26 d’oct 2020

Anar al contingut

NOVA SENTÈNCIA

El Suprem condemna amb fins a dos anys i nou mesos de presó l'assalt a Blanquerna

L'alt tribunal acata la resolució del Constitucional que l'obligava a dictar una nova sentència sense la discriminació ideològica

Agreuja les penes respecte a la primera sentència de l'Audiència de Madrid al no apreciar reparació del dany

Ángeles Vázquez

El diputat Josep Sánchez Lliure s’enfronta a un dels ultres que van irrompre a Blanquerna.

El diputat Josep Sánchez Lliure s’enfronta a un dels ultres que van irrompre a Blanquerna. / EL PERIÓDICO / GRAVACIÓ DE TV3

El Tribunal Suprem ha condemnat a penes d’entre dos anys i set mesos i dos anys i nou mesos de presó els 14 assaltants del centre cultural Blanquerna, a Madrid, l’11 de setembre del 2013, per un delicte de desordres públics en concurs ideal amb un delicte contra el dret de reunió. El Suprem dicta aquesta resolució per complir la sentència del Constitucional que el mes de gener va estimar parcialment el recurs d’alguns dels acusats contra la primera sentència de l’alt tribunal, pel qual aquest quedava obligat a retirar l’agreujant de discriminació ideològica i el subtipus agreujat del delicte de danys en béns d’ús públic, amb els quals havia agreujat fins als quatre anys de presó la pena originalment imposada.

En la seva nova sentència, el Suprem estima parcialment els recursos de la Fiscalia i de la Generalitat contra la sentència inicial del cas dictada el 19 de febrer del 2016 per l’Audiència Provincial de Madrid. S’hi va condemnar els acusats a penes d’entre sis mesos i vuit mesos de presó per delicte de desordres, amb l’atenuant de reparació del dany, i multes d’entre 1.800 i 2.400 euros per delicte de danys. Al revisar-la en cassació, el Suprem va elevar aquesta condemna amb l’aplicació dels agreujants, després retirats pel Constitucional a l’entendre’ls una vulneració dels drets dels condemnats per haver-se fet sense haver-los donat audiència.

Desordres públics

El Suprem, en la seva nova sentència, considera que l’actuació dels assaltants del Blanquerna va constituir un delicte de desordres públics en concurs amb un altre contra el dret de reunió, però sense l’atenuant de reparació del dany que veia l’Audiència de Madrid, per tal com es tracta d’un delicte sense perjudicat concret.

La conseqüència és elevar aquesta primera condemna a dos anys i set mesos de presó per a 12 dels acusats; dos anys i nou mesos de presó per a Juan Luis López García (per haver tingut un paper protagonista en els fets), i dos anys i vuit mesos per a Jesús Fernando Fernández Gil, per ser qui va encapçalar l’acció il·lícita.

En el delicte de danys es mantenen les multes fixades per l’Audiència de Madrid, perquè el Constitucional va deixar sense efecte l’agreujament establert en la sentència de cassació anul·lada i els seus efectes han d’estendre’s a tots els condemnats, amb independència que recorreguessin o no en empara.