Balanç de la gira de tres dies

Sánchez ofereix suport als bàltics en la seva tensió amb Rússia i busca el seu suport a la frontera sud

Sánchez ofereix suport als bàltics en la seva tensió amb Rússia i busca el seu suport a la frontera sud

EFE / VALDA KALNINA

  • El president posa en relleu que Espanya és un soci «fiable» de l’OTAN per obtenir l’ajuda d’Estònia, Letònia i Lituània en el front amb el Magrib o el Sahel

  • Sánchez defensa la importància d’una UE «unida» davant les amenaces de Moscou, «contundent» davant els seus atacs i dialogant en els grans assumptes globals

5
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

Amb els indults encara pesant diàriament sobre l’actualitat política i amb l’horitzó de la represa dels treballs de la taula de diàleg per al setembre, era previsible que Catalunya colonitzés les compareixences de Pedro Sánchez durant la seva gira de tres dies pels països bàltics. No perquè el president del Govern l’esmentés en la seva intervenció inicial, però sí en les seves respostes a la premsa, condicionades pel que ocorria a Espanya –creació d’un fons de 10 milions per cobrir les fiances d’ex alts càrrecs de la Generalitat imposades pel Tribunal de Comptes– o fins i tot a Bèlgica –la trobada a Waterloo d’Oriol Junqueras i Carles Puigdemont després de quatre anys. Però Catalunya no va ser, en absolut, l’eix de les converses del cap de l’Executiu amb els seus homòlegs d’Estònia, Letònia i Lituània. Els tres països, petits (d’una població inferior als dos milions d’habitants els dos primers i de 2,7 milions l’últim) i fronterers amb Rússia, se senten molt amenaçats per Moscou. El president els va garantir el suport en el veïnat oriental, i alhora va buscar suport en ells per protegir la frontera sud, la que Espanya té no només amb el Marroc, sinó tot el Magrib i el Sahel.

Precisament la millor visualització de l’ajuda d’Espanya a les tres ex repúbliques soviètiques es va produir en l’última jornada de treball de Sánchez. A primera hora de dijous, va volar amb la seva delegació i amb la premsa que l’acompanyava en el viatge des de Riga fins a la base militar de l’OTAN a Šiauliai, Lituània. Allà tenia previst assistir a un exercici de reacció ràpida després d’una breu declaració institucional amb el president del país, Gitanes Nauséda. Un simulacre.

Però el que va ocórrer va ser una amenaça real, un ‘Alpha Scramble’, retransmesa en directe davant les càmeres de televisió que estaven oferint la compareixença conjunta. Amb prou feines arrencat el discurs de Nauséda, un grup de militars va entrar corrent als hangars bessons on hi havia aparcats dos Eurofighter de l’Ala 14 de l’Exèrcit de l’Aire per posar-los en marxa. «¡És un Alpha, és un Alpha!», va vociferar un dels pilots. Tot es va haver de parar en aquell instant. Es van retirar els faristols i les banderes, es va evacuar els dos presidents i els seus equips, les tropes i la premsa. Els controladors militars havien detectat dos avions russos SU-24 sobrevolant el mar Bàltic i que es dirigien cap al nord-est. No tenien pla de vol, ni el transponedor encès, ni van contactar amb les torres de control. Els dos Eurofighter es van enlairar en 12 minuts –tres menys del temps màxim de què disposen per alçar el vol– per identificar les dues aeronaus. No era una maniobra estranya. Són operacions «relativament freqüents» per part de Rússia, que busca provocar –i li agrada fer-ho quan hi ha autoritats de visita– i mesurar la capacitat de reacció dels aliats.

Espanya, amb 138 efectius, està al comandament de la base de Šiauliai des del passat 1 de maig fins al 31 d’agost, quan serà rellevada per Dinamarca, i aporta set Eurofighter de l’Ala 14 amb base a Los Llanos (Albacete). Els membres de l’OTAN es van rotant per períodes de quatre mesos per protegir l’espai aeri bàltic –els tres països no disposen d’unes Forces Aèries de combat que els permeti vigilar el seu territori davant Moscou–, en una operació que va néixer el 2004 després de l’ingrés d’Estònia, Letònia i Lituània a l’Aliança.

Però Espanya no està només present militarment a Šiauliai. El dia anterior, dimecres, Sánchez va visitar la base d’Ādaži, a Letònia. També, per cert, sota un sol intens. Allà hi ha destacats més de 300 efectius, amb carros de combat Leopardo 2E, vehicles d’infanteria Pizarro, el transport eruga cuirassat M-113, morters pesats, vehicles de sapadors i míssils contracarro Spike. Espanya, va remarcar Sánchez als dos països, vol consolidar-se com un soci «seriós, fiable i compromès» de l’OTAN, i tot i que la despesa en Defensa sigui inferior al 2% del PIB a què es van comprometre els aliats, és «el setè país» dels 30 membres de l’Aliança per nombre d’efectius, per despesa en defensa i per aportació a l’OTAN, i el cinquè per la seva contribució a les seves operacions, amb gairebé 1.000 efectius.

L’‘Operació Letònia’ es va llançar després de la Cimera de Varsòvia de 2016, davant la necessitat d’estabilitzar la zona després de l’annexió de Crimea per Rússia dos anys abans. La missió és «defensar i dissuadir», com explicaven fonts governamentals. Desenvolupar una Presencia Avançada Reforçada (eFP) que garanteixi la pau a la zona i freni les ambicions de Moscou, que sap que si ataca la seva frontera nord-occidental no situa a la diana només els tres petits països bàltics, sinó tota l’Aliança. «I això Rússia ho sap, i per això no jugarà a aquest joc». Les seves amenaces no es tradueixen només en incursions aèries o en provocacions: també utilitza les anomenades «estratègies híbrides», com la desinformació o els atacs cibernètics.

Notícies relacionades

Moscou sí que va estar molt present en la gira bàltica de Sánchez. Els tres primers ministres, Kaja Kallas (Estònia), Arturs Krišjānis Kariņš (Letònia) i Ingrida Šimonytė (Lituània) van agrair la implicació i solidaritat d’Espanya en la defensa de la frontera est davant la pressió russa i també van mostrar la seva connexió amb Madrid en els grans debats de la UE (transició ecològica i transformació digital, injecció dels fons europeus).

El president, de fet, va ser preguntat pels periodistes bàltics, en les tres jornades de treball, per la mirada d’Espanya cap a Rússia. Un tema, a més, que ja va ser objecte de deliberació en l’últim Consell Europeu, el 24 i 25 de juny passat. Sánchez es va aferrar a la posició comuna i a l’informe de l’alt representant en política exterior, l’espanyol Josep Borrell. Va remarcar la importància que la UE estigui «unida» en la seva resposta davant el Kremlin. Madrid defensa una doble via. D’una banda, ser «contundents i resilients davant qualsevol atac al dret internacional, als drets humans i a les nostres democràcies». I, d’altra banda, obrir «espais de diàleg per a qüestions globals», com la lluita contra el canvi climàtic. El president francès, Emmanuel Macron, i la cancellera alemanya, van proposar reprendre el diàleg amb Moscou al màxim nivell, però la seva posició més tèbia va ser frenada.