El franquisme erigeix a El Pardo un altar al dictador

El franquisme erigeix a El Pardo un altar al dictador

Juan José Fernández | 19 de novembre 2020

La tomba madrilenya en la qual es va reinhumar el cadàver de Franco és plena de banderes, estampes religioses i emblemes militars i de les forces de seguretat.

Al cementiri d’El Pardo-Mingorrubio trenquen la quietud els motors dels busos madrilenys aparcats a la porta, última parada de la línia 601, on els xòfers mantenen el ralentí per no perdre calefacció.

El recinte està obert de 10 a 17 per a qualsevol visita, «no més de tres al dia entre setmana», diu un escombriaire, l’únic transeünt quotidià del lloc.

A l’entrar-hi, a l’esquerra, descansa Franco. La portalada i el porxo d’aquest panteó de ferro, vidre i granit són plens de terra a sostre de banderes, adhesius, estampetes religioses, flors de plàstic i emblemes militars; fins i tot una àguila bicèfala dels Àustries. Però tota aquesta imatgeria no s’escampa ni un centímetre més enllà de l’espai que es considera privat.

No s’han complert les pitjors previsions del Govern entorn de l’exhumació de Franco: protestes al Valle de los Caídos o a Mingorrubio, o que el nou enterrament acollís actes d’exaltació «de la sublevació militar, de la guerra civil i de la repressió de la dictadura», com diu la llei de memòria històrica.

Però, com admetien a la tardor del 2019 assessors de la llavors ministra de Justícia Dolores Delgado, el franquisme ha acabat convertint la nova tomba en un altar; gairebé sense fidels, però altar.

Menys policia

Menys policiaEl lloc tindrà aquest 20 de novembre «presència policial», confirmen fonts del Ministeri de l’Interior. La Policia també ha activat un dispositiu en tasques d’informació.

Crida l’atenció l’acumulació de logos militars a la tomba. N’hi ha de la Legió, de la Brigada Paracaigudista, d’Infanteria, d’Artilleria, de l’Agrupació de Reserva i Seguretat de la Guàrdia Civil i fins i tot de la poc castrense Policia Nacional.

«Mai vam pensar que a la tomba de Franco hi hagués tanta presència policial», diu Interior

En Interior no comenten aquest abús d’emblemes públics, però sí l’absència de policia al cementiri els dies que no són 20-N: «Mai es va pensar mantenir-hi presència permanent».

A l’estiu del 2019, la tensa negociació del Govern amb el representant dels Franco, l’advocat Felipe Utrera Molina, va incloure l’exigència de la família que es custodiés el lloc perquè no profanessin la tomba.

I al començament va ser així. Una patrulla de la Policia va vigilar el cementiri els primers dies. Però l’absència d’incidents va inclinar la Direcció de Madrid a «no dedicar més recursos fixos» al punt. Ara aquesta vigilància, excepte el 20-N, la realitzen les patrulles de seguretat ciutadana passant-hi de tant en tant.

Barri ‘rojigualda’

Barri ‘rojigualda’Actualment hi ha moltes més banderes als balcons d’El Pardo que el 24 d’octubre del 2019, quan es va exhumar Franco i les seves restes van arribar a aquest districte de Madrid. És per la Covid, que ha sembrat d’ensenyes moltes altres finestres de la ciutat.

Un detall de la imatgeria que decora la tomba de Franco al cementiri madrileny d’El Pardo-Mingorrubio. / DAVID CASTRO

El Pardo segueix sent un lloc molt ‘rojigualda’. Hi ha casernes de l’Exèrcit, de la Guàrdia Civil i la Guàrdia Real. Soldats fent jòguing flanquegen el visitant per les voreres, entre alberedes i cases construïdes en la postguerra per la Direcció General de Regions Devastades.

Al carrer Cavalleros, al bar la Pepenúltima, el veïnat ha col·locat a la façana banderes d’Espanya, un estendard porprat de Felip VI amb les sigles V.E.R.D.E. (Viva el Rey de España), un altre de l’ordre militar de Montesa, la creu de Borgonya i una àguila bicèfala i imperial.

Dins desfilen el botifarró fregit i el xoriço rostit sota una cartelleria especial: un que diu «disfrutarà un munt menjant ‘pementos’ (sic) de Padrón», un diploma concedit per la Guàrdia Civil a Rosita, la propietària, per haver complert amb disciplina el confinament de març i una bufanda vermella i groga amb el rètol: «Això és Espanya i a qui no li agradi que se’n vagi». 

Roses vermelles

Roses vermellesdimarts 17 l’endemà que els governs hongarès i polonès vetessin el fons de recuperació de la Unió Europea, l’Església celebrava la solidària santa Isabel d’Hongria. I els benedictins que encara viuen al Valle de los Caídos la recordaven en la seva quotidiana missa d’onze en el més profund de la basílica excavada a la roca. Van cooficiar cinc frares i el prior Santiago Cantera, quatre escolans amb mascaretes negres i els nens de l’escolania cantant de fons.

Era dimarts, primer dia feiner en què es pot visitar l’enterrament de 34.000 morts de la Guerra Civil. Començava la setmana prèvia al 20 de novembre, el moment en què solia escalfar motors la Fundació Francisco Franco convocant a recordar l’òbit del seu mentor. Aquest any, l’arrencada ha sigut la tradicional publicació d’un recordatori entre les necrològiques de l’‘ABC’, diumenge dia 15. Però aquesta vegada, al costat de la foto del general, sortia l’obituari de Peter Stutcliffe, l’esbudellador de Yorkshire.

Missa a la basílica del Valle de los Caídos dimarts passat, dia 17. / EL PERIÓDICO

Al començar la setmana, al peu de l’altar de la basílica, a la làpida de granit de la tomba de José Antonio Primo de Rivera han aparegut tres rams de roses vermelles, en pura ortodòxia falangista. Després de la missa, res, ni les mirades de l’escassa concurrència, es posava sobre el marbre negre biscaí que, a l’altre costat de l’altar, tapa des de fa 13 mesos l’antiga fossa de Franco.

Una dotzena de fidels sentien les pregàries, una d’elles perquè «es preservi el destí d’Espanya sota la protecció de la santa Església i de la seva santa llei i amb la intercessió dels beats les relíquies de les quals custodiem», va llegir el concelebrant.

La següent, comuna en totes les misses d’aquella enorme tomba, va ser «pels caiguts, perquè descansin eternament i el seu record preservi la pau entre els espanyols».

Fins a 40 guàrdies

Fins a 40 guàrdiesAbans del confinament, la Guàrdia Civil va reduir la vigilància de Cuelgamuros. Ara hi ha només destacament, una parella de la casa quarter de San Lorenzo de El Escorial, tot i que fonts de la Comandància de Madrid aclareixen que en aquest 20-N la vigilància s’incrementa en previsió d’incidents. La Falange ha convocat els seus seguidors a ensenyar les dents davant els plans d’exhumació del seu fundador.

L’institut armat va arribar a desplegar 40 agents en la seguretat perimetral i el recinte durant els dies previs al trasllat de Franco. El dispositiu va créixer l’octubre del 2019 segons s’acostava la jornada històrica.

La Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid assegura que avui el Valle està en «calma absoluta». La Benemèrita no ha registrat cap incident, a part dels ja coneguts en dates prèvies a l’exhumació, petites protestes a les portes del Valle de franquistes que exigien: «¡Volem anar a missa!».

Les mateixes fonts descarten fins i tot que aquesta vegada es repeteixi la salva de 21 canonades –en realitat 21 coets de txupinazo– que dos membres de l’extrema dreta van llançar des d’un roquissar pròxim l’any passat per honrar el dictador.

Tancament gairebé total

Tancament gairebé totalDarrere de la gran creu està tancat i barrat l’hostal dels frares i s’assequen les males herbes als testos del seu restaurant. El Govern va aprofitar el confinament per mantenir tancada la zona. Al convent veí, els habitants continuen sense rebre fons públics fins que Hisenda consideri justificades les despeses. Només un abstret jardiner de Patrimoni Nacional recorre l’esplanada, arraconant les fulles seques amb el bufador.

A la porta de la basílica del Valle, està tancada la botiga de records. Rere el vidre es veuen pessebres, xapes, samarretes dels «Reales Sitios» i santescreus de sobretaula.

La botiga va tancar al març per la Covid i no ha tornat a obrir. Ha passat el mateix en altres monuments. Els treballadors de Patrimoni i els vigilants de la firma CMM Guard no en diuen res: la botiga no és pública, va ser externalitzada a Palaus i Museus, filial d’Aldeasa, privatitzada i actualment propietat de World Duty Free Group, de la família Benetton.

Un aire de provisionalitat s’apropia del solitari Cuelgamuros. No funciona el funicular que pujava a la creu, ni estan obertes les cafeteries. «Està tot tancat –diu un porter. Només hi ha un lavabo obert perquè ho mana la llei, si no...»

Ja ets usuari registrat? Inicia sessió

Estàs llegint un contingut especial elaborat per la redacció dEl Periódico per la seva comunitat de lectors.

Per gaudir dels continguts de +Periódico has de navegar registrat. No té cap cost, però et permet accedir a la nostra informació i serveis de qualitat.