Galícia i Euskadi, eleccions amb eco a Madrid

El 12 de juliol, els bascos i els gallecs acudiran a les urnes i el resultat podria tenir conseqüències a Madrid per als dirigents dels dos partits principals, Pedro Sánchez i Pablo Casado, per diferents raons. A Euskadi, el ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu (PNB), tornarà a revalidar el seu càrrec amb ajuda dels socialistes bascos, segons va indicar aquest dimecres el Centre d’Estudis Sociològics (CIS), un resultat que tranquil·litzarà Sánchez, la situació del qual és precària al Congrés, al poder continuar comptant amb el recolzament dels nacionalistes bascos. Casado, per la seva banda, es juga en les dues comunitats el seu estil de fer política: a Euskadi perquè va apartar de forma fulminant Alfonso Alonso i va col·locar com a cap de cartell el ‘dur’ Carlos Iturgaiz i, a Galícia, perquè és el seu company, el moderat Alberto Núñez Feijóo, el que pot revalidar una nova majoria absoluta a la Xunta. La quarta consecutiva. I amb un discurs de centre. 

Feijóo té al seu abast aquesta victòria aclaparadora i, a més, amb l’enquesta del CIS a la mà, aconseguiria frenar Vox, una obsessió per a Casado des que va rellevar Mariano Rajoy al capdavant del PP i que ha fet que radicalitzi el discurs de la formació. El missatge indirecte és que els populars guanyen quan fan un partit «gran», i cobreixen el centre, i perden quan aposten per un de «petit», en les paraules que utilitzava també el moderat Alonso en els seus últims mesos com a dirigent al País Basc. Els populars a Euskadi, amb Iturgaiz al capdavant, tenen, a més, unes previsions molt dolentes: el sondeig de l’institut públic li dona només entre tres i sis escons dels 75 que té la Cambra autonòmica. Aquesta legislatura han comptat amb 9. I això que ara es presenten en coalició amb Ciutadans (PP+Cs, es diu). Si això es confirma, significa que l’aposta personal de Casado no ha funcionat.

L’autoritat interna de Sánchez

El PSOE arriba a aquesta doble convocatòria electoral en moltes millors condicions que fa quatre anys. Els comicis del 2016 van coincidir amb un dels pitjors moments del partit, en plena convulsió interna per la patacada en les generals del mes de juny (85 diputats), que va empitjorar els seus resultats tant a Euskadi com a Galícia, i va passar de 16 a 9 escons en la primera autonomia i de 18 a 14 en la segona.

Allò va ser la punta que va acabar amb la primera etapa de Sánchez com a secretari general, que es va veure obligat a dimitir poc després. Ara, en canvi, els socialistes presideixen el Govern, lideren la intenció de vot a tot Espanya i l’autoritat interna de Sánchez resulta indiscutible. Donen per fet que aquesta vegada ampliaran els seus recolzaments, sobretot a costa de Podem.

El PSOE aspira a continuar governat a Euskadi al costat del PNB, però en un lloc molt secundari, i no veu ni per indici possibilitats a rellevar a Galícia Feijóo. Tot i així, Sánchez i la resta de membres del Govern es bolcaran als comicis, amb continus mítings en les dues comunitats. Tret de canvis d’última hora, Sánchez visitarà en tres ocasions cada una.

Podem, disgregat

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Podem parteix en un estat més precari, sobretot a Galícia, informa Miguel Ángel Rodríguez. Les anteriors eleccions a la Xunta van ser les primeres en les quals es va presentar Podem, de la mà d’IU, En Marea i Equo. Van obtenir 14 escons i van ser la segona força més votada. No obstant, en els dos últims anys s’han trencat les aliances de la coalició. En Marea es va quedar amb el nom i en les eleccions generals passades, Podem i IU es van presentar amb el nom de Galícia En Comú. Aquesta pèrdua de marca i les disputes internes han fet que la formació perdi força a Galícia. El CIS només els augura entre quatre i sis diputats. 

A Euskadi, els morats tenen més múscul. La seva aliança amb IU es pot mantenir en els 11-12 escons (ara en té 11). La segona força és Bildu, que en pot treure 16-18. Urkullu espera poder sumar els seus 31-34 als 11-13 dels socialistes bascos i seguir en la presidència.