De la presó per corrupció a «valuós voluntari» de Càritas

La condemna de 16 anys de presó que l’Audiència Provincial de Palma va dictar el 2013 per a l’exconseller d’Indústria de les Balears i exsenador del PP José Juan Cardona va ser, en el seu moment, la més alta imposada a Espanya a un polític per corrupció. El tribunal el va considerar responsable d’un entramat de cobrament de comissions i contractació fraudulenta a través del Consorci de Desenvolupament Econòmic de les Balears, en què també estaven implicats altres alts càrrecs del seu departament i que va suposar un trencament per a les arques públiques d’11,5 milions d’euros.

La pena va ser inusualment alta perquè Cardona sempre va defensar la seva innocència i va rebutjar qualsevol pacte amb la fiscalia que l’obligués a assumir la seva culpabilitat per rebaixar-la, com van fer els altres encausats en el denominat cas Scala. Tot i que va ser condemnat per pràcticament tots els delictes associats a la corrupció d’un càrrec públic, no es va poder acreditar en el judici que hagués percebut o s’hagués beneficiat personalment dels diners desviats il·lícitament; van ser les declaracions incriminatòries dels seus subordinats (que van confessar el cobrament de comissions i van afirmar que se les repartien amb ell) i la seva posició determinant al capdavant de la conselleria les que ho van sentenciar. La decisió de l’Audiència va ser ratificada íntegrament pel Tribunal Suprem.

Sense permisos en cinc anys

A la presó d’Eivissa, Cardona és un pres modèlic, molt estimat tant pels reclusos com pels funcionaris, i la seva actitud li ha valgut felicitacions i recompenses reiterades per part de la direcció del centre. Tot i així, van passar gairebé cinc anys i mig perquè pogués aconseguir el seu primer permís de cap de setmana. I va haver de ser un permís governatiu, potestat de la secretaria general d’Institucions Penitenciàries, i no un dels permisos de sortida ordinaris a què tenia dret per haver complert ja la quarta part de la seva condemna i tenir l’informe favorable de l’equip tècnic i de la junta de tractament de la presó.

Fins a sis vegades li van denegar el jutge de vigilància penitenciària i l’Audiència, al·legant que la bona conducta no era suficient i que calia tenir en compte també el llarg temps de condemna que tenia pendent, la gravetat dels delictes comesos i que no hagués assumit la seva responsabilitat en els mateixos. Aquest mateix mes ha vist rebutjada la seva primera petició per acollir-se al tercer grau penitenciari, que li permetria acudir a la presó únicament a dormir, però des de fa alguns mesos Cardona pot sortir de la presó tres dies a la setmana per col·laborar com a voluntari en dues ONG, Càritas i l’Associació Consciència.

Assessorament jurídic

A Càritas s’ha convertit en un col·laborador «molt valuós», explica Maite Barchín, treballadora social de l’entitat. «Fa una feina magnífic per a nosaltres i, si pogués, ens agradaria que vingués més, pels seus coneixements i la seva capacitat de treballar» recalca. Advocat de formació, sempre està disposat a oferir els seus coneixements jurídics per ajudar tant els seus companys de la presó com els usuaris de Càritas. Una aportació que els responsables de l’organització d’assistència social de l’Església Catòlica valoren tant que estudien crear «un programa específic d’assessorament legal», indica Barchín.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Tant temps empresonat fa que els problemes es relativitzin. Cardona explica que la seva experiència a la presó li ha ensenyat que la clau és tenir sempre la capacitat d’adaptar-se a les circumstàncies. Quan se li pregunta què és el que més troba a faltar, respon com un ressort que la llibertat, però si se li insisteix perquè entri en detalls, diu que enyora la suma de petites coses que es poden fer per pròpia voluntat, sense estar constantment vigilat.

Mai abans havia treballat en temes socials i parla amb veritable passió de la seva tasca a Càritas. Valora el fet que li permet sortir al carrer tres vegades per setmana i la possibilitat d’ajudar a la gent, però reconeix que pateix amb la situació de moltes de les persones que atén, que no tenen ni menjar ni sostre. Aquesta experiència li permet anticipar que Eivissa està a punt de viure una situació dramàtica a causa de la crisi provocada pel coronavirus.