Comicis regionals

Eleccions 4-M a Vallecas: batalla a la Petita Rússia

El PP i Vox contracten autobusos des de diverses províncies espanyoles amb apoderats i interventors per mirar d’esgarrapar vots a Vallecas, on sempre ha guanyat l’esquerra

Eleccions 4-M a Vallecas: batalla a la Petita Rússia
Es llegeix en minuts

A la mateixa plaça de Vallecas en què el 7 d’abril passat es van produir els aldarulls durant el míting de Vox, tres jubilats conversen tranquil·lament després d’anar a votar. El que menys porta 38 anys al barri; el que més, 57. Cap vota Díaz Ayuso, ni tan sols Ciutadans, i molt menys Vox, tot i que són dels que introdueixen a l’urna per pura mecànica alguna de les paperetes de l’esquerra. «A veure si s’acaba ja això i ens deixen en pau a tots», etziba el Marcelo, un gallec llegit i trufat en política, ben informat i els qualificatius del qual cap a la presidenta madrilenya i candidata del PP i contra el partit d’extrema dreta són aquí irreproduïbles. El més suau és l’al·lusió al gos Pecas, les mascota d’Esperanza Aguirre, el compte del qual a les xarxes socials gestionava l’avui líder de la principal formació conservadora a Madrid.

Al sol de la «plaça Roja», en realitat plaça de la Constitución, al costat de l’avinguda de Palomeras, enmig de la conversa entre els tres homes reflexiona el més callat: «Vallecas mai ha sigut de dretes ni ho serà. ¡Si al barri se’l coneixia com la Petita Rússia!», exclama orgullós.

Ja que aquesta és la batalla, la de tractar d’esgarrapar fins a l’última papereta a la Petita Rússia, a Vallecas, el barri treballador més populós de la capital, un Madrid dins de Madrid que, al seu torn, s’enclava a l’Espanya que està dins d’Espanya, com va deixar dit per als annals de la història la candidata del PP. I no és una batalla petita. El Puente de Vallecas, amb més de 231.000 habitants, als quals cal sumar els empadronats a la Vila de Vallecas (107.649) i l’eixamplament, amb prop de 40.000 de censats, aglutina entorn de 380.000 persones, tanta població com la ciutat d’Alacant, tres vegades més que Girona i per sobre dels 100.000 sobre Vitòria o la Corunya. La contesa electoral no arriba a guerra, però els que habitualment perden elecció rere elecció, els partits de centre, dreta i extrema dreta, saben que la seva presència a l’Assemblea de Madrid o la seva supervivència i pes en la política autonòmica i nacional passa pels resultats que obtinguin en places com Vallecas, Usera, Villaverde o Vicálvaro. Per això no estalvien carn a la graella.

Al costat d’un centre cultural municipal en funcions de col·legi electoral, apoderats i interventors de tots els partits miren de guardar el fort. Els del PSOE, Podem i Més Madrid són veïns del barri. Alguns amb l’acreditació del PP i Vox no l’havien trepitjat en la seva vida. Fins i tot feia temps que no viatjaven a Madrid. El Miguel pertany a Nuevas Generaciones de Sevilla i és un dels 32 militants del partit que ha viatjat a Madrid des de la capital andalusa per passar la jornada electoral en aquest centre de votació ubicat al carrer de Martínez Rivas, una de les principals artèries vallecanes. El PP compta amb voluntaris de sobra per a altres zones de la Comunitat, però en alguns districtes de la capital amb prou feines arriba per cobrir tres quartes parts de les meses electorals. El dia anterior a la votació, després de veure com el Sevilla es deixava la Lliga, el Miguel va pujar a un autobús amb els companys i tornarà a casa seva al tancament del recompte. Creu que Ayuso és el model a seguir i que podria ser exportable a l’Andalusia de Juanma Moreno. El mateix periple viatger es dona entre membres de Vox, un dels militants del qual, un funcionari d’Alaquàs (València) de nom José, va agafar el seu vehicle ahir a la nit per donar un cop de mà als companys de Madrid. Els casos del Miguel i el José no són aïllats. El PP i Vox han recorregut a voluntaris de tot Espanya per mirar d’assegurar la majoria de Díaz Ayuso o perquè la formació d’ultradreta no es quedi sense representació. Vox té, fins i tot, un apoderat d’origen veneçolà, Diego, obsessionat que Pablo Iglesias no activi el vot de Podem. Vaig venir amb el meu pare fa cinc anys [quan governava Mariano Rajoy]. Amb Pedro Sánchez i en pandèmia no sé si hauríem vingut», remarca. Arribat del país regit per Nicolás Maduro, no va dubtar que Vox era el seu partit a Espanya.

Al costat de la plaça Roja, Miguel, un conductor d’autobús votant de Podem, avisa: «Mira els bars regentats per migrants. Eren tots vots d’esquerra fins que Díaz Ayuso els va permetre continuar oberts. ¿A qui creus que votaran ara?», tem. La Petita Rússia vol continuar sent-ho.

Paco Pérez és regidor de Més Madrid. Ja ho va ser amb Carmena, amb qui va presidir la Junta de Districte del Puente de Vallecas. El seu discurs està filat i ben construït. A les portes del seu col·legi electoral, a prop del carrer de Pedro Laborde, alerta del perill que per al barri té que la dreta confirmi el que diuen les enquestes. «Se n’està anant gent del barri, i els que estan venint ho fan a costa de lloguers molt elevats. Des del 2010, la gestió del PP ha sigut negativa. En serveis públics essencials hem retrocedit», afirma. El regidor s’acull a l’argumentari que no sembla perforar les simpaties aconseguides per Ayuso i el seu recolzament a l’hostaleria. «Sembla mentida que la gent estigui més al discurs de les terrasses que al dels morts a les residències», diu Pérez. El conductor d’autobús corrobora: «Tot i que sospito que tindrà recolzaments, no hi ha ni un sol bar a Vallecas amb el #YoApoyoaAyuso. Aquí no s’hi atreveixen».

Notícies relacionades

Al mercat del Puente de Vallecas hi ha menys activitat de l’habitual en aquesta jornada electoral. Ho diu el Manuel, un fruiter de tota la vida. «La dreta ha degradat el barri per desatenció, sortir a algunes hores fa por i hi ha lloguers que representen el sou d’un mes», apunta. A Vallecas, per un pis d’uns 60 metres quadrats es poden arribar a pagar entre 550 i 600 euros a l’avinguda de San Diego.

Efectivament, sempre ha guanyat l’esquerra, i tot i que el Manuel, el fruiter, no oculti certa inquietud pels resultats electorals del 4-M, sentencia: «I així continua sent». No abunden les banderes penjades dels balcons, tot i que sí cartells enginyosos tapant alguna finestra. «¿Saps qui vota fix? El teu veí el pijo. Vota 4-M». Pocs conceben una victòria de la dreta a la Petita Rússia.