase en què podran desenvolupar-se sols a Espanya, ha explicat Escrivá.

El titular d’Inclusió ha agraït la disponibilitat de les comunitats autònomes de Catalunya, Cantàbria, el País Basc, Múrcia i Extremadura, i de la ciutat de Barcelona, per acollir els evacuats, però de moment optarà el seu ministeri per allotjar els afganesos en una xarxa estatal d’allotjaments en condicions de màxima seguretat. Precisament per aquest paràmetre, la seguretat, no diu el Govern els noms i els llocs de procedència dels nouvinguts.

Notícies relacionades

Van sortir de nit d’un emirat medieval en guerra i han arribat abans de l’alba a una base aèria a més de 5.000 quilòmetres de distància. El mateix camuflatge àrid dels uniformes militars els va acomiadar a Kabul i els ha rebut a Torrejón. Van deixar enrere els rumors d’execucions i venjances que els talibans estarien perpetrant ja a l’Afganistan profund. Per a cada un d’ells hi ha hagut mentrestant vuit hores de viatge en el temps, cavil·lant a la panxa d’un avió amb un altre mig centenar de companys de peripècia. Entre els quals, una dotzena de nens i adolescents morenos que han baixat pàl·lids a la pista, alguns encara vestits amb la roba tradicional i el pakol tadjik que estan a punt d’abandonar en un armari.

Fora de la base, part de la tripulació de l’A400M esperava uns taxis blancs que els posessin en un Madrid encara no de dia per anar-se’n a dormir. Mentre els policies preparaven els seus papers d’identificació i els atestats per prendre nota de les peticions d’asil, el ministre Escrivá confessava a la premsa que «ha sigut emocionant» rebre aquestes persones i escoltar les seves primeres paraules; «molt emocionant», ha volgut remarcar. «Els acollirem», ha promès.