Inhabilitats... per corruptes i incapaços

Als Estats Units, dos intents de destitució presidencial –la de Bill Clinton el 1998  i la de Donald Trump aquest any– van acabar amb l’absolució de tots dos del Senat. Altres mandataris, com l’expresident brasiler Fernado Color de Mello, l’expresident alemany Christian Wulff i els expresidents israelians Ezer Weizman i Mohse Katsav van decidir dimitir mentre eren investigats. 

El 31 d’agost de 1993 va ser apartat del càrrec de president de Veneçuela un dels dirigents més populars i populistes de l’Amèrica Llatina, Carlos Andrés Perez, després que el Tribunal Suprem del seu país li obrís un procés per malversació de fons públics i frau a la nació, en relació amb una desviació de diners destinats a la seguretat de l’Estat per finançar la presidenta de Nicaragua Violeta Chamorro. Li faltaven cinc mesos per completar el seu segon mandat presidencial.

La destitució de CAP, com era conegut un polític que semblava incombustible, per corrupció va ser seguida de la d’altres presidents a l’Amèrica Llatina.  Per un cas de contraban duaner va ser apartat també del poder Otto Pérez a Guatemala el 2015, que va dimitir just després de ser desafurat i quan la fiscalia del país havia sol·licitat la seva captura i un jutge ordenat l’arrest. 

El 2016, als vuit mesos d’iniciar-se el judici polític en contra seu, va ser destituïda la presidenta del Brasil Dilma Roussef, en una votació al Senat, acusada de maquillar els comptes fiscals i en mig d’una profunda recessió, caiguda de popularitat i contínues manifestacions adverses. Roussef, que es va aferrar al poder fins a l’últim segon, va denunciar un «cop d’estat». 

 

Incapacitat mental i moral

No per corrupció, sinó per «incapacitat mental», el Congrés equatorià va destituir el 1997 el president Abdalá Bucaram, després de només sis mesos al poder i enmig d’una gran mobilització social en contra seu i una gestió caòtica. Es va autoexiliar a Panamà, on va passar 20 anys pròfug de la justícia, que el perseguia per malversació.

El 2005 va ser cessat també un altre president equatorià, Lucio Gutiérrez, que enmig de fortes protestes per la substitució de tots els jutges del Tribunal Suprem, va mirar de fugir del país. El Congrés el va destituir per «abandonament del càrrec». 

«Incapacitat moral permanent» va ser l’argument esgrimit pel Congrés del Perú per destituir l’any 2000 el president Alberto Fujimori. Aquest, de viatge pel Japó, havia anunciat la seva renúncia per fax, però l’oposició la va rebutjar i va posar en marxa el procés de destitució, inhabilitant-lo per a càrrec públic durant 10 anys. El detonant de la crisi va ser la difusió d’un vídeo que mostrava al cap dels serveis secrets, Vladimiro Montesinos, subornant un parlamentari de l’oposició.

El 2102 va ser destituït el president paraguaià Fernando Lugo, al final d’un judici polític al Congrés per «mal acompliment de les seves funcions», imputant-li la responsabilitat política d’uns enfrontaments entre policies i camperols que van acabar amb 17 morts. Li faltaven 9 mesos pera completar un mandat de cinc anys. 

Dos presidents a Àsia

Notícies relacionades

¿Quan seran les eleccions catalanes?

Entre l’enrenou polític i la ideologia

A Àsia, dos presidents han sigut destituïts en els últims 20 anys. L’indonesi Abdurrahman Wahid, primer president electe després de la dictadura de Suharto, va ser cessat pel Parlament el 2001, acusat d’incompetència i corrupció. L’11 de març del 2017 va ser destituïda pel Tribunal Constitucional de Corea del Sud la presidenta Park Geun-hye, acusada de corrupció i tràfic d’influències. 

El cas europeu

A Europa només hi ha un precedent d’una destitució d’un president en exercici. El Lituà Rolandas Paksas va ser destituït pel Parlament el 2004 per tres acusacions relatives a casos de corrupció, un d’ells vinculat a la màfia russa. El Tribunal Constitucional del país el va trobar culpable de violar «de manera flagrant» la Constitució.