AMB 'SOFTWARE' ISRAELIÀ

Un jutge investiga l'espionatge als mòbils de Torrent i Maragall

El suposat atac es va produir per la instal·lació, sense autorització dels afectats, del 'software' Pegasus en el programa WhatsApp

Un jutge investiga l'espionatge als mòbils de Torrent i Maragall

ERC

2
Es llegeix en minuts
Agencias

Un jutge de Barcelona investiga la querella que el president del Parlament, Roger Torrent, i el diputat d’ERC Ernest Maragall van presentar pel suposat espionatge informàtic als seus telèfons mòbils mitjançant l’atac amb un ‘software’ desenvolupat per la companyia israeliana NSO Group.

Segons han informat fonts jurídiques, el titular del Jutjat d’Instrucció número 32 de Barcelona ha obert diligències per investigar el presumpte espionatge, d’acord amb el criteri de la Fiscalia.

El ministeri públic ha demanat al jutge d’instrucció que expedeixi comissions rogatòries per indagar l’activitat d’NSO Group i requereixi informació a Vodafone, però s’oposa a investigar de moment l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán, contra el qual es querellaven també Torrent i Maragall.

Software Pegasus

Els dos polítics d’ERC són dues de les 1.400 persones afectades per l’atac amb el ‘software’ Pegasus el 2019, desenvolupat per NSO Group, un sistema d’espionatge informàtic que se subministra només a policies i sistemes d’intel·ligència d’estats.

En la querella que van presentar als jutjats de Barcelona, els dos dirigents d’ERC demanaven prendre declaració a Sanz Roldán, director del CNI quan es va produir el suposat espionatge, i als responsables de NSO Group, per mirar de clarificar els fets i possibles delictes.

Els querellants afirmaven en el seu escrit que els fets «són clarament actes d’espionatge (consumats o intentats) d’intercepció de comunicacions, intrusió il·legal en dispositius informàtics i adquisició i producció de precursors d’espionatge».

Actes delictius

La Fiscalia admet que dels fets es desprenen indicis delictius, segons les mateixes fonts, però acota la investigació a l’empresa que va desenvolupar el ‘software’.

En la seva querella, els dirigents d’ERC apuntaven a un «espionatge polític vinculat als serveis d’intel·ligència estatals», tenint en compte, raonen, que «no hi ha elements per pensar que NSO serveixi els seus productes a altres organismes que no siguin d’intel·ligència o policials».

Aquest presumpte atac es va produir entre el 29 d’abril i 10 de maig de 2019, dates prèvies a les eleccions municipals, a què Maragall es va presentar com a candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona.

Notícies relacionades

En aquestes dates, segons la querella, Torrent i Maragall van participar en reunions de partit per preparar la campanya electoral, trobades en l’àmbit de l’activitat parlamentària i van tenir contactes amb entitats de diversa índole, així com converses amb periodistes.

El suposat atac es va produir per la instal·lació, sense autorització dels afectats, del ‘software’ Pegasus en el programa WhatsApp, maniobra amb què podrien haver controlat el mòbil de la víctima i interceptar-ne les comunicacions.