29 nov 2020

Anar al contingut
El botí dels Franco

45 ANYS DE LA MORT DEL DICTADOR

El botí dels Franco

Els negocis de la família s'estenen per tot Espanya i fan incalculable la seva fortuna

Jose Rico

Calcular el patrimoni actual dels hereus de Francisco Franco és un exercici impossible fins i tot per als qui han dedicat dies, setmanes, mesos i anys a intentar aconseguir-ho. La fortuna s’estén per gran part d’Espanya en forma de béns immobles, accions, societats anònimes i comptes bancaris i els negocis inclouen nombrosos àmbits econòmics, amb el mercat immobiliari com a epicentre. La devolució a l’Estat del Pazo de Meirás, obligada per la justícia, suposa desposseir els nets del dictador de la joia d’una corona que, no obstant, continua sent una mina d’or 45 anys després de la mort del patriarca.

Segons el testament que va redactar el 20 de febrer de 1968, gairebé vuit anys abans de la seva mort, el dictador va deixar en la seva herència per a la seva dona, Carmen Polo, i la seva única filla, Carmen, 28.500.315,38 pessetes (171.290 euros), que mitjançant l’actualització de la renda seguint l’IPC avui equivaldrien a 1.778.165 euros. La viuda es va quedar amb la meitat de la seva participació en els guanys (14.250.157,69 pessetes) i el terç de lliure disposició (4.750.052,56 pessetes), mentre que la filla va rebre 9.500.105,13 pessetes.

En diferents comptes, tres a Oviedo i una a Madrid, Franco i la seva dona tenien el 1975 un saldo total d’1.004.890,38 pessetes (6.039,51 euros), que en renda actualitzada serien 62.693,04 euros. I en accions de diferents companyies, posseïen 1.457.425 pessetes (8.759,30 euros), que equivaldrien ara a 90.930,29 euros.

Això és el que constava negre sobre blanc aquell 20-N de fa 45 anys. Una altra cosa és la riquesa pastada per la família durant la dictadura i l’elevada rendibilitat que els hereus han sabut treure-li en democràcia. El càlcul més sòlid el va realitzar el periodista Mariano Sánchez Soler, autor del llibre ‘La familia Franco S.A.’ (Roca Editorial) i l’investigador més important sobre el patrimoni del clan, que va estimar en 600 milions d’euros la fortuna actual dels nets del general colpista.

A partir de les dades dels registres mercantils i de la propietat, l’autor desgrana fins a 22 propietats immobiliàries que van heretar Carmen Polo i els seus descendents. Només els 110.000 metres quadrats (80.000 urbanitzables) del Pazo de Meirás es valoraven llavors en 150 milions de pessetes. Però el palau del Canto del Pico, a Torrelodones (Madrid), residència estival de Franco obtinguda un any abans que el mas corunyès, estava escripturat en 300 milions de pessetes. I Valdefuentes, una finca de 9.845.088 metres quadrats a Arroyomolinos (Madrid), podria haver arribat a valdre llavors més de 700 milions de pessetes. Segons Sánchez Soler, la requalificació d’un terç d’aquesta finca va multiplicar el seu valor per cent.

El parc immobiliari, que el clan ha anat venent amb el pas dels anys, es completava amb possessions en la Corunya –la Casa Cornide, la casa natal de Franco a Ferrol i una finca a Oleiros; Madrid –tres xalets a Puerta de Hierro, La Moraleja i La Florida; Còrdova –un palau de caça; Màlaga –un xalet i dues finques a Marbella i una finca i un xalet a Torremolinos; Guadalajara –tres finques i un xalet, i Astúries –finca de la família de Carmen Polo. La mort de l’única filla de Franco va destapar, a més, noves propietats a Madrid, Cadis, Estepona, Guadalajara, Segòvia, Oviedo...

La cirereta és el número 8 del carrer Hermanos Bécquer de Madrid, quarter general de la família i base de les seves operacions societàries. Entre aquests negocis sobresurten els fils de Sargo Consulting (18 milions en actius), que gestionen gran part del patrimoni immobiliari del grup i és matriu de Fiolasa –més de 20 milions en béns, Montecopel (16 milions en actius) i Pristina (15 milions). Però la reguera de marques amb presència de la família arriba a les 41: Estacionamentos Urme (una mica més d’un milió), Caspe 99Bejar 2001Arroyo de la MoralejaUrsaria... Més de la meitat d’aquestes societats es dediquen a la promoció, el lloguer, la compravenda o la gestió d’immobles, però els tentacles s’expandeixen a sectors com la publicitat, la medicina, els aparcaments, el transport i la informàtica.